Societat

La querella contra els crims de Franco arriba als jutjats

Per primer cop tres jutges catalans accepten prendre declaració a testimonis que han denunciat els seus casos en la querella argentina

El Col·legi d'Advocats fa costat als impulsors de la iniciativa

Lluís Serra, de 77 anys, viurà avui un dia molt especial. El jutjat d'instrucció 26 de Barcelona l'espera aquest matí per prestar declaració i exposar els motius pels quals es va afegir a la coneguda com la querella argentina que denuncia els crims comesos durant el règim franquista. Ahir, en roda de premsa al Col·legi d'Advocats de Barcelona, Serra va tenir problemes per poder vèncer l'emoció en recordar les circumstàncies que van acabar amb l'afusellament del seu pare, alcalde del Prat de Llobregat per ERC durant la Guerra Civil, el novembre del 1939 al Camp de la Bota de Barcelona, a mans del règim franquista i en plena onada de terror per la cruel repressió que es va desplegar en els mesos posteriors al final del conflicte.

La declaració de Serra serà la tercera que realitzen ciutadans catalans en seu judicial catalana i en el marc de la querella contra els crims del franquisme que instrueix la jutgessa de Buenos Aires, Maria Servini de Cubría. A més de Serra, ja han declarat Pere Fortuny, fill del que també va ser alcalde d'ERC a Mollet del Vallès i que també va ser afusellat el 1939, i Juan Martínez, un terrassenc que va ser detingut i torturat per la policia de Franco a la dècada dels anys cinquanta.

Aquests tres no són els primers ciutadans de Catalunya que declaren per una de les denúncies incloses en la querella argentina –ja ho va fer, per exemple, Merçona Puig Antich en representació de la seva família, o Jordi Tardà pel que fa a la denúncia corresponent a l'afusellament del president Lluís Companys–, però sí que són els primers que ho han pogut fer en un jutjat de Catalunya, a través d'un exhort o comunicació enviada des d'Argentina per la mateixa María Servini.

Tots tres van comparèixer ahir, amb l'advocada Ana Mesuti, el portaveu de la xarxa catalana i balear de suport a la querella, Felipe Moreno, i altres impulsors de la querella, a la seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona, en un acte que va oficialitzar el suport de la Comissió de la Memòria Històrica del Col·legi i del mateix Col·legi d'Advocats a la macro denúncia contra el franquisme.

El recorregut judicial de la querella és llarg i incert, però tant Martínez com Fortuny van coincidir ahir en afirmar que el simple fet de poder prestar declaració sobre el seu cas en un jutjat ja els ha suposat una satisfacció. Tot i això, Martínez va qualificar de “lamentable” el fet que s'hagi hagut de recórrer a la justícia argentina per poder prestar declaració.

Esperant la jutgessa

En el marc de la instrucció de la querella, la jutgessa Servini de Cubria va fer una primera visita a l'Estat espanyol i s'espera que aquest any en pugui fer una altra i que visiti Catalunya. “Aquest és el seu compromís”, va dir ahir l'advocada Messuti.

La lletrada va voler ressaltar la importància de totes les passes que s'estan fent en aquest procés, sigui quin sigui el resultat final, recordant que “la justícia és un camí que es fa caminant”, i va subratllar “la importància” de les declaracions.

Juan Martínez, torturat pels germans Creix
Arribat a Terrassa el 1953, procedent d'Andalusia, el 1956 ja militava al PSUC i el 1957 va patir la primera d'un seguit de detencions. Va acabar als calabossos de Via Laietana a mercè dels policies Creix, “especialistes en pegar”, segons recorda. Allí va patir tot tipus de vexacions.

LA FRASE

La justícia és un camí que es fa caminant
Ana Messuti
advocada dels denunciants de la querella argentina
Fill de l'alcalde del Prat de Llobregat, afusellat el 1939
El 18 de novembre del 1939, Lluís Serra i Giribert, afiliat a la UGT, alcalde del Prat de Llobregat i voluntari a la batalla de l'Ebre, va ser afusellat al Camp de la Bota. Havia estat detingut a Girona, durant la retirada, i jutjat en un consell de guerra que el va condemnar a mort per auxili a la rebel·lió.
Fill de l'alcalde de Mollet del Vallès, afusellat el 1939
Josep Fortuny Torrens, alcalde de Mollet del Vallès, va creure que el franquisme seria cosa de pocs dies. Un cop va deixar la família a França va tornar a Espanya on va ser detingut. Sosté que la intervenció del capellà de Mollet va ser determinant perquè es portés a terme l'execució del seu pare.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.