De dites, a casa nostra, n’hi ha per parar un tren, que ja és dir. Vegem: Les noies de l’Empordà, molt mirar i poc tocar. Qui em vulgui tocar el ventre, m’ha de fer la vida sempre. De dos bessons,...

Carles Fages de Climent, amb la seva fabulosa fabulació, ho va explicitar d’aquesta manera: “No se’n va anar de gaire, més ben dit, se’n va anar d’un pèl, que Vila-sacra arribés a ser, històricament,...

Les xerrades a taula, a cals avis, donaven per molt. Com aquella contalla d’en Llorenç de can Xacó. Deia d’un home d’un mas que cada matí es trobava a l’estable una vaca morta, amb una ferida...

Lev Tolstoi, autor d’obres com Guerra i pau i Anna Karènina, deixà les comoditats per viure amb els camperols a la regió russa de Tula. Fundà una escola per a nens pobres, fou naturista i vegetarià...

Segons Manuel de Pedrolo:“Només perquè és la meva terra, / jo sé que caure ací em serà / més dolç que viure i fer-me gran / arran de mars que em són estranyes”... Aquests rostos eixuts, aquestes...

Sempre s’ha dit que l’aigua era el primer element de la natura. On hi ha aigua apareix la vida, certament. Veritat és també, com deia aquell borratxo, que l’aigua ha provocat tragèdies terribles...

Recordo els versos de Josep M. de Sagarra a Girona a la tardor: “Sota del pont camina l’aigua trista, / és l’aigua de la pluja de Tots Sants, / el cel és malva i rosa i ametista, / hi ha un or...

Així ho vaig veure a Florència, la bella ciutat toscana, fa ja molts anys, un vespre de tardor, escrit en un mur d’un carrer fosc i estret, rera el Duomo: “Dio, come ti amo!”... Crit d’amor i...

Una comarca curiosa la nostra. Tenim molts noms de pobles amb el començament de vila: Vilabertran, Viladamat, Vilafant, Vilajuïga, Vilamacolum, Vilamalla, Vilamaniscle, Vilanant, Vilanova de la Muga,...