Revolta als jutjats

”És una autèntica llei de punt final, amb la qual hi haurà la impunitat de fets delictius que haurien de ser castigats.” Amb aquesta contundència, totes les associacions de jutges i fiscals (JxD, AF, AJFV, FJ, APIF i UPF) van expressar divendres passat el seu rebuig frontal a la reforma processal penal i exigeixen que el govern espanyol del PP ajorni l'entrada en vigor de la reforma de la llei d'enjudiciament criminal (LEC) prevista per al proper 7 de desembre, fins que no doti les fiscalies i els jutjats de mitjans materials, personals i informàtics per dur-les a terme. Altra vegada el Ministeri de Justícia ordena fer una modificació legislativa d'envergadura sense haver previst cap partida pressupostària per executar-la.

La conservadora Asociación Profesional de la Magistratura (APM) és l'única formació de la judicatura que no ha subscrit el comunicat , tot i que aposta per canviar aquesta reforma de la qual els seus col·legues progressistes afirmen, amb duresa, que “el legislador ha confós tant el model processal com el paper dels actors, fet que du a l'extrem la falta de coherència de la reforma”. La revolta de jutges i fiscals és tan ferma i seriosa que el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha accedit a reunir-se, dimarts, amb la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, perquè és als integrants del ministeri fiscal a qui recau tot el pes de fer complir aquest nyap legislatiu. Després, Madrigal es reunirà amb el Consell Fiscal, òrgan consultiu, els membres del qual li exposaran la plantada.

L'aberració del govern és descomunal, asseguren els juristes. La prova del delicte és la nova redacció de l'article 324 de la LEC, que fixa els terminis de la instrucció de sis mesos i de divuit mesos “segons es tracti de casos senzills o complexos”, diu textualment el preàmbul. Hi afegeix que el ministeri fiscal és l'únic que podrà demanar la prorroga dels terminis, fet que els juristes qualifiquen d'“absurd” perquè a l'Estat espanyol encara són els jutges d'instrucció els qui controlen les investigacions.

Amb aquesta redacció, el govern espanyol potser intentava acontentar una desmotivada plantilla del ministeri fiscal, que a més de la falta de recursos, es queixa de la “pèrdua de pes institucional de la Fiscalia General de l'Estat davant de la societat i davant del Ministeri de Justícia”, segons la Unió Progressista de Fiscals (UPF). Governs socialistes i populars no s'han atrevit fins ara –segurament per la gran inversió que implica– a complir la promesa de donar la instrucció de les causes penals als fiscals, com tenen gairebé tots els països europeus. No obstant això, concedir ara als fiscals el monopoli de fixar la durada de les investigacions penals és un regal que els mateixos professionals veuen que està enverinat, a banda de les suspicàcies que es creen amb una fiscalia dirigida per un càrrec nomenat pel govern de torn.

“Són materialment inviable els terminis d'investigació de sis i divuit mesos: les proves pericials triguen força i tota resolució es pot recórrer. En els casos més senzills, com els furts, se superen aquests terminis”, afirma Diego Villafañe, vicepresident de la UPF. El fiscal hi afegeix que aquesta nova “reforma exprés” del govern del PP crearà “caos i impunitat” perquè el magistrat es veurà obligat a tancar la investigació i el cas es durà a judici, si es pot, amb manca de proves, fet que implicarà l'absolució de persones que haurien de ser castigades.

“Els fiscals no tenim cap eina informàtica per saber quantes causes s'obren als jutjats”, exposa Villafañe de la seva manca real de mitjans. El temor de la judicatura, a més, és que la reforma és retroactiva i s'hauran de revisar milers de casos en uns jutjats desbordats.

Per Lydia Muñoz, jutgessa substituta i vicepresidenta de l'Associació de la Judicatura Eventual Catalana (Ajudicat), “amb aquesta reforma el missatge que dóna el govern és clar: «Ser corrupte surt gratis.» És la impunitat absoluta”. Muñoz és força crítica amb com el govern espanyol ha anat despullant de recursos i garanties una justícia col·lapsada d'origen, i ho denuncia amb altres juristes de la Brigada Tuitera a les xarxes socials perquè “la societat sàpiga que retallen els seus drets”.

La jutgessa exposa que és “impossible” delimitar el sistema d'investigació pel col·lapse dels jutjats, ara desbocat. Recorda que el 2012 van eliminar la plaça de 1.500 jutges substituts, que eren el 20% de la plantilla i que feien el 30% de resolucions. Això ha provocat que els jutges titulars duguin dos jutjats alhora en un moment en què estan saturats de casos de corrupció de bancs i polítics, i que a una persona acomiadada “li donen data de judici per al 2019, és a dir, que la forcen a pactar”. A Catalunya, actualment hi ha una plantilla d'uns 800 jutges i prop de 400 fiscals. Al febrer passat el ministeri va ampliar fins a 66 el nombre de places fiscals, de les quals deu van ser al territori català.

En relació amb aquests panorama, la Plataforma Nacional de la Judicatura Eventual ha convocat una concentració per al 23 d'octubre a davant del Ministeri de Justícia, a Madrid, per exigir la dignificació dels professionals de l'Administració de Justícia i una Justícia independent i amb recursos.