Web versió mòbil
Dissabte, 27 febrer 2021
Recorda'm
El pitjor que pot passar-li a un escriptor és quedar-se orfe de musa. És com si a un flequer no li arriba el llevat o com si una modista no troba agulles al taller. Llavors aquests éssers estranys que...
Sóc a la barra d'un bar verd que serveix còctels de color taronja. En una de les taules vermelles, un nen i una senyora conversen davant d'un sobre de paper blanc gegantí. Ella, mamà piccolina, li...
T'arboritzaria. Et faria arbre per abraçar-te fort enmig d'aquell bosc tan teu, el dels caminois que udolen i fan baixada. De tant en tant, ciclistes en turba els enfilen delerosos de múscul. Com si...
Avui fa dotze anys i set dies que va morir en Jan-Pol, el meu primer fill. Després de setanta-dues hores molt malparides per a tots els que hi érem, el nen d'ulls d'ametlla i llavis de maduixa va decidir...
Som a les acaballes d'un 2016 convuls i assortit. Les muses s'amaguen de qui les busca i els amics sempre donen un cop de mà. Us podria parlar del buit, el res a dir, el més val callar, el tot queda...
De nit som la zona de confort d'algú, la seva habitació del pànic. Quin privilegi, sense por ni filtres. Tot flueix, és més orgànic, natural, dolç. Deia Anaïs Nin que cal viure abans d'escriure:...
Conèixer el teu igual, que tragini la llum de l'albada al cognom, que et regali caixes de te relaxant el primer dia és un prodigi. Porta ulleres de pasta i tu no: te les emproves i per fi veus el món...
Dius que se m'han empetitit els ulls. I tens raó: feia massa dies que no et mirava a frec de llavis. Porto el teu nom a l'entrecella. La nena de les galetes de soja i figues té quasi quaranta anys i...
Som artistes en l'art de viure. I de patir. Estimar a temps real és buscar la flor blava, l'impossible romàntic, la cursa fins al Pont del Dimoni. Moure un dit i arribar al cap de quinze dies fatiga...
Pàgina 14 de 28
