Marcel·lí, el rebel

Al barri de Mar de Vilanova, els Garriga són coneguts com els de cal Rebelde. Marcel·lí Garriga va ser rebel per herència onomàstica familiar i perquè en cap moment va abaixar el cap davant les circumstàncies que li va tocar viure sinó que va lluitar per defensar els valors de la llibertat. Amb 92 anys i unes quantes guerres a l'esquena, que aviat és dit, aquest dijous va rebre un merescut homenatge al Museu d'Història de Catalunya, amb motiu de la presentació del seu llibre Un vilanoví a Buchenwald, que ha editat el segell vilafranquí Andana. «És un exercici de memòria de les meves vivències personals, però també de tota la meva generació, i jo he tingut la sort de poder-ho explicar.» Marcel·lí Garriga Cristià (Vilanova i la Geltrú, 1916) ha participat al llarg dels anys en nombrosos actes per homenatjar les víctimes del feixisme, i ha sentit nombrosos elogis com els que li van dedicar dijous els companys de taula, però més enllà del discurs «fred» dels historiadors, ell ha pogut posar negre sobre blanc la seva pròpia història. Com altres de la seva quinta, es repeteix una sola obsessió: que no es repeteixi. Les memòries tenen l'esperança «d'alliçonar les noves generacions perquè no passi més». «M'horroritza pensar que podrien passar el mateix que nosaltres», va dir en l'acte de presentació del llibre. L'aplaudiment va ser llarg i sentit, sobradament merescut, en un auditori ple a vessar. El volum, que s'ha fet amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vilanova, el Memorial Democràtic de la Generalitat i l'Amical Mauthausen, serà presentat pròximament a la ciutat.

La generació de Marcel·lí Garriga està marcada per la proclamació de la República el 14 d'abril del 1931, i la lluita posterior va ser per defensar els valors que se'n desprenien. Garriga va lluitar durant la Guerra Civil en la 135a brigada mixta, en terres aragoneses i catalanes, i va arribar a capità de l'exèrcit republicà. El fatal desenllaç el va obligar a fugir, com tants altres exiliats. Va passar pels camps francesos d'Argelers i Barcarès. Fugia d'una guerra fratricida i va caure de ple en l'inici de la Segona Guerra Mundial. Van ser mesos difícils, amb l'ocupació alemanya de França, fins que el 1943 va ser detingut pels nazis i deportat més tard al camp de concentració de Buchenwald, on es va estar els anys 1944 i 1945, fins que va acabar la guerra. Malgrat tot, va ser afortunat, fins i tot perquè es va salvar de les bombes aliades que van caure sobre Buchenwald. Però Marcel·lí Garriga encara havia de patir una altra derrota cruent. Els aliats havien guanyat la guerra, però ell tornava el 1947 al seu país, i a Catalunya ell formava part dels perdedors, i la grisor del franquisme que va trobar en tornar va ser dolorosament frustrant. «Em va caure l'ànima als peus. França s'havia refet de seguida de la guerra i, el 14 de juliol, tot París era una festa. Aquí, en canvi, era un cementiri», escriu. Garriga ha participat en la comissió de la Memòria Històrica, que prepara diferents actes a Vilanova per a aquest any. Amb aquestes ratlles, ha posat el seu gra de sorra perquè la memòria no es perdi. Ha estat un altre acte de rebel·lia, tot i que les paraules no poden copsar la magnitud de la vivència: «Per molt que es digui i s'escrigui, mai serà prou per arribar a la consciència de tothom i evitar caure en els mateixos desastres», sentencia.