Temporada Alta - Crítiques - 2011

Antonia, protagonista d'‘El tiempo todo entero' E.S
Crítica
teatre

Fragilitats

En unes notes Tennesse Williams escrivia: quan un mira una delicada peça tallada de vidre, pensa en dues coses: en la seva fragilitat i la seva bellesa. Fragilitat i bellesa són constants vitals d'aquest...

Sergi López i Jorge Picó, el cérvol, en un moment de l'espectacle ‘30/40 Livingstone'. MANEL LLADÓ
Crítica
teatre

“‹You cannot be serious!›”

Ve a tomb l'exclamació que havia pronunciat en més d'una ocasió John McEnroe, aquell genial jugador de tennis nord-americà, malcarat, irat, simpàtic a la pista com un rot de vinagre, guitarrista aficionat,...

A l'esquerra, Rosa Renom i Pere Arquillué, llegint. A la dreta, a dalt, Galceran, Casanovas i Clemente, en el sorprenent pròleg del combat. A sota, Lluís Soler i Francesc Albiol, a mig fer. D.C
teatre
Crònica

No era una catxa, no

L'èxit ha sorprès la mateixa empresa. No sé si Jordi Casanovas les tenia totes quan va proposar l'invent a Salvador Sunyer, director del Temporada Alta. Tampoc crec que fos una catxa –farol, en castellà;...

Una imatge del muntatge ‘Oncle Vània', del Maly Teatr, dirigit per Lev Dodin V. BABRIKEV
Crítica
teatre

Vània embriagat

L'Oncle Vània era un dels espectacles que desvetllava més il·lusions i expectació. La possibilitat de veure per primera vegada a Girona un Txèkhov vessat en llengua original, interpretat i dirigit...

Les dues noies protagonistes de ‘Burundanga' afronten l'“amenaça” terrorista B. CAMINAL
Crítica
teatre

Terroristes que neixen estrellats

Per aquests verals, potser perquè és el darrer referent que tenim, quan en teatre es parla de barrejar terrorisme amb comèdia, el referent més immediat és Product de Mark Ravenhill. Primer, el que...

Jordi Casanovas, a l'estació de Girona, observant i escrivint. LL. SERRAT

Us estaven veient

Potser en més d'una ocasió, badant, us heu trobat observant la gent i fent càbales, fantasiejant sobre qui deu ser, quina vida porta, cap a on deu anar o què deu pensar en aquell moment la persona...

teatre
Crònica

El mestre ‘vs.' l'aspirant

La final del primer Torneig de Dramatúrgia Catalana es va definir dilluns: Cristina Clemente i el seu text, La nostra champions particular, s'enfrontarà el dia 28, a La Planeta, a Jordi Galceran, que...

Poques vegades ha estat l'escenari de La Planeta tant concorregut com amb ‘Los hijos se han dormido', dirigida per l'argentí Daniel Veronese. LLUÍS SERRAT
Crítica
teatre

Pura commoció

Potser l'esperança, més que ser l'última cosa a perdre, que també es perd; sigui l'única cosa que hi ha. Ara no sé si estic parlant de la meravellosa posada en escena de Los hijos se han dormido,...

Una escena de ‘Schubertnacles humits' DAVID BORRAT
Crítica
teatre

Ssschubertiada

De vegades, quan vaig al teatre i veig la gent asseguda esperant alguna cosa escènica, penso quin afer existeix entre els homes. Què hi ha entre ells? I em responc que ha de ser la bogeria permanent,...