Cultura

‘Lincoln' guanya les primàries

La pel·lícula de Steven Spielberg és la màxima favorita als Oscar, amb 12 nominacions
Competirà amb ‘La vida de Pi', d'Ang Lee; ‘Los miserables', i ‘El lado bueno de las cosas'

Costa de creure que Steven Spielberg formés part, anys enrere, de la llista de grans talents del cinema oblidats pels Oscar, al costat de Hitchcock, Fellini i Garbo. Ni Tiburón, ni E.T., ni A la recerca de l'arca perduda, ni El color porpra, ni tants altres èxits dels setanta i els vuitanta van permetre al cineasta nord-americà guanyar l'Oscar. Va ser La llista de Schindler (set premis Oscar el 1993) la que el va fer entrar en la història de l'Acadèmia de Hollywood. Des de llavors, ha estat sovint un dels favorits als premis: en va guanyar cinc més amb Salvar el soldat Ryan, va tenir 3 nominacions per La guerra dels mons, 5 per Munich, 6 per Cavall de batalla...

Aquest any, un cop més, Spielberg ocupa la pole position en la cursa dels Oscar, amb 12 nominacions per Lincoln. La cerimònia de la 85a edició dels premis se celebrarà el 24 de febrer, i la pel·lícula de Spielberg aspira a guanyar-hi, entre d'altres, en les categories de millor pel·lícula, director, actors principal i secundari (Daniel Day-Lewis i Tommy Lee Jones), actriu secundària (Sally Field), guió adaptat... Lincoln és un film biogràfic sobre el president nord-americà que va abolir l'esclavitud, rodada sobretot en interiors, defugint l'espectacularitat, amb un pressupost relativament petit (almenys pel que ens té acostumats Spielberg). El film ha rebut bones crítiques als EUA, ha tingut bastant èxit de públic i ha guanyat un bon grapat de premis. Tots els indicadors assenyalaven que seria la favorita, i les previsions no han fallat.

Tampoc no és cap sorpresa que Ang Lee, un home que ha triomfat en els Oscar amb Tigre i drac i, sobretot, amb Brokeback mountain, ocupi la segona posició en nominacions amb La vida de Pi. Aquesta vistosa, enlluernadora adaptació de la novel·la de Yann Martel, que transcorre en bona part enmig de l'oceà, en una barca ocupada per un tigre famolenc i un adolescent de l'Índia, és finalista en onze apartats, inclosos alguns dels més importants: pel·lícula, director, fotografia... No compta, en canvi, pels Oscar d'interpretació.

En segona fila

El fastuós musical Los miserables, dirigit per un altre triomfador dels Oscar, Tom Hooper (El discurs del rei), i la comèdia El lado bueno de las cosas, de David O. Russell i protagonitzada per Bradley Cooper i la jove Jennifer Lawrence (Els jocs de la fam), són a la segona fila de la graella de sortida, amb 8 nominacions cada una.

Més enrere, però també amb unes quantes nominacions, destaquen Argo, de Ben Affleck (candidata a set premis), i tres títols amb cinc nominacions cadascun: La noche más oscura, de Kathryn Bigelow; Django desencadenado, de Quentin Tarantino, i Amor, de Michael Haneke. De tots, probablement el més sorprenent és el film de Haneke, que ja va guanyar en el Festival de Canes. Es tracta d'una pel·lícula intimista, rodada en francès, sobre l'amor i la decadència física i mental que provoca el pas dels anys, que ara arriba més lluny del que ningú s'esperava en els Oscar.

Duels interpretatius

Pel que fa als premis d'interpretació, l'apartat de millor actor principal convoca noms més populars (Bradley Cooper, Daniel Day-Lewis, Hugh Jackman, Joaquin Phoenix i Denzel Washington) que el d'actriu principal (Jessica Chastain, Jennifer Lawrence, Emmanuelle Riva, Quvenzhané Wallis i Naomi Watts). Pel que fa als intèrprets secundaris: Alan Arkin, Robert De Niro, Philip Seymour Hoffman, Tommy Lee Jones i Christoph Waltz aspiren al masculí, i Amy Adams, Sally Field, Anne Hathaway, Helen Hunt i Jacki Weaver al de l'apartat femení.

En la categoria de millor film en llengua no anglesa, sorprèn l'absència d'Intocable, l'èxit comercial més important de la història del cine francès, que va ser titllada de racista per la revista Variety. Amor, de l'austríac Haneke, surt com a favorita en una categoria amb representants del Canadà, Xile, Noruega i Dinamarca.

Pel que fa al cinema animat, destaca també una absència: L'origen dels guardians, de Dreamworks, que cada any sol col·locar un film en la final. Pixar sí que hi torna a ser, aquest any amb Indomable. Haurà de competir amb Frankenweenie, de Tim Burton; El alucinante mundo de Norman;¡Piratas!, i ¡Rompe Ralph!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.