Catalunya és una terra d’acollida, que respecta la diferència. La prova n'és que els catalans hem estat capaços d’assumir, en pocs anys, l’arribada de més d’un milió de persones nouvingudes. Des del Govern hem fet la nostra aportació a la convivència promovent instruments com la Llei de Barris, pensada per regenerar els barris més degradats de la nostra ciutat. Més de cent municipis s’han beneficiat d’aquest programa. Igualment, hem garantit la prestació dels serveis públics més bàsics, com ara l’educació i la salut, malgrat la crisi i malgrat l’increment de població. No obstant això, els partits de la dreta, especialment el PP, no tenen cap mena d’escrúpol a l’hora d’adoptar, de manera irresponsable, un discurs marcadament xenòfob amb l’objectiu d’esgarrapar vots.

El 28-N votem de quina manera volem sortir de la crisi, si per la dreta, amb retallades socials, o per l’esquerra, reforçant l’estat del benestar. També quina relació volem tenir amb la resta d’Espanya. Si volem desenvolupar l’Estatut o ens volem embrancar en nous conflictes, que ens portaran frustracions. Sense la voluntat de Zapatero i el PSOE no tindríem estatut i sense col·laboració amb Espanya no sortirem de la crisi. Aquells que diuen que al Govern espanyol “ni aigua”, fan un flac favor a Catalunya. És hora d’unir esforços.  

Els socialistes no pensem en un model d’Espanya basat en la dependència d’uns territoris respecte dels altres, ans el contrari, volem un Estat d’estructura federal respectuós amb la seva realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística, on tots els pobles que hi conviuen ens en fem corresponsables. Per al PSC, el fet de pertànyer a Espanya no és una obligació sinó una convicció. El nostre full de ruta és desplegar l'Estatut, que ens confereix el major nivell d’autogovern de la nostra història democràtica, que ens ha dotat del millor sistema de finançament de la nostra història. D’aquí no ens mourem, per responsabilitat i perquè estem convençuts que és el que volem la majoria dels catalans.  

Convé que els mitjans públics respectin la pluralitat política que hi ha al nostre país, i que ho facin amb criteris de proporcionalitat. Molt probablement els blocs electorals no són l’eina perfecta per garantir que això es compleixi, però si que són l’instrument que ens marca la llei electoral. D’altra banda, la justícia ens exigeix que complim fil per randa el que marca la legalitat.   

Quan dic, en els meus Cinc Compromisos per Catalunya, que no convocaré, promouré o toleraré un referèndum il·legal i inconstitucional sobre la independència, que defensaré l’Estatut i que no volem falses dreceres, tinc la convicció que parlo en nom d’una majoria de catalans. Crec que som majoria els catalans que no volem agafar camins equivocats que provoquin més confrontació i frustració. Crec que som majoria els que volem seguir formant part del projecte d’Espanya, d’una Espanya que, tal com defensem els socialistes catalans, ha d’evolucionar cap a un Estat federal. Ara ens toca remar tots junts per encarrilar Catalunya. Aquesta serà la prioritat del meu govern, lluitar contra l’atur i treballar per la competitivitat de la nostra economia. I ho aconseguirem sumant i no pas dividint.