Política
NEUS MUNTÉ
CONSELLERA DE LA PRESIDÈNCIA, PORTAVEU DEL GOVERN I CANDIDATA A COPRESIDIR EL PARTIT DEMÒCRATA CATALÀ
“Ara per ara el RUI no figura al full de ruta, i hi veig dificultats”
CDC
“Calia un nou partit. L'eina que representava CDC estava del tot esgotada, va fer tot el que podia fer en un marc autonòmic”
“Estic disposada al que calgui per arribar fins al final; fins al final i sense por”
“No ens volem menjar l'espai d'ERC ni anem contra ningú”
Cal una reflexió immediata i profunda. No estem ben ubicats en el grup liberal europeu
No ho hem demanat a ningú. Si Pujol serà o no militant del PDC és una decisió personal seva
Qui em coneix sap de la meva vinculació amb les persones de la llista, que inclou gent del territori
Interior s'apunta a la festa per veure si pot posar més pals a les rodes. El PDC s'ha de poder legalitzar
Amb Santi Vila compartim moltes hores al govern i hi ha una gran sintonia personal
El RUI no està previst al full de ruta actual. En podem parlar, però hi veig dificultats tècniques
Qui no se sentia còmode amb la independència ja s'havia despenjat de CDC, i sense fer soroll
Veig més garanties democràtiques en el full de ruta actual. La unilateralitat a fora no sempre s'entén
Quan se li pregunta si és la mà dreta del president Mas al Partit Demòcrata i la mà dreta de Puigdemont al govern, vostè no ho nega. S'hi ha trobat, però hi està còmoda. Probablement perquè té clar on vol arribar: “Fins al final i sense por”, diu. La consellera de la Presidència i portaveu del govern, Neus Munté, que farà tàndem amb Artur Mas al partit, repassa en aquesta entrevista la situació en què es troba el full de ruta cap a la independència després que l'ANC hagi proposat un Referèndum Unilateral d'Independència. Munté parla també de la situació política que viu el govern (amb una qüestió de confiança al president després de les vacances) i analitza el naixement del nou partit sense amagar quines són les seves preferències per ocupar els càrrecs a la direcció. No les diu, però se li entenen totes.
Vostè és independentista i republicana?
Suposo que ho diu per com s'ha definit el Partit Demòcrata. Independentista? Sí. I el terme republicà no se'm fa gens estrany. Com ens hem de definir, si no; com a monàrquics? És impensable! Potser a algú li sobta perquè aquests termes no formaven part fins ara del vocabulari habitual de l'antiga Convergència. Però és que estem parlant de la futura república catalana! I això no ha de fer por a ningú.
Si era independentista i republicana, no li era més fàcil fer-se d'ERC?
No. Perquè una cosa és que amb ERC ens sentim independentistes i republicans de manera igual, i l'altra és que el model de país i de societat que defensem és molt diferent. En com han de ser els pilars del benestar, en com ha de ser la relació pública i privada, i en tants altres aspectes, hi ha diferències substancials.
Ho deia perquè hi ha qui interpreta que declarant-se independentistes i republicans el que pretenen és robar espai a Esquerra.
En absolut. La nova formació no es vol menjar l'espai d'Esquerra ni va contra ningú. I em sembla que la convivència d'aquests dos espais és perfectament possible. La prova és que ja estem treballant junts al Parlament i al govern.
ERC ho veu també així?
No tinc cap indici que no sigui així. I crec que del que es tracta es de sumar esforços per aconseguir la independència.
Hi ha el perill que l'ús d'aquests termes tan clars faci sentir incòmode algun militant de Convergència, com és el cas d'Antoni Fernàndez Teixidó, que ha anunciat que es dóna de baixa, no? O és que els que havien de marxar ja no hi són?
No s'enganyi: Fernández Teixidó tenia aquesta decisió presa molt abans del cap de setmana passat. Els principis del nou partit ja feia temps que estaven clars. Fins i tot a l'antiga Convergència, que en el darrer congrés ja havia apostat per l'estat propi. Fa anys que CDC aposta per la independència, i tenim un president de la Generalitat nítidament independentista. Aquelles persones que no s'han sentit còmodes, o que no compartien del tot aquesta claredat independentista, en molts casos ja se n'han despenjat, i sense fer soroll. I això és tan cert com que molta gent que no ho tenia clar, que no tenia un sentiment clarament independentista, s'ha adonat que Catalunya no té cap encaix possible dins d'Espanya.
És per això que CDC anava perdent suport electoral a cada convocatòria electoral?
No. Estic segura que hi ha molts altres factors que ho expliquen: la fragmentació de l'espai polític, l'aparició de nous partits, la crisi econòmica, alguns casos de presumpta corrupció…
Continuarà com a portaveu del govern?
Sí. No és una situació incompatible, és complementària.
La proposta de fer tàndem amb Artur Mas inicialment va descol·locar la militància.
Va descol·locar probablement perquè és una estructura nova. Però hem incorporat moltes altres coses noves. El president Mas va defensar la seva proposta personalment, a peu dret i amb el micròfon a la mà, i es va sotmetre a votació. Potser sobta perquè fins ara a Convergència només hi havia hagut presidències que semblaven honorífiques i basades en el lideratge molt fort d'una sola persona. Ara serem dos, i amb funcions de coordinació. Sorprèn potser per la novetat i pel moment. Però és que res del que hem fet en aquest congrés tenia precedents.
Que s'entén bé amb Mas és evident. Vostè havia sonat com a candidata a presidenta de la Generalitat…
Hi ha moltes llegendes urbanes, moltes…
La CUP havia posat el seu nom sobre la taula.
Sí. Molt sorprenentment, perquè no era a la CUP a qui li tocava fer propostes d'aquesta mena.
I...?
Hi havia diferents noms sobre la taula, això és cert. Per la situació del moment, que era molt canviant. Un podia ser el meu? Potser sí, potser per la proximitat que tenia amb Mas i perquè ja era al govern. Però el nom de Carles Puigdemont era l'idoni. Amb tota seguretat.
Ara vostè és la mà dreta de Mas i la mà dreta de Puigdemont? Es podria dir així, o és una mala definició?
No. És una definició fantàstica. Perquè són dues persones de qui he après molt, i a qui admiro moltíssim. Treballar amb ells és un privilegi.
Una carrera vertiginosa, la seva…
És cert que encara no fa ni quatre anys que estic al govern. Però també ho és que ha estat un període d'una intensitat i complexitat molt grans. De portes enfora pot semblar tot plegat vertiginós, però no ho és. M'hi he trobat. Aquests anys m'he trobat amb moltes coses que no havia previst, i m'hi he implicat molt. I si a partir del cap de setmana vinent els associats del PDC així ho decideixen, jo continuaré implicant-me tant amb el govern com amb el partit.
El congrés va començar molt malament, amb la discussió del nom del partit.
Però vam tenir l'habilitat de convertir-ho en una oportunitat. El malestar es va condensar en el debat del nom, en la presentació… És evident que no va ser una bona idea, començar per aquí. Va faltar un debat previ. Però finalment la reacció va servir de molt.
Vostè no va votar el nom que finalment es va escollir.
Cert. Les propostes inicials no em van agradar. I dels de diumenge, a mi m'agradava Junts per Catalunya. Partit Demòcrata Català també és un bon nom.
I polèmic, si hem de fer cas a Antoni Castellà.
Hi ha noms de partits que s'assemblen molt entre ells i que estan legalitzats. Crec que es pot inscriure perfectament al registre. Veurem què hi diu Interior.
Si hem de fer cas de les informacions periodístiques, Interior dirà que no.
Primer cal fer tots els passos. Aquest partit encara no té ni un equip de direcció escollit. Veurem què passa quan es facin els passos que toquen. Crec que Interior s'ha pronunciat preventivament. Però és que res del que fa Interior amb relació a Catalunya i als partits independentistes és neutre. De moment s'apunten a la festa per veure si poden posar més pals a les rodes. Han posat la vena abans de la ferida.
Necessitaven enterrar el pujolisme?
Ja no existia. A l'antic partit, CDC, ja no hi tenia pràcticament influència. I al PDC no n'hi té cap. Una altra cosa és l'obra de govern de Pujol, que quedarà per sempre.
Li demanaran a Jordi Pujol que es faci militant del PDC?
Tots els militants de CDC han rebut d'una manera o altra tota la informació oportuna perquè puguin decidir si es fan o no associats del PDC i, per tant, ell també. Aquesta és una decisió absolutament personal.
Entén que hi hagi qui es pregunti si calia fer un nou partit? La refundació no era suficient?
No n'hi havia prou. Podia ser entesa com un mer acte de maquillatge de les cares, de l'estructura i del discurs del partit. I vam convenir entre tots que no n'hi havia prou. L'eina que representava CDC estava del tot esgotada. Va néixer, va créixer i va fer tot el que podia fer en un marc autonòmic, tot. El marc autonòmic està superat. Ara estem en el marc d'una Catalunya independent, i CDC no hi podia aportar res més.
CDC haurà quedat associada a casos de corrupció i ara necessitaven fer cau i net?
Ara, cap ombra de sospita, evidentment. Cares noves i perfils nous, sí. Però això no vol dir que a CDC no fos així. No es pot generalitzar d'aquesta manera. A CDC el que hi havia és gent que s'ha dedicat al partit sovint a canvi de res i que ha estat injustament assenyalada amb el dit, com si formés part d'una estructura corrupta. És injust. I cal el màxim respecte. La sobreactuació d'alguns cossos policials, i d'alguns mitjans que ho han exagerat, ha fabricat aquesta ombra de dubte.
Tot i fer un nou partit, no els serà fàcil treure's de sobre aquesta ombra. Ho dic pel cas de Lloret de Mar d'aquesta setmana, per exemple. O per d'altres registres recents...
Hi haurem de conviure. Però cal que s'analitzi també com i quan es produeix, aquests degoteig de casos. I sobretot en què acaben finalment. Són actuacions molt cridaneres. Però els mitjans haurien de seguir amb la mateixa intensitat el desenllaç. La majoria de casos acaben en el no-res, però llavors ja no és notícia. Hauríem de demanar que no hi haguessin aquestes sobreactuacions. Això fa molt mal. A tots. Al conjunt de la política.
Entre el tàndem Pascal-Bellveí i la candidatura d'Ignasi Planas?
Tant Mas com jo ens hem imposat ser neutrals. Tot i això, qui em coneix sap de la meva vinculació amb les persones que conformen la candidatura que té molta representació del territori. I es pot imaginar què votaré. Però està molt bé que hi hagi primàries i que es confrontin idees i programes.
I entre Mercè Conesa i Santi Vila per presidir el consell nacional?
També seré neutral. Són dos figures que tenen sensibilitats i maneres de fer diferents, totes dues capaces de dirigir el consell nacional. És cert, però, que amb Santi Vila compartim moltes hores al govern i hi ha una gran sintonia.
Que Germà Gordó no hagi presentat finalment candidatura té alguna cosa a veure amb el fet que el seu nom sortís en les converses de Fernández Díaz i De Alfonso?
Això li ho hauria de preguntar a ell. Ho desconec.
Serà difícil, que el govern emprengui accions legals contra Fernández Díaz, com va dir que volien fer.
Ho estem analitzant. Els indicis hi són tots; el que necessitem són elements de proves. Davant el no rigor que s'aplica sovint des de l'Estat, nosaltres volem aplicar rigor. I és evident que ens trobem davant d'unes converses que no són una prova efectiva. I que aquesta és la seva defensa. Hi ha declaracions de comissaris que després es matisen, informacions periodístiques…. Hi ha tots els indicis, però veurem si hi ha material prou sòlid per presentar una denúncia formal. Ho estem estudiant. La voluntat de denunciar-ho hi és. Perquè la gent hauria d'obrir els ulls. No és victimisme. Hi ha una planificació i una premeditació molt clara, en això que n'han dit l'operació Catalunya'. Hi ha voluntat d'embrutar l'independentisme i les persones que el representen.
Ramon Tramosa ha reivindicat que el PDC surti del grup liberal a Europa, perquè allà Ciutadans hi té cada cop més pes.
És cert que el PDC hi té un encaix difícil, al grup liberal. És incòmode. Hem de procurar estar en un grup parlamentari europeu, però amb la incorporació de Ciutadans s'ha trencat l'equilibri que hi teníem. Cal una reflexió profunda i immediata. Jo, personalment, crec que no estem ben ubicats a nivell europeu. Perquè hi ha debats en què ens hi sentirem molt incòmodes, com el pla hidrològic, i en vindran molts d'altres: socials, identitaris... No ho podrem sostenir.
Tenen massa fronts oberts? Ho dic perquè no tenen pressupostos, estan fent un partit nou, hi ha una qüestió de confiança a la cantonada…
El calendari, certament, és molt complicat. I amb alguns fets que no esperàvem.I vés a saber si amb unes altres eleccions espanyoles. Amb la qüestió de confiança tenim una nova oportunitat. I és evident que ha d'anar relacionada amb els pressupostos. No anirem ara a una qüestió de confiança, a posar tots els esforços per guanyar-la, tot plegat per constatar just després que no tenim pressupostos per fer res del que volem fer. Això seria absurd. Ha d'anar vinculada. Com podem tirar endavant l'Agència Tributària, o l'Agència de Protecció Social, si no hi ha pressupostos? No surten del no-res. Necessitem uns pressupostos per a l'any 2017.
Si no hi ha pressupostos, s'acaba tot?
No. Però el que està clar és que si això no se supera anirem a eleccions, i que el que volem és evitar-ho. Nosaltres tenim clar el full de ruta, però ens falta el pressupost per tirar-lo endavant. Per això el president va plantejar la qüestió de confiança, per tenir l'oportunitat de resituar-ho tot altra vegada.
Si no se supera la qüestió de confiança i no hi ha candidat alternatiu, qui ha de ser el candidat del PDC a les eleccions al Parlament? El mateix Puigdemont? Artur Mas? Vostè?
No contemplo aquesta possibilitat. Treballem per superar la qüestió de confiança.
I si no la superen, vostè voldria ser la cap de llista al Parlament?
Treballem per evitar noves eleccions; per continuar governant i per fer-ho amb el president Puigdemont al capdavant.
Puigdemont diu que està disposat a arribar fins al final. En alguna entrevista fins i tot ha parlat d'anar a la presó, si cal. Vostè també?
Sí. El que calgui per arribar fins al final. Fins al final i sense por. Tenim al davant un estat que per posar urnes ja ha imputat quatre persones. Això ja ho diu tot. Som molt conscients del que hi ha, però també estem molt convençuts del que estem fent. I mentre hi hagi suport cívic i ciutadà, nosaltres tirarem endavant.
Hi continua essent?
Sí. Hi és. Tenim un parlament amb una majoria independentista clara, i a nivell ciutadà, un gran suport.
La Diada serà un termòmetre?
Estem acostumats a diades multitudinàries, massives, i és difícil que creixi any rere any. No se saben encara els detalls d'aquest any. La Diada és un termòmetre? Sí. Però no és l'únic termòmetre. Ens cal continuar reivindicant la independència de forma democràtica, però no és l'únic termòmetre.
El president ha insinuat clarament que no vol negociar la qüestió de confiança amb la CUP, però el vicepresident diu que sí. No ho he entès.
És clarament compatible, el que diuen l'un i l'altre. El que estem dient és que no arribarem a la qüestió de confiança amb un acord previ. No hi anirem amb un acord tancat entre dos grups parlamentaris. La qüestió de confiança es treballarà primer a nivell de govern i del grup parlamentari de Junts pel Sí, i després ja ho veurem. És clar, que negociarem, però no hi haurà acords previs. Perquè volem obrir les converses amb tothom, no només amb un sol grup.
Negociaran un nou full de ruta? Ho dic perquè ara hi ha sobre la taula la proposta d'un Referèndum Unilateral, el RUI.
Totes les propostes de la societat civil nosaltres les tenim molt em compte. Però ara per ara el full de ruta és el que vàrem aprovar, el de Junts pel Sí, i en aquest cas no està previst. Es pot modular el full de ruta? Doncs sí. Però el full de ruta que ara tenim sobre la taula és el previst, perquè té sentit i rigor: unes eleccions constituents, un nou Parlament que té l'encàrrec de redactar una nova constitució, i un referèndum que ratifica i valida la constitució de l'estat català. El referèndum unilateral no el tenim previst. En podem parlar, i tant, però no està previst.
L'ANC ha posat a votació aquesta proposta i el resultat tot indica que serà favorable. I més d'un centenar de personalitats aquesta setmana hi han donat suport públicament.
Hem de veure quins pros i contres té, un referèndum unilateral. El 9-N, sense ser vinculant, va tenir els problemes que va tenir. Hem d'analitzar la proposta del RUI, però a data d'avui defenso que el full de ruta aprovat planteja moltes més garanties democràtiques. Respectem la proposta i no ens tanquem a res, però és massa aviat per valorar si el RUI s'ha d'incorporar al full de ruta. Ens cal consensuar molt bé el que estem fent. I la unilateralitat a fora no sempre s'entén.
Amb l'Estat espanyol, vol dir que hi ha cap altra opció que no sigui una decisió unilateral?
Probablement, no. Perquè ell mateix ja hi actua, de forma unilateral. És un Estat que juga a la contra. En algun moment, certament, caldran decisions unilaterals. Però hem de veure si ha de ser fent un referèndum unilateral. Perquè per fer-lo necessitem censos, funcionaris, i tota una sèrie d'instruments i garanties de les quals d'entrada no disposem. Hi veig dificultats d'ordre tècnic, en el RUI... Crec que cal parlar-ne. I em sembla que tampoc cal que sigui públicament.
El que vol és deixar vies obertes per intentar sumar d'altres grups al full de ruta? Veu, per exemple, Lluís Rabell fent confiança a Puigdemont?
Per què no? Amb la CUP compartim l'objectiu final de la independència, però hi ha hagut moltes dificultats per gestionar un acord que finalment van incomplir impedint la tramitació dels pressupostos. I al Parlament hi ha altres formacions. Catalunya Sí Que es Pot, per exemple, discrepa sempre quan els ubiquem al bloc del no. Ho diuen ells mateixos. Hi ha molts aspectes que es poden tractar amb altres formacions. I aquesta és la voluntat. Per això no volem acords previs amb ningú, perquè hem de parlar amb tothom. Ni que sigui per una qüestió tan simple com que JxSí tots sols no podem superar la qüestió de confiança.
Parla de la qüestió de confiança a Puigdemont. Però, i què passa amb la confiança de vostès cap a la CUP? S'ha perdut?
No m'agrada mirar enrere. I no m'agraden els retrets. Però és evident que l'acord amb la CUP suportava la tramitació dels pressupostos. No dic l'aprovació; dic simplement la possibilitat que es tramitessin. Van trencar un acord, un acord que facilitava un full de ruta amb el qual la CUP estava compromesa. La CUP els va bloquejar des de bon començament. Què més vol que li digui?
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.