cultura

Records d'articulista

Lluís Foix guanya el premi Pla amb unes memòries sobre la seva experiència periodística, i Victor del Árbol, el Nadal amb una novel·la catàrtica sobre el dolor

Foix presenta el seu llibre com un homenatge al periodisme de raça i repassa els moments clau
‘La víspera de casi todo', de Del Árbol, confronta personatges per explorar els límits de l'ànima

Després d'uns anys distingint obres de ficció, el premi Josep Pla de prosa en llengua catalana torna al gènere memorialístic que tan bé va funcionar el 2012 amb Quan érem feliços, de Rafel Nadal, i ha recompensat Aquella porta giratòria, el llibre d'un dels periodistes més prestigiosos del país, Lluís Foix.

Pel que fa el 72è premi Nadal de novel·la, l'ha guanyat l'escriptor barceloní que triomfa a França, Victor del Árbol, amb una novel·la sobre el passat, l'oblit i el dolor. La víspera de casi todo és una obra que s'inscriu en la línia de novel·les d'alt voltatge psicològic, amb personatges torturats i empesos als límits existencials.

L'obra guanyadora del Josep Pla, Aquella porta giratòria, és l'esperat segon volum de les memòries de Lluís Foix. El periodista se centra aquí en la seva dilatada experiència professional en el diari La Vanguàrdia, on va entrar a treballar com a traductor i va acabar sent-ne el director el 1982, en un nomenament no exempt de polèmica. En total, 45 anys d'un recorregut en què ha assumit diferents càrrecs, inclosos els de subdirector i director adjunt fins al 2001. L'obra es presenta així com un homenatge al “periodisme de raça”, aquell que s'obria pas després del període fosc del franquisme, tot buscant nous models per explicar l'actualitat.

“He explicat les meves vivències personals de com es feia el periodisme en aquella època; no hi havia ordinadors i la comunicació es feia per telèfon cridant o amb teletips”, va comentar ahir en sortir a rebre el guardó. El periodista va explicar que ha intentat fer un “dibuix” del que ha estat La Vanguàrdia, un diari que “no ha volgut fer cap revolució ni fer caure governs i ha intentat servir al país”. Al final va recordar aquells temps: “Parlàvem molt, bevíem molt, criticàvem molt i ens ho passàvem molt bé.” En definitiva: el llibre és un homenatge a la professió de periodista.

Aquella porta giratòria, que s'ha presentat amb el títol de La porta giratòria i el pseudònim Joan March, no és cap llibre històric ni tampoc pretén ser un retrat exhaustiu d'una època, però sí que presenta un mosaic d'uns anys –sobretot els setanta i vuitantes– mitjançant una sèrie de retrats de periodistes del rotatiu, com ara Santiago Nadal i Jaime Arias, personatges principals, però també secundaris, que prenen vida gràcies a les anècdotes de Foix. No cal dir que la “porta” del títol fa referència a l'entrada del número 28 del carrer Pelai de Barcelona, on La Vanguardia va tenir la seva seu durant dècades. Va ser aquí on un jovenet Foix, llicenciat en periodisme i dret, va fer la seva primera entrevista a les onze de la nit, sense sospitar aleshores que passaria gran part de la seva vida laboral en aquella casa. Es va especialitzar en política internacional i va ser el corresponsal del rotatiu a Londres (del 1974 al 1980) i a Washington (del 1981 al 1982). També va viatjar pels Estats Units en plena guerra freda, i va viure uns mesos a l'Afganistan, sense oblidar la seva cobertura de la guerra de les Malvines des de Buenos Aires.

El jurat del 48è premi Josep Pla, dotat amb 6.000 euros i convocat per l'editorial Destino, del Grup Planeta, el formen Sebastià Alzamora, Rosa Cabré, Antoni Pladevall, Àlex Susanna i Glòria Gasch. En aquesta edició s'han presentat 24 obres provinents de tot l'àmbit catalanoparlant.

Lluís Foix i Carnicé (Rocafort de Vallbona, 1943) va publicar el 2013 La marinada sempre arriba (Columna), unes memòries d'infantesa i adolescència situades al seu poble, Rocafort de Vallbona, a la vall del Corb, a l'Urgell. Aquí explicava, per exemple, que abans de marxar a Barcelona havia fet de pagès i el paisatge –de secà– havia marcat el seu caràcter. El 2014 va rebre el premi Quim Regàs de periodisme en reconeixement de la seva tasca periodística. Actualment és col·laborador d'El Punt Avui, entre altres diaris, i tertulià en diversos mitjans de comunicació.

Pel que fa al 72è premi Nadal, que tenia com a jurat Germán Gullón, Lorenzo Silva, Clara Sánchez, Andrés Trapiello i Emili Rosales, ha premiat un escriptor que, curiosament, havia estat mosso d'esquadra i també seminarista. Victor del Árbol és llicenciat en història per la Universitat de Barcelona i va començar la seva carrera literària amb El peso de los muertos, (Editorial Castalia, 2006). Va fer-se un nom amb La tristeza del Samurai, (Alrevés Editorial, 2011). La seva darrera novel·la, Un millón de gotas, publicada ja amb Destino, 2014, va ser molt ben rebuda a França, on li van atorgar el Gran Premi Francès de literatura policíaca estrangera i el premi a la millor novel·la estrangera de la revista Lire.

Del Árbol s'ha imposat folgadament a les 341 obres presentades en aquesta convocatòria del Nadal, dotat amb 18.000 euros. La víspera de casi todo, que va presentar amb el títol de Cruce de olvidos i el pseudònim d'Aurèlia Ballesteros, és una novel·la ambientada a la Galícia actual. La protagonista, Paola, és una dona de classe alta que està fugint d'un passat familiar dolorós i es refugia en una casalot de la Costa da Morte. Aquí conflueixen una sèrie de personatges que viuen tots atrapats en l'abisme del seu passat. Com en les seves anteriors històries, aquí trobem de nou personatges situats al límit, amb una exploració de l'ànima humana, una recerca sobre els viaranys de la memòria i l'oblit. En castellà i molt emocionat, del Árbol va dir que la novel·la és “la història de persones que són com arbres perquè no tenen on agafar-se”, i va acabar el seu discurs recordant paraules del seu pare, “un filòsof de camisa oberta”: “La vida no pot ser un discurs cap enrere, sinó una aventura cap endavant”.

Tortell explosiu al Palace

L'actualitat política va marcar el lliurament del premi Pla i el premi Nadal ahir al vespre, i les opinions sobre l'atzucac en què es troba el país van bombollejar tota la nit entre taula i taula a l'hotel Palace. “Hem començat l'any sense govern espanyol ni català, però les coses ens van igual!”, comentava l'escriptora Llucia Ramis; “potser tota la culpa no la té la CUP, sinó també el Mas”, opinava el l'ex llibreter de la 22 de Girona Guillem Terribas, mentre que l'escriptora Care Santos, més radical, va dir: “Mas hauria de ser generós i fer un pas enrere”. L'escriptora Ada Castells encara bromejava: “Em va costar molt decidir el meu vot i tinc la sensació que em vaig equivocar. Ara, poder tornar a votar, em sembla fantàstic!”

De fet, fins a l'últim moment no es va confirmar la presència del president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, i no volem ni pensar sobre què van parlar amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que assistia per primer cop a la festa literària, i amb qui compartia taula al costat, entre d'altres, de Carme Forcadell i el conseller de Cultura en funcions Ferran Mascarell.

Menys glamurosa que la gala del premi Planeta, però amb més solera (el Nadal és el guardó literari més antic de l'Estat!), la Nit de Reis Literària va aplegar un any més la família lletraferida amb autors de l'òrbita Planeta com ara Najat el Hachmi, Carme Riera, Pere Gimferrer o Sebastià Alzamora, aquests darrers membres dels jurats.

El menú del sopar , que va transcorre a l'inici tots pendents del partit de futbol, es componia d'amanida de llamàntol i crab amb brots frescos, ànec rostit amb micuit de foie i financer d'avellana de postres. Tot molt
bo, i no va faltar el tortell de Reis que, a la taula presidencial, devia treure fum!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia