Pep Matas Balaguer

Pep Matas Balaguer

LA GALERIA

Ràdios impertinents

Els mitjans d'informació de casa nostra són, al meu entendre, d'excel·lent qualitat. Per això criden l'atenció, desentonen, determinades pràctiques com aquesta que vull comentar. Em refereixo a les...

LA GALERIA

Els noms dels llocs

Aquests darrers anys, per tot el territori, en muntanyes, planes, zones rurals o arran de mar, s'hi han anat plantant senyals indicadors de direccions, rètols clavats a terra que diuen cap a on porta...

LA GALERIA

Les darreres fotos

He demanat un mòbil als Reis d'Orient. Sé que és un regal gros però confio que valorin bé el meu comportament i, sobretot, que en tinc un de molt i molt vell. Sap greu abandonar una eina que funciona...

LA GALERIA

Un ciclista australià

Aquell ciclista que ens va avançar era un professional. Es veia de seguida. Nosaltres vam accelerar per provar de posar-nos a la seva roda, va afluixar, ens va mirar i vam començar a parlar sense parar...

LA GALERIA

Micos d'imitació

A Visión desde el fondo del mar, l'escriptor i filòsof Rafael Argullol explica una broma que feien, de petits, ell i un seu amic: es posaven tots dos al mig del carrer mirant el cel cap a un punt qualsevol...

LA GALERIA

Què hem après

El meu primer record d'unes eleccions és del referèndum de 1966, el d'aprovació de la Ley Orgánica del Estado. Espanya era aleshores una democràcia orgànica, o sigui, una dictadura que organitzava...

LA GALERIA

Carreteres franceses

Les comparacions són sempre odioses, va escriure Cervantes, frase contundent que potser podem acceptar si l'apliquem a la comparació que fa néixer l'enveja, però no en la resta d'àmbits perquè les...

LA GALERIA

Cala Montjoi

El meu primer record del cap de Creus és de fa molts anys, de quan unes famílies de la Bisbal anàvem a passar uns dies al Jóncols. Dalt del dos cavalls del meu avi carregat fins a dalt de tot, passàvem...

LA GALERIA

Una pintada

La primera vegada que vaig llegir el seu nom va ser pintat amb lletres blanques, molt grans, sobre una roca. Hi deia “Pujol Catalunya”. Era l'estiu del 1968. Els ràngers de l'agrupament escolta Sant...