Josep Esquirol

El Raval ha vist satisfet el desig d'honorar la memòria de Josep Esquirol, fundador de la parròquia del barri i primer rector. Feia anys que els qui més van col·laborar amb ell volien que se li dediqués un carrer. El més curiós del cas és que qui més hi insistia era el vell militant comunista José Cámara, conegut, d'altra banda, per la seva radicalitat. L'Esquirol va arribar a Santa Coloma amb els altres tres capellans joves que el bisbe Modrego va enviar per fundar quatre noves parròquies. Era el setembre de 1965, en plena dictadura franquista. A l'Esquirol se li assignà el barri del Raval, potser el més marginat i humil de la ciutat dormitori. Sobre la taula tinc uns escrits de diverses persones que van parlar el dia del seu enterrament, l'any 1985, quan era rector de Ca n'Oriac, de Sabadell. José Cámara escrivia que «era un home bo i molt humà», i recorda al seu full quan ell, «ateu convençut», portava amb el capellà la caixa de solidaritat i declarava sentir-se admirat «que un sacerdote fuera capaz de llevar la caja de solidaridad con los presos políticos y sociales antifranquistas, conjuntamente con un comunista fichado», cosa que li feia pensar que «tenía que ser muy valiente y tener un gran sentido de responsabilidad, al apoyar a los luchadores en pro de la democracia, la paz y la justicia social». Al militant comunista li sorprenia l'entrega de l'Esquirol, que els creients veien com l'expressió genuïna de la fe cristiana. El full de les parròquies colomenques encapçalava l'editorial amb una definició del capellà: «L'home creient compromès pel barri i pels pobres.» Pensant-hi ara, constato que els temps han canviat molt, però em sembla que la intuïció que informà l'actuació de Josep Esquirol continua tenint plena vigència. Diria que, si alguna cosa pot treure'ns del fangar, és el compromís per la gent.