Jocs de mans amb els rebuts

Gairebé no gosaven entrar. Després m'han dit que no els solien rebre amb gaire miraments, si no és que els engegaven a dida. Em venien a fer una oferta comercial interessant. Els he fet passar i ens hem assegut al voltant de la taula, potser perquè parlaven en català i vaig respectar allò de «puix parla en català, vejam què diu».

La proposta era que em passés de client de Gas Natural a client d'Endesa. Els he dit que ja era client d'Endesa, que els comprava l'electricitat. Però ells volien dir que fos client d'una filial d'Endesa que distribueix gas natural. És a dir, que comprés el gas a Endesa. Si ho feia, tindria dret a un descompte del deu per cent del meu consum de gas. Un descompte que Gas Natural no em podia fer perquè era una empresa que rebia subvencions de l'Estat i, per aquest motiu, no podia fer descomptes.

Jo m'he sorprès que Gas Natural rebés subvencions. Ells no me n'han sabut explicar els motius.

La conversa s'anava allargant fins que he entès que també podia fer l'operació a la inversa: comprar l'electricitat a Gas Natural i beneficiar-me del mateix descompte en el consum. Pel mateix motiu, que Endesa rebia subvencions de l'Estat i no podia fer descomptes. Així que m'ha quedat clar: em podia estalviar el deu per cent en gas i electricitat si intercanviava els rebuts. Extraordinari! Comprar el gas a l'empresa elèctrica i l'electricitat a la gasista. M'he preguntat a mi mateix si seria possible obtenir descomptes comprant l'aigua a la companyia telefònica i el telèfon a l'empresa d'aigües. O potser seria bo que adquirís la carn al peixater i el peix a la carnisseria. Només caldria que l'Estat els oferís alguna subvenció.

Hem convingut que això de subvencionar empreses privades que reparteixen dividends als seus accionistes, fa de mal entendre, i que seria més lògic que rebessin subvencions quan fessin descomptes al sofert client.

De tota manera, un deu per cent és un deu per cent i hem fet números. Realment, es veu que gasto poc en gas perquè el meu deu per cent seria misèrrim. A més, per fer-me el tracte, m'exigeixen que m'inscrigui a un servei de manteniment que costa poquet, però que es menja de fet el guany del descompte. No ens sortien els números.

Ens hem mirat als ulls. Els he preguntat si anaven a sou o a comissió –per tenir un nou element per decidir– i m'han dit que bàsicament a sou, que les comissions eren molt petites. Ells es donaven per satisfets d'haver estat atesos, haver pogut seure una estona i haver xerrat amb algú que els escoltava amb educació. Em pregunto com podem anar bé quan es destina la força de treball d'uns joves a mirar que els clients facin jocs de mans amb els rebuts dels serveis bàsics.