Viquipedistes al Muntaner

Els viquipedistes han vingut a Figueres, la Capital de la Cultura Catalana d'enguany, en representació de tots els Països Catalans, i de les 10 del matí fins cap a les 7 de la tarda han discutit, presentat les tres ponències previstes i celebrat l'assemblea de l'Associació d'Amics de la Viquipèdia. Destaca la intervenció oferta per l'Institut d'Estudis Catalans sobre quines variables –a vegades sorprenents, com ara el PIB– influeixen en la quantitat d'articles que té cada llengua a l'enciclopèdia; les altres es referien a la qualitat de la llengua, les traduccions i la necessitat ètica de citar-les, o els articles en altres llengües amb més i amb menys usuaris que el català. Es veu que de les cap a 200 llengües amb què s'expressa l'enciclopèdia virtual, la catalana és de les més actives –la setzena–, sobretot si tenim present la reduïda demografia usuària del català enfront de les grans llengües del món.

Jordi Coll Bardés, administrador (responsable de vetllar per la correcció dels continguts) de la popular enciclopèdia on line i figuerenc, havia proposat celebrar el primer congrés de viquipedistes en llengua catalana a les aules de l'institut aprofitant que aquest octubre el centre compleix 170 anys de vida acadèmica. El gest anava en perfecta sintonia amb el que ha estat la predisposició del Muntaner al llarg de tota la seva història: enllà de les classes, acollir tot tipus d'iniciatives culturals, com fou, al segle XIX, prosseguir amb l'Escola d'Agricultura quan tancà la seu de Fortià; d'acord amb l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, oferir els estudis d'agrimensura i taxació de terres...; al segle XX, encabir l'Escola d'Arts i Oficis o el Museu de l'Empordà abans que s'independitzessin; últimament, el Premi de Narrativa M. Àngels Anglada, i ara, la recepció dels viquipedistes, aquests pioners del que pot ser un dels edificis que han d'hostatjar la cultura del demà.