La paraulade l'any

A partir de demà i fins al 14 de gener hi haurà deu paraules candidates a convertir-se en el neologisme de l'any. Els vots decidiran la paraula guanyadora. Només cal entrar al web del programa La tribu de Catalunya Ràdio, registrar-s'hi i votar.

En el moment d'escriure aquestes línies, no s'han fet públics els neologismes finalistes. Potser ho podrien ser drone (portada d'alguns diaris del mes de març), cupaire (en auge a partir del 27 de setembre), mapping (se'n fan arreu del país i per motius ben diversos: el Termcat proposta mapatge), skypejar (verb format a partir de l'Skype, la famosa xarxa de telefonia per Internet) i, entre d'altres, l'entranyable hipster (l'adjectiu anglès hip es refereix a una persona culta i amb estil). Els nostres hipsters són amants del Primavera Sound o del Sónar; popularment també se'ls anomena culturetes o modernets. Els qui segueixen aquesta columna segur que saben qui és el Modernet de Merda.

Hi hauria un altre concurs possible, a banda del de les paraules noves: el concurs de les paraules velles, les paraules generals que han tingut més presència al llarg de l'any. Ho podrien ser corrupció, diabetis, eclipsi, eleccions, històric, immigrant, llum, procés... i moltes més. Cadascuna tindria al darrere un munt de notícies associades i un reguitzell de justificacions. Jo en destacaria una que recorre Europa, literalment: refugiat. Els refugiats representen, en plural, “l'èxode del segle XXI”: agafo el títol que va escriure Adela Genís per al magnífic dossier de Presència del 18 d'octubre.

Per acabar la meva última columna de l'any, em permeto de reproduir una part del poema que el gran lingüista Josep Ruaix ha escrit per a aquestes festes. És una pregària pels refugiats; la paraula forma part del títol: “Els fets es repeteixen: violència / fanatisme, orgull, intolerància [...] I els qui reben / són gent pobra i senzilla, fràgils víctimes / que fugen allà on poden, refiant-se / del bon acolliment que puguin dar-los”.