La catalana és una societat agraïda, tot i que sense ostentacions, i ahir a les cinc de la tarda uns tres-cents ciutadans a favor de la independència es van aplegar davant del Parlament de Catalunya per donar les gràcies als diputats de Junts pel Sí i de la CUP per haver arribat a un acord tot i que hagi estat a darrera hora i de taquicàrdia. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va muntar una pantalla davant de l'edifici perquè tothom pogués seguir en directe el ple d'investidura de Carles Puigdemont com a nou president de la Generalitat. Van disfrutar de valent, malgrat que no tots els assistents van aguantar les cinc hores del debat a la intempèrie perquè el fred va anat calant als ronyons i als peus.

Un dels més matiners a concentrar-se davant de l'edifici parlamentari va ser el lleidatà Josep Camarasa, que lluïa una bandera gegantina. El pal feia onze metres de llargada i feia onejar tres banderes: una estelada de quatre mestres d'amplada, una de catalana, i una tela amb unes lletres a favor del jutge Santi Vidal, suspès pel Tribunal Suprem. “He passat uns dies molt enrabiat, però avui havia de ser aquí”, explicava ahir Camarasa, que explicava: “He cosit totes les banderes jo mateix. Les vaig fent segons els esdeveniments. He cosit la paraula llibertat en anglès i hebreu, un mapa de Catalunya, pels imputats de Badalona... No m'he perdut gairebé cap acte ni manifestació, i si cal he demanat festa al meu cap; ara, per un mal de panxa, no, eh?” Tothom es feia fotos amb la seva gegantina bandera, que l'ajudaven a subjectar quan bufava fort el vent.

Altres ciutadans a favor de la desconnexió de Catalunya i de la República Catalana també van exhibir estelades enginyoses, algunes d'elles enfilades en canyes de pescar. Un muntatge força espigat era el que duia dues estelades amb la inscripció “Donec perficiam”, que en llatí significa “Fins a aconseguir-ho” o “fins a reeixir”. La Wikipedia ens explica que va ser el lema que van usar les Reials Guàrdies Catalanes, la guàrdia de corps de Carles d'Àustria, per derrocar Felip V.

Les persones concentrades ahir davant del Parlament van exhibir aquest esperit. Van escoltar amb atenció el candidat Puigdemont, al qual van aplaudir quan recordava les inversions pendents del govern de l'Estat espanyol i les iniciatives per avançar cap a la independència. Un grupet de vint persones amb banderes espanyoles van començar a cridar consignes com ara “Catalunya és Espanya!”, els van demanar que callessin per escoltar el discurs de Puigdemont i, com que no van fer-ho, els van respondre amb crits d'“Independència!” L'ambient es va tensar i una desena d'agents dels Mossos van envoltar els espanyolistes. No va passar res. La majoria dels concentrats estaven de celebració, de festa independentista.

“Puigdemont ha estat correcte i directe”, comentava Rosa Puchal, de l'ANC de la Barceloneta, que confessava que en aquests darrers dies de llargues negociacions entre JxSí i la CUP ha passat “d'un estat depressiu a un altre d'eufòria”. “És com si el dia 9 haguessin vingut els Reis”, admetia. I què demana al nou president i al govern català? “Doncs que no oblidin mai els dos milions de persones que hem sortit al carrer, amb il·lusió d'aconseguir un Estat propi, i sobretot els ciutadans que pateixen”, va exigir Rosa Puchal. El públic va ser crític amb els polítics de l'oposició. En escoltar la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, cridaven: “Fora, fora, fora!”, i fins i tot van cantar Els segadors per no escoltar-la. Quan va intervenir Iceta: “Que balli, que balli!”, i el líder del PP, Xavier García Albiol, va ser insultat pel seu to amenaçador vers Puigdemont.

En Martí Oliver i el seu amic Martí Martínez, tots dos de Sant Adrià de Besòs i de 15 anys, van ser dels que van aguantar fins al final. “Tot i que hagués preferit Junqueras de president, hem vingut per donar suport al nou president i per demostrar que estem vius, que la independència va endavant”, va assegurar Oliver. I Martínez hi va afegir: “He sentit molta impotència aquests dies que no arribaven a un acord... Avui tocava venir perquè ens hem de mobilitzar no només cada 11 de setembre.”