Temporada Alta - Crítiques - 2009

Una imatge de la peça que el Piccolo Teatro di Milano va dur al Municipal de Girona. /  FABIO ESPOSITO
crítica de teatre / «la trilogia della villeggiatura»

«Il dolce far niente»

És l'adéu, el punt final. Ara, durant un llarg període de temps, ja no sentirem aquell estremidor cruixir d'un paper de caramel desembolicat estrepitosament, ni l'espinguet de la veu d'una tieta que...

Zw i Du, dos estranys personatges. /  JULIETA SOLER
crítica de teatre / «zwdu»

Taüts

De vegades, la realitat dóna més; de vegades, menys; però és ver que hi ha dilluns balcats amb la sort, i a desgrat dels clars auguris que es manifesten amb naturalitat, petits senyals que no sabem...

Josep Maria Pou (Héctor) i Jordi Andújar (Irwin), en un moment de la funció. /  DAVID RUANO
crítica de teatre / «els nois d'història»

L'aventura de l'educació

Un enfocament humanista de l'educació, entesa com una xarxa de vasos comunicants, contra una visió més pràctica, adaptada a la competitivitat que exigeix la societat, en definitiva, resultadista i...

Una imatge de La conquesta del Pol Sud. /  JULIETA SOLER
crítica de teatre / «la conquesta del pol sud»

Antàrtida

És evident, un fet gofrat, que sempre hi hauran emuladors llepissosos, grans epígons d'éssers escumosos i renomenats, sorgits de profundes cavorques i encaparrats en proferir estampetes còmiques, també...

crítica de teatre / «elèctrics»

Vida en quatre parts

Un text sense pretensions i amb pecats de joventut. Ho deia en la prèvia el mateix Pau Miró, l'autor, que també assenyalava que, tot i això, havien convingut amb la directora de la peça de no tocar...

Gerard Quintana, divendres al Teatre de Salt.  LLUÍS SERRAT
crítica demúsica / gerard quintana

Cròniques de la veritat tangible

Salt mortal sense xarxa: Gerard Quintana va presentar el seu nou disc i espectacle De terrat en terrat –o Deterratenterrat o Cançons urgents per a una crisi; en realitat no importa–, no com es fa...

D'esquerra a dreta, Barbarito Torres, Guajiro Mirabal, Galbán i Aguaje Ramos.
crítica de música

Passen els mites, queda la música

Quan el nord-americà Ry Cooder va orquestrar el Buenavista Social Club, l'objectiu era passejar pel món una sèrie de músics veteraníssims redescoberts per ell mateix i rescatats de l'ostracisme que...

teatre

Bombolles poc rodones

La idea de conjuminar sobre un escenari un savi i un mag és, sobre el paper, atractiva i estimulant. Si el savi és un bon comunicador com ho és Jorge Wagensberg i l'artista té la categoria que té...

Eli Vallès i Berta Giraut, a Regla de tres. /  LL. SERRAT
crítica de teatre / «regla de tres»

Assajos

Finals de novembre analgèsic, irreverent, misteri climàtic, sensació límpida irreversible, no hi ha troc, el fred dormita lànguidament en un llarguíssim i temperat silenci de tardor. Em temo que...