Ignasi Riera

Ignasi Riera

De set en set

Una agenda

Amb el subtítol de ‘llatinoamericana’ i que ja fa gairebé trenta anys que ens marca itineraris de solidaritat. Presentació a Girona, divendres que ve. Sempre amb el nom de qui es mereix un títol...

De set en set

Centelles - Terré

Dos fotògrafs de vida tan llarga com intensa: Agustí Centelles, nascut al Grau de València el 1909, i Ricard Terré, santboià del 1928, són aquests dies, a Madrid, una inqüestionable referència...

De set en set

Dona finestrera

Títol que va triar Maria-Aurèlia Capmany, per a un col·laboració periodística. Marca de la casa: feia seva una expressió que alguns ’elegits’, feien servir per desqualificar dones que no callaven...

De set en set

La meva Diada

El dia abans, a Cornellà, preparàvem la manifestació d’aquell Onze de Setembre: la primera de les autoritzades. L’any anterior, a Sant Boi, havíem aconseguit una autorització de baixa intensitat....

De set en set

Països Catalans

Gaziel, santfeliuenc com la mostra mare, a Quina mena de gent som, diu que “Catalunya, nacionalment parlant, ha estat i és un organisme imperfecte, rudimentari i feble. Mai Catalunya no ha sabut actuar...

De set en set

Quanta, quanta cuina!

Arreu i pertot, programes de cuina. Els fogons, convertits en el punt de trobada d’una nova desfilada de models, femenins i masculins. Cuineres i cuiners de totes les edats. Obligats, a més, a treballar...

De set en set

Nostàlgia

Mai no he sabut si la definició de qui és o ha estat ’laudator temporis acti’ --aquella o aquell que lloaven tothora temps passats-- s’entenia com un insult o com un elogi. Fa anys que defenso...

De set en set

Un altre ‘18 de juliol’

La néta em diu: ’et repeteixes!’ I té raó, però és que crec que encara és massa viu un altre ’18 de juliol’, del cop d’Estat contra una República legítima. I per això hi torno... amb...

De set en set

Ai, l’adolescència

Em pregunten sobre llibres per a l’estiu. D’entre les darreres lectures: Gaziel, Juan Ratana, Carme Riera... Però em decanto per l’assaig de Jaume Funes, Estima’m quan menys m’ho mereixi......