L'escriptor Paco Ignacio Taibo II, conegut per la seva múltiple faceta de creador de novel·la negra, biògraf de personatges com ara el Che o Pancho Villa, historiador i activista sindical, s'ha centrat ara en l'etapa de la Barcelona de l'anarcosindicalisme i de després de la Primera Guerra Mundial. En el seu llibre Que sean fuego las estrellas. Barcelona (1917-1923), Taibo, mexicà nascut a Gijón el 1949, relata la “revolució” que va significar el moviment anarcosindicalista a Barcelona, que va ser permeable a un grapat de corrents progressistes, com ara el feminisme.

El llibre es comença a gestar arran d'una investigació històrica que Taibo va fer als anys 70, just després d'haver publicat un llibre sobre la revolució d'Astúries. “Volia buscar un altre moment d'èpica proletària”, explica, i aquest afany el va portar a estirar del fil d'aquesta etapa històrica de Barcelona i d'un munt de personalitats que desfilen per les més de 500 pàgines del volum. Va acumular caixes i caixes de diaris i llibres de l'època i va poder parlar amb testimonis vius. Tot aquest material va reposar durant 30 anys a casa seva fins que fa un parell d'anys hi va tornar, s'hi va capbussar i el va ampliar amb noves aportacions. “És una història de multituds i de rostres que apareixen en la multitud”, assegura. Plantejat a partir d'un enfilall de fragments que fan la història de conjunt, l'escriptura d'aquest llibre li va sortir a raig, de “manera endiablada”. “És una història que combina grans moments de glòria del proletariat amb personatges que són fonts del mal”, en què combina el rigor històric amb el caràcter narratiu. “A Barcelona es va construir un model de sindicalisme d'una força molt gran, generada per obrers autodidactes, on amb prou feines va intervenir gent de la classe mitjana”, sosté. Aquest considera que és un dels trets definitoris de la potència del moviment anarcosindicalista d'aquells anys. I en destaca, a més, una “capacitat de resistir que poques vegades s'ha vist en la història d'Europa”. Això porta Taibo a fer-se una pregunta: “Em va entrar una nostàlgia fastigosa i vaig pensar «on és avui aquesta classe obrera tan sòlida»?'” Amb l'edició mexicana del llibre, aquesta pregunta s'ha vinculat als moviments de lluita dels mestres mexicans. Entre els personatges dels quals s'ha “enamorat sobresurt Àngel Pestaña, líder de la CNT, “rellotger d'ofici”, que va ser “pobre tota la seva vida”, que va assumir el càrrec de director d'un diari sindical (Solidaridad Obrera) a condició de cobrar el mateix que el tipògraf, explica.