Bernat Salva

Bernat Salva

Crítica
cinema

Un poema recreat

Com fer una pel·lícula biogràfica sense mostrar la vida del biografiat? Aquest és el desafiament que sembla que s'hagin plantejat Rob Epstein i Jeffrey Friedman, directors de Howl, quan afronten la...

Crítica
cinema

De pares i fills

Tercera part d'una trilogia començada amb Huevo (2007) i Leche (2008), ambdues de propera estrena entre nosaltres, Miel és una d'aquelles pel·lícules que em fan pensar en un cert cinema contemporani....

Mirador

Una bona collita

Les catorze candidatures als Goya obtingudes per Pa negre són gairebé una proesa històrica. Prèviament, en tota la història d'aquests premis, només una altra pel·lícula parlada en català –Salvador...

Crítica
cinema

El dimoni, probablement

Al darrer Festival de Sitges van cridar l'atenció dues pel·lícules d'exorcismes. La primera era nord-americana, la dirigia Daniel Stamm, es titulava The last exorcism i proposava una visió irònica...

Ben Hamer es queda a mig camí de les estampes de Nadal i el to incisiu dels seus primers treballs GOLEM
Crítica
cinema

Il·lustracions per a un conte

Fins fa molt poc, Bent Hamer era considerat una de les grans esperances del cinema nord-europeu. I dic fins fa molt poc per no dir fins A casa por Navidad, la pel·lícula que ha refredat considerablement...

Crítica
cinema

La ràbia

Peter Mullan es va donar a conèixer com a actor d'algunes pel·lícules de Ken Loach. Això li va conferir una aura d'home del poble, de proletari orgullós i sense complexos, que hauria pogut traspassar...

Els records d'infantesa són molts presents al cinema d'Apichatpong Weerasethakul KARMA
Crítica
cinema

Trànsit cap a la mort

Abandonant Bangkok, els pares d'Apichatpong Weerasethakul van instal·lar-se com a metges al nord-est de Tailàndia quan el futur cineasta era un nen. Els records d'infància, en part lligats a les activitats...

Crítica
cinema

El destí de la comèdia

A mig camí entre el thriller i la comèdia, o potser com una paròdia de tots dos gèneres clàssics, Los otros dos és un film sorprenent, que canvia constantment de to i de registre sense semblar...

Crítica
cinema

La casa embruixada

Sovint el cinema que sembla més difícil de veure en realitat és extremadament fàcil. I no hi ha res més senzill, en aquest sentit, que veure aquesta segona pel·lícula de José María de Orbe per...