El ‘pollastre' de la CUP
El pollastre que s'ha de muntar a criteri del senyor Baños podria tenir unes conseqüències fatals si s'arribés a haver de convocar noves eleccions; al pollastre del senyor Baños, li ha crescut la cresta i s'ha fet gran, gràcies a la feble i escassa intel·ligència del PSC, que no sap com caminar sense la crossa del PSOE, agraint que li marqui la ruta, i la desfeta d'UDC, que Duran i Lleida vol intentar recuperar, en contra del procés d'independència, ara que molts dels puntals ja han marxat.
Senyors de la CUP, teniu la banya al forat i la vostra ceguesa i el vostre egoisme no us permeten veure més enllà del nas, enfosquint la intel·ligència per fer un pas enrere; Mas ha de ser el president del govern de la Generalitat de Catalunya amb independència o sense, i, això, la CUP no ho pot evitar només argumentant i atribuint-li responsabilitats en el comportament d'altres polítics, protegits sota la capa dels Pujol, pel fet d'haver estat l'hereu de Jordi Pujol a la cadira grossa de la Generalitat de Catalunya, sense tenir en compte que el govern central, des que no rep el suport del govern català, s'ha aferrat a la política del no per a Catalunya. Aquesta és la mare dels ous. Hem de caminar sols i amb el cap ben alt; qui no vulgui prendre part en la lluita està en el seu dret, i serà un català més com tots els altres; a Catalunya hi cap tothom de bé, no hi té cabuda la intransigència i la rancúnia, com tampoc el terrorisme, volem un país sa i net, noble, treballador i respectuós, però també volem un país intel·ligent, ric i solidari, i perquè Catalunya sigui aquest país, només ho aconseguirem si el màxim nombre de catalans empenyem el carro, que ja va proveït dels millors arguments i de la millor matèria primera, que és la voluntat i l'esperança de gaudir d'un benestar que faci feliç a tothom. Junts pel Sí, d'abans de les eleccions, vol Mas com a president, i havent aconseguit 62 escons, no té cap sentit renunciar a la presidència per amenaces d'una formació amb deu escons i amb abús de poder i egoisme, amb un marcat afany d'intencions anticapitalistes que ben segur, arribat el moment, quedaria aigualit per tal de conservar la cadira.
La Bisbal d'Empordà (Baix Emp.)