Jordi Llavina

Jordi Llavina

Tribuna

Foix, l'esglai de la bellesa

Cada any acompleixo una espècie de tradició personal: en el temps de l'advent, rellegeixo Onze nadals i un cap d'any; i, a l'estiu, Sol, i de dol. El primer, molt més curt, me'l sé gairebé de cor....

Tribuna

¿Bona o mala ficció?

J. V. Foix rubricava així un sonet de la primera part de Sol, i de dol: “Les ficcions –i jo en visc!– fan esclava / La ment, o són els seus camins celestes?” Es tracta d'una pregunta retòrica...

Tribuna

Sobre l'escepticisme (i Josep Pla)

L'evolució de la política catalana i espanyola durant els últims mesos convida generosament, com a mínim, a l'escepticisme. Miro a dreta i esquerra, i trobo que hi ha ben poques coses que ens permetin...

Tribuna

Pairolí, el mig elegit dels déus

Vaig tenir la sort de tractar una mica l'escriptor Miquel Pairolí, i el privilegi de llegir-ne tots els llibres i una infinitat d'articles. L'última vegada que el vaig veure va ser un dia d'octubre de...

Tribuna

El desert nevat

El dia que va morir Johan Cruyff, me'n vaig anar al cine per no haver d'aguantar els diversos programes d'homenatge al profeta del gol –Cruyff és una experiència massa íntima perquè uns quants tertulians...

Tribuna

El senyor de cada dia

Un dels poemes més cèlebres de Josep Carner és el titulat Bèlgica, que en el volum Poesia (1957) forma part de la secció “Absència”. Comença així: “Si fossin el meu fat les terres estrangeres,...

Tribuna

La cultura

Estem embarcats (però ja no embarrancats), ara sí irremissiblement, en un procés que no podem saber on ens durà. Deurà ser, però, un lloc diferent d'aquest del qual partim. Confiem que serà millor,...

‘La paraula' de Carner

Hi ha un breu poema de Carner –“Fred matinal”: en el volum Poesia, forma part de la secció “Llunari”– que diu i sona així: “Morta, la punta dels meus dits. El fred / en ses fines agulles...

L'esgarrifança castellana

Un dels poemes més coneguts de Narcís Comadira és el titulat L'esgarrifança, del llibre En quarantena (1990). És aquell que comença: “Quan em llegiu –ara fantasiejo–, / vosaltres, els poetes...