Flotats torna a Gràcia

L'actor Josep Maria Flotats torna feliç al Teatre Lliure de Gràcia –on als anys setanta va obtenir un èxit clamorós com a Eduard II– amb l'obra Ser-ho o no, del francès Jean-Claude Grumberg, que tracta sobre la tolerància i que mai no ha estat representada a l'Estat espanyol.

Flotats, acompanyat pel director del Lliure, Lluís Pasqual, el jove actor Arnau Puig i l'ajudant de direcció Pep Planas, va presentar ahir en una roda de premsa aquest muntatge en el qual intervenen dos únics personatges, dos veïns d'escala, un dels quals descobreix que l'altre és jueu gràcies a internet. L'actor, de 76 anys d'edat, va comentar que fa ja molt temps que tracta amb Grumberg, algú molt reconegut a França, on ha guanyat importants premis, i que l'any 2013 li va oferir aquest text, que té com a subtítol Per acabar amb la qüestió jueva, en què també s'aprofundeix en el tema de la identitat col·lectiva i, sobretot, la personal.

Segons Flotats, el text es dirigeix al públic a través de la comèdia, en una obra “molt divertida, enginyosa, amb dobles o triples sentits, que fa riure constantment i que després provoca preguntes a l'espectador”. Flotats indica també que és teatre polític i molt de l'estil de Grumberg, que posseeix cinc premis Molière i un premi César, que vol fer riure “a partir de coses molt greus”. En aquest punt, va recordar que molts consideren a França que “és l'autor tràgic més còmic” i algú que interpel·la sempre en un estil “hereu del teatre de l'absurd”, encara que no és un teatre “únicament intel·lectual i cerebral”. “Sempre va més enllà, perquè toca la fibra humana contínuament”, va precisar.

Pel que fa a l'argument, Flotats va dir que té a veure amb la qüestió jueva, però hi va afegir: “No tinc ganes d'explicar més, perquè vull que hi hagi sorpresa.” “En aquesta obra hi ha tantes lectures com es vulguin fer –hi va afegir–. Va de tolerància i d'escoltar l'altre en cadascuna de les rèpliques que es donen els dos personatges”.

Amb una acció que transcorre en l'actualitat, a l'entrada d'una casa humil, al costat d'una escala, l'actor sosté que l'obra no obvia que “el dret a la diferència és etern”, que les persones pensen diferent les unes de les altres, “que es tenen opinions diferents”. D'altra banda, assegura que entre els dos personatges, un completament agnòstic i un altre que fa preguntes, procedents de mons intel·lectuals oposats, va construint-se una “espècie d'amistat, mantenint-se les posicions diferents”.

Quant al jove actor Arnau Puig, Flotats l'ha arribat a comparar amb Gérard Depardieu, i va admetre que quan el va veure en una prova al TNC es va adonar que posseïa “una identitat a l'escenari, una evidència que no es pot discutir”. “Estem davant d'un molt, molt, molt futur gran actor.”

Flotats, ahir al Lliure, tampoc no va defugir les qüestions sobre la seva llarga trajectòria, i va asseverar que, des que va començar a trepitjar els escenaris a principi dels anys seixanta i fins a l'actualitat, segur que ell ha canviat, “en tot cas, continuo caminant i espero que no molt tort”, va dir. No obstant això, reconeix que quan dijous va repassar el seu currículum després de molt de temps sense fer-ho es va adonar que hi havia moltes pàgines. I va pensar: “Nen, para”, però, a la vegada, té la sensació que de tot “fa poc temps” perquè no sap “mesurar el temps”.

Flotats va fer broma que, en tot cas, no portava telèfon mòbil com ara, però “el sentiment profund és que la passió per aquest ofici, pel teatre, no ha disminuït ni un mil·ligram”, i que continua “amb la mateixa exigència i el mateix delit de servir textos”. A més, va rememorar que en els temps en què va representar Eduard II hi havia unes dificultats “que van desaparèixer una mica i que ara han tornat”. “És un vaivé, però continuen rebent els de baix i la cultura, que és la primera a rebre”, va afirmar.