Dos anys i mig després d'enfrontar-se als militants de la ultradreta espanyola que van assaltar el centre Blanquerna a Madrid, l'exdiputat d'Unió al Congrés Josep Sánchez Llibre va tornar a veure ahir els agressors a l'Audiència de Madrid, on va evocar el pànic viscut la Diada del 2013: “Vaig pensar que hi podia haver una autèntica carnisseria.”

Sánchez Llibre va arribar al tribunal per declarar com a testimoni enmig d'una escridassada d'una trentena d'ultres que exhibien banderes espanyoles i de Falange, i també pancartes per exigir l'absolució dels “patriotes” acusats, i que corejaven consignes com ara “Gloria eterna, a los de Blanquerna” i “Separatistas, terroristas”. L'advocat de la defensa Félix Salmerón González de Bergas, lligat a Falange, fins i tot els va agrair el suport als seus defensats fent la salutació hitleriana minuts abans de posar-se la toga.

Havent estat diputat al Congrés durant 22 anys, Sánchez Llibre va lloar que Madrid “sempre ha rebut bé els catalans”, abans de relatar l'escena en què ell va voler aturar el líder de l'assalt, Jesús Fernando Fernández Gil, que aquell dia es tapava la cara amb un mocador i ulleres de sol, i que afronta la petició més alta del fiscal: quatre anys de presó. “Van ser uns actes violents, intimidatoris i de sabotatge que no es poden permetre en una democràcia assentada”, va dir.

Sánchez Llibre, que va ser llançat a terra i que va agafar un objecte metàl·lic com a acte reflex de defensa, va declarar que aviat va desistir de tornar el cop i que el seu propòsit era evitar que agredissin qui ocupava la tribuna d'oradors: el delegat del govern català a Madrid, Josep Maria Bosch. Alhora va relatar que els assaltants cridaven “Putos catalanes” i que va sentir el soroll d'un esprai a prop seu abans de començar a tenir “picor d'ulls, nàusees i vòmits” pel gas pebre.

L'exdiputat va encaixar preguntes dures d'advocats de la defensa, com ara Santiago González, que li va etzibar “quants ganivets i matxets havia vist per parlar d'una carnisseria”. Un altre advocat fins i tot li va pregar que especifiqués el soroll de l'esprai. “Sshhh”, va improvisar ell, atònit. El més directe va ser el lletrat Pedro Pablo Peña, que es presenta com a hitlerià: “És vostè qui dóna empentes!”

Davant l'estratègia de la defensa, que es basa a caricaturitzar la Diada a Madrid com un acte de fervor independentista que va moure els acusats a una reacció espontània o escarni, Sánchez Llibre va evocar el caràcter “institucional i festiu” d'un acte que “no va fer cap crida a l'independentisme”.

El següent a testificar va ser l'exdelegat Bosch, que va descriure l'assalt com “una columna de persones absolutament disciplinades que avançaven en ordre gairebé paramilitar”, i va confirmar les amenaces de mort que li va dedicar l'acusat Juan Luis López García, devot de Falange, que és qui es va encarar amb ell fins a arraconar-lo. Un testimoni clau va ser el funcionari Carlos Pérez-Desoy, que acredita haver vist el líder de l'assalt, Fernández Gil, prement un esprai –el del gas pebre– amb la mà esquerra quan abandonava la delegació de la Generalitat a Madrid. “Era obvi que van avançar i van marxar en formació militar”, va reblar.