“Els poders oligàrquics de l'Estat estan dels nervis”

Els partits estatals que s'han pres aquests mesos com una primera volta. Rajoy no s'ha mogut; Sánchez ha pactat amb Rivera, un aliat que no sumava, i Iglesias ha rebaixat tant els plantejaments que li han fet perdre el sentit i el contingut. Tenim noves eleccions perquè els partits van ser incapaços d'arribar a acords i a Madrid no es va formar un govern.

El resultat no es mourà gaire per la dreta, però sí per l'esquerra. No parlaria de sorpasso, parlaria d'empatasso, un empat tècnic de l'esquerra, que bloquejarà l'acord i donarà la iniciativa a la dreta. Estem en un moment en què, a allò que és vell, li costa marxar i allò nou no ho substitueix, i no m'estranyaria que el no-acord fes Rajoy president i governés un parell d'anys. Li serviran per tapar forats i fer presentable un sistema corrupte com l'actual. Aquests sis mesos el vers lliure ha estat Catalunya.

La veritat és que la nostra veu d'esquerres ha encabritat una determinada casta, més d'un s'ha quedat perplex i partits com ara el PP, el PSOE i Ciutadans no han trobat cap altra sortida que cridar per la unitat d'Espanya.

Els nostres dos grups a Catalunya treballem plegats, però a Madrid la veu de Rufián i Tardà ha estat més potent. A casa nostra aquesta situació no afecta Junts pel Sí. Anem pel bon camí, el treball dels catalans que estem per la independència és actiu, constant, vigorós.

Primer van dir que Catalunya no seria capaç de formar govern, ara que el problema el tenen ells, intenten amagar el fracàs assegurant que l'independentisme ha perdut gas. Nosaltres sabem que el procés no s'atura, que cada dia es fan passos endavant i aquesta és una dinàmica que genera una resistència enorme tant per part dels poders conservadors espanyols, dels quals el PSOE, el PP i Ciutadans són l'statu quo, com pels poders conservadors a Catalunya, bona part dels quals no són parlamentaris. Els entra vertigen en comprovar com en quatre anys hem passat de l'autonomisme a la república. No acaben d'entendre què ha passat i quan els poders oligàrquics i econòmics de l'Estat, dos sectors que estan dels nervis, veuen com van les coses tenen reaccions histèriques.

Lluitarem per la república perquè som els representants d'un Parlament sobirà que té majoria independentista, però també estarem al costat de tots aquells que reclamin les millores socials. La batalla no és entre espanyols i catalans, la batalla és entre Catalunya i unes institucions estatals que ens impedeixen exercir les llibertats. O Catalunya és república o Espanya no surt de l'statu quo. L'única revolta real, possible, democràtica, pacífica, és la catalana.

La millor manera de lluitar per les nostres comarques és fer-ho per la independència, i la millor manera de fer-ho és votant per ERC i tenir un grup parlamentari potent, de veu clara, que dirà el que pensa i complirà el mandat dels electors.