NÚRIA MARÍN I MARTÍNEZ

«Una part de Cal Trabal estarà lligada al BioPol»

–Quin balanç fa del primer any de mandat?
–«Ha estat un any des del punt de vista personal molt interessat. M'ha donat l'oportunitat de conèixer la ciutat des d'un altra perspectiva. Estic molt contenta de l'experiència, atot i que ha estat un any difícil per culpa de la crisi.»
–La setmana passada el consistori es va reunir amb la federació d'associacions de veïns, la FAV, que es queixa de la pujada de les taxes i els impostos per sobre de l'IPC. Què vau acordar?
–«Els veïns d'aquesta ciutat són conscients que els comptes han de quadrar. Incrementar serveis baixant impostos no lliga gens. El 2008, quan es van fixar les taxes pel 2009, teníem l'IPC, el mes d'agost, al 5,3%, i el desembre va arribar a l'1,6%. Per tant, les previsions que vam fer estaven per sota, ja que vam apujar les taxes un 4,2%. Fer ara un canvi d'ordenança a mitjan d'any no em sembla realista ni pràctic. Tenim una bonificació de l'IBI per a les persones amb poca capacitat econòmica. Aquesta bonificació, en comptes d'apujar-la un 4,2% com van augmentar les taxes, l'augmentarem pels volts d'un 20%. Jo no sóc partidària de fer una rebaixa dels impostos per a tothom: qui pugui pagar que pagui, i qui no, doncs ja l'ajudarem. La FAV hi està d'acord. La bonificació serà pel 2009, i amb vista al 2010 farem un ajustament segons l'IPC real.»
–Un tema que també ha criticat la FAV ha estat la remodelació de les urgències a primària a la ciutat, arran de l'obertura del centre del carrer Cobalt. No és competència municipal, però creu que pot empitjorar l'atenció sanitària, tal com diuen alguns veïns i algú del personal dels ambulatoris?
–«A l'inrevés. El problema és que s'ha fet el millor centre d'urgències de Catalunya, on es pot acudir les 24 hores del dia, dotat de magnífiques instal·lacions, i no s'ha sabut explicar. Abans teníem els CAP amb uns mitjans justets que es feien servir poc. El que s'ha de fer és informar tota la població que el centre s'ha obert, i la gent n'estarà encantada perquè serà realment un centre d'urgències, no pas d'atenció mínima i sense els instruments adients, tal com passava als CAP. Aquesta és una ciutat petita i es pot anar en metro a tot arreu. El centre d'urgències té una parada de metro al costat i es troba entre dos hospitals. Pel que fa a necessitats sanitàries, som una ciutat molt ben dotada.»
–Un altre projecte polèmic és Cal Trabal. L'Ajuntament s'ho ha repensat o bé manté el projecte igual?
–«Cal Trabal és un projecte magnífic, i un cop tinguem la conformitat de la Generalitat sobre els compliments mediambientals en començarem els tràmits. Aquest projecte significa que uns terrenys privats, que no són públics ni ho seran mai perquè ni l'Ajuntament ni la Generalitat invertiran 300 milions d'euros per comprar-los, passaran en part a ser públics, amb un parc de 21 hectàrees i amb la recuperació de tres masies històriques. Serà un espai d'oci per a la ciutadania magnífic, al qual es podrà arribar en metro. La polèmica ve perquè, a canvi, els promotors d'aquest projecte generaran activitat econòmica a l'entorn, tal com s'ha fet amb totes les transformacions urbanístiques d'aquesta ciutat. Que ningú s'enganyi: la transformació de la Granvia s'ha pogut fer amb les plusvàlues que s'han tret de la plaça Europa. I aquest projecte permetrà recuperar i mantenir un territori una part del qual és de conreu.»
–Es mantindrà, doncs, l'activitat agrícola?
–«Però és que això és privat. Demà el senyor deixa de conrear la terra i demana una llicència per instal·lar un aparcament de vehicles i li he de concedir. Aquest és un projecte molt potent que entenc que no tothom veu amb bons ulls. Es generarà activitat econòmica, riquesa i un espai públic nou serà de l'Ajuntament i tothom en podrà gaudir. Aquesta és la millor manera de preservar un espai, perquè si és privat jo no podré garantir que es preservi per al conreu.»
–No pot haver-hi un excés d'oferta per instal·lar activitat econòmica per la proximitat de la plaça Europa?
–«No. Cal Trabal està situat al costat del futur BioPol, un projecte molt potent que requereix activitat econòmica lligada al món sanitari. A Cal Trabal no estem pensant en ubicar, per exemple, activitat química, sinó una activitat lligada a la investigació farmacèutica i el món sanitari. I aquest món requereix un espai referent a Catalunya i a Europa. Tenim un pol molt important amb l'oncològic, Bellvitge i la universitat. Una part de Cal Trabal estarà lligada al BioPol.»
–Estarà lligat també a la reforma de la segona part de la Granvia?
–«També. Pot ser paral·lel, no cal que comencin les obres de soterrament de la Granvia per començar el BioPol ni Cal Trabal. La Granvia la tirarem endavant un cop comenci el soterrament de les vies del tren, que sí que és imprescindible i que es començarà a fer a finals d'any o a principis del 2010.»
–Amb el soterrament de les vies, tem que es repeteixi el desgavell viscut arran de les obres de l'alta velocitat?
–«No serà igual. Primer, perquè no hi haurà pressa. I segon, perquè el sistema constructiu és diferent, per tant les molèsties que es van generar amb l'arribada del TAV seran menors, tot i que un tram es construirà també amb pantalles, i no pas amb tuneladora. Però serà un sistema diferent, ja que primer es posarà la llosa i es treballarà per sota. Por no en tinc: sé que és una obra que farà millorar la ciutat, tot i que en tant que obra generarà molèsties. Intentarem gestionar-les el més bé possible i adequar-ne els horaris, perquè els veïns tenen dret al descans.»
–L'Estat espanyol va aprovar disset milions en ajuts als barris més afectats pel TAV per reformar blocs i pisos, però no hi ha gaire demanda. Es perdran els diners?
–«La meva intenció és negociar perquè aquests diners no es perdin. S'ha fet una nova campanya i s'han reanimat les peticions, i és veritat que molts diners no s'han cobert. Tenim marge per dir a la gent que facin millores perquè el 50% de les obres que facin els sortirà de franc. Com que de moment no hi ha termini, anem insistint.»
–Heu rehabilitat l'edifici de l'Harmonia. Què s'hi farà? El Museu Nacional del Còmic?
–«No, el museu necessita un espai propi i de molts metres quadrats. L'Harmonia és una de les nostres joies de la corona, forma part del nostre patrimoni, s'ha rehabilitat totalment i la idea és que sigui un equipament cultural mixt. Hi haurà el fons pictòric que tenim com a ciutat, i tindrem també una sala per fer tallers i una sala polivalent per a qualsevol acte cultural.»
–Quines possibilitats té de tirar endavant el Museu del Còmic a l'Hospitalet?
–«Per part nostra hem donat moltes facilitats a la Generalitat. El problema que tindrà el govern és si té recursos suficients per iniciar de manera immediata aquest museu. Jo crec que si els té ubicarà aquest museu a la ciutat.»

Una economista a l'Ajuntament

Núria Marín, de 46 anys, és filla de Collblanc-la Torrassa i llicenciada en ciències econòmiques. És regidora des del 1995 i s'ha encarregat d'Economia i Hisenda, a més de la planificació i coordinació municipals, com a primera tinenta d'alcalde de Celestino Corbacho. Amb la marxa d'aquest al Ministeri de Treball i Immigració, Marín va ser investida alcaldessa l'abril del 2008. És també primera secretària del PSC a l'Hospitalet.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.