Als anys noranta, Manel Marcet dissenyava i produïa a Catalunya unes 40.000 bosses de mà anuals, però els petits tallers amb els quals treballava van començar a tancar,
els preus van deixar de ser competitius i el negoci va perillar. Però és ben sabut que les crisis poden convertir-se en oportunitats –encara que a vegades costi de veure–, i va decidir associar-se amb un dels seus clients, Antoni Guàrdia. S'inicia així la convivència entre el grup Distribuïdora d'Accessoris Moda DCM Argentona –que importava una gran varietat d'articles de viatge com moneders o maletes– i Slang i comença també així, el 2007, la segona vida d'aquesta marca de bosses de mà. Avui, el grup factura unes 150.000 unitats anuals i 3 milions d'euros. Això sí, el disseny és made in Catalunya però la producció es fa a la Xina, ja que, si no, els números no sortien.

Des de fa temps, el negoci tèxtil ha de fer front a una forta competència que molts cops basa la seva força en el preu. Slang no ha volgut entrar mai en aquest “joc”. “El nostre és un producte de preu mitjà a canvi de disseny i qualitat”, explica Marcet. Cada temporada, el fundador de Slang dissenya 18 línies de bosses de mà, el 60% de les quals són totalment noves. Tot va començar quan Marcet combinava els estudis amb una feina“per hores” amb un amic que tenia un petit taller de bosses que feia per a les botigues que tenia la seva família. “En aquell moment em vaig adonar que m'il·lusionava poder crear productes partint d'una idea, i també vaig veure que el mercat d'aquella època estava molt tancat a la creativitat i al canvi”, explica. “Era impensable poder trobar bosses de
mà o bosses de viatge que no fossin estrictament fetes amb pell”, argumenta l'emprenedor. I, de fet, quan va patir un accident de moto i va
invertir la indemnització a muntar el seu propi negoci, el principal
problema amb el qual es va trobar és que la majoria de botigues d'aquella època “no entenien el que els oferia, ja que no eren bosses de pell, sinó una combinació de materials diferents, com lonetes, polièster o niló”.

Com no podia ser d'una altra manera, l'empresa ha notat la crisi perquè les bosses no són productes de primera ni segona necessitat –per a la majoria de mortals– però l'ha capejat bé. Els últims dos anys les vendes han crescut a ritme d'un 10% anual: 3 milions actualment factura Slang i 12 milions el grup DCM, amb seu a la localitat maresmenca d'Argentona.