Un bon recull de gènere negre i policíac

Àlex Martín i Javier Sánchez han fet la tria d'autors i han escrit el pròleg (força erudit i tan llarg com alguns dels contes) de Diez negritos. Nuevas voces del género negro español, que ofereix textos d'alguns dels autors més potents actuals del gènere negre i policíac en llengua castellana, tot i que set són catalans (els altres tres de Las Palmas, Santander i Iecla). Per ordre d'aparició: Jordi Ledesma, Alexis Ravelo, Claudio Cerdán, Carlos Zanón, Víctor del Árbol, Susana Hernández, Aro Sáinz de la Maza, Jorge Navarro, Berna González Harbour i Toni Hill, nascuts entre el 1959 i el 1971, tret d'un, que és del 1981.

La qualitat narrativa és alta i sorprenentment homogènia, hi afegiria que molt més que la majoria de reculls d'aquesta mena, inclosos de catalans. Les històries tenen una varietat temàtica enriquidora; a cada nou relat estem expectants perquè la sorpresa gairebé està garantida. N'hi ha de gust clàssic i sòrdid (Ravelo), de duríssims i violents (Cerdán), de malaltissos, una mica stephenkingsonians (Sáinz), una actualització del flautista d'Hamelín (Hernández), de bells amb un to genuïnament nord-americà (Navarro), d'actuals i dramàtics (González), de complexos i psicològics (Del Árbol), amb una admirable contextualització i gir final (Ledesma), de crítics amb el món literari (Hill) i dels que demostren amb mestria la validesa de la teoria de Hemingway, que un conte ha de ser com un iceberg (Zanón).

Deu veus diferents però amb coincidències agraïdes com la capacitat de transportar el lector amb poques pàgines. I un preu molt competitiu: a un euro la narració. I el pròleg és de propina, tot un detall.