Política

Josep Barberà

Candidat d'Ara Paí Valencià a les Corts Generals

“La manca d'unitat de l'esquerra al País Valencià té responsables clars”

Josep Barberà ha decidit pegar un pas ferm en favor d'una terra que considera que ha estat oblidada històricament i proposa una acció valenta

Creu amb les causes justes i afirma que la política que representa Ara País Valencià és una d'aquestes causes per la qual, segons el seu parer, paga la pena dedicar-li un temps de la seua vida. Aquest professor d'Història vingut a editor, ha decidit pegar un pas ferm en favor del País Valencià.

Necessitem desplaçar el PP de la Moncloa?
I tant que ho necessitem, tot i que encara no ens anà molt bé quan l'ocupava el PSOE. Però és veritat que el PP, al marge dels atacs constants contra el poble valencià, té un plus de “carcúndia” —com els qualifica el Tardà— que els fa dipositaris de la necessitat de prescindir d'ells com més aviat millor.
Per què no ha estat possible la unitat de l'esquerra al País Valencià?
La manca d'unitat de l'esquerra al País Valencià té responsables clars. Precisament Ara País Valencià, és l'intent d'eixa unitat que sempre hem pensat que havia de ser més àmplia. Des del primer moment li vam suggerir al Bloc que liderara aquesta opció i que es deixara de fer experiments estranys. Nosaltres considerem una errada forta haver entropessat en la mateixa pedra que ho va fer fa anys el PSPV. Compromís no ha volgut i, pel que s'hi veu, Podemos no ha tingut cap interés en la unitat de l'esquerra. Els responsables d'aquesta manca d'unitat no es troben en la nostra coalició.
Ha faltat temps per cuinar aquesta unitat?
No; ha faltat voluntat. Fins el dia d'abans de consolidar les coalicions, nosaltres hem insistit amb la necessitat de fer una plataforma ampla al País Valencià capaç de tombar la truita.
I Ara País Valencià, perquè?
Doncs per haver de trencar eixa dicotomia falsa de la divisió dels valencians en blavers i catalanistes. Una guerra que únicament ha beneficiat sempre la dreta d'aquest territori. Arran la conferència política d'Algemesí, Esquerra Republicana va saber veure l'eix polític i ha ressituat la sobirania del País Valencià com a base principal de la nostra proposta. Gràcies a això, ens hem trobat amb altres formacions que venen d'altres tradicions i hem sabut confluir dins d'Ara País Valencià.
És d'aquesta manera que s'ha d'arribar a les Corts Generals?
Sí; pense que és l'única manera que podrem tenir valencians que exercisquen com a tals. És veritat que sempre hem tingut diputats procedents del País Valencià, però mai han exercit com a valencians i menys encara com a valencianistes, perquè sempre han votat allò que els ha dit el partit de referència. Malgrat el que diu Compromís-Podemos, a partir del 21 de desembre no podran tenir un grup valencià, perquè el reglament del Congrés ho entrebanca i impossibilita.
República, monarquia, estat federal?
Decididament, República valenciana. És un concepte del què no ens podem separar. Monarquia és feudalisme i privilegis per raó de naixença. Quan a l'Estat Federal, nosaltres no contemplem cap projecte territorial per a Espanya, ens centrem amb el País Valencià i és per això que volem aconseguir una República Valenciana.
S'ha de canviar la Constitució del 78?
Efectivament. La Constitució del 78 és filla de coaccions i de temors que, a les acaballes del franquisme impregnaven la societat. A més a més, en la seua redacció, ja se'n va cuidar algú que els valencians tinguérem poca cosa a dir. La Constitució del 78 únicament ha aconseguit fer de l'estat una presó dels pobles.
Què fem amb el Senat?
Té dues opcions; una d'elles és desaparèixer i la segona és reconvertir-lo en una autèntica cambra territorial on debatre temes sectorials.
S'ha de mantenir l'actual model de l'exèrcit?
Pense sincerament que l'actual model no té sentit, més encara dins d'una unió europea concebuda com el que nosaltres pensem, allò de l'Europa dels pobles. Amb exèrcit europeu real, evitarem certes afirmacions i postures com les que mantenen segons quins generals i ministres. A més, les inversions que es fan en aquest sector, donada la crisi en que ens han col·locat, resulta insultant per a la població.
S'hauria de nacionalitzar les elèctriques i la banca?
No es pot oblidar que actualment, l'Estat és propietari de la major part dels bancs que va haver de rescatar. Llàstima que no s'haja entés aquesta actuació per poder aplicar polítiques socials. No hi ha dubte que necessitem una banca pública que òbriga l'aixeta a les xicotetes i mitjanes empreses, que assegure als xicotets estalviadors els seus dipòsits, que ajude el món cooperatiu...
Quan a les energètiques, no pot ser que siguen elles les qui marquen la política energètica de l'Estat.
Es reconeixerà el dret a l'autodeterminació?
No; trobe que l'Estat espanyol mai ho reconeixerà perquè té una visió molt estreta de la realitat política i no mai ha entés la plurinacionalitat.
Tindran cabuda totes les llengües peninsulars després del 20D?
Pense sincerament que no, perquè Espanya mai no s'ha mirat a l'espill i, quan ho va fer, va ser a principis del segle XIX i no va veure el que era, sinó el que volia ser. Malgrat això, nosaltres ho seguirem defensant, perquè no és complicat fer-ho, si hi ha voluntat.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]