75è aniversari de la Guerra Civil

Carmen Amaya, ostatge de Franco

Tothom tenia per cert que el món del folklore, amb les coplas, la sarsuela i el flamenc, va ser beneficiat per la dictadura. Efectivament, no deuria tenir tantes traves perquè sovint s'adequava als gustos...

El doctort Josep Trueta durant la II Guerra Mundial.

Catalans contra el nazisme

Van ser milers. Els uns continuaven la lluita contra el feixisme, d'altres fugien i la guerra els va enganxar de ple. Fos com fos, la col·laboració catalana amb els aliats és un fet

En el setge de Leningrad uns equips de metralladors soviètics contenen l'ofensiva alemanya a una estació abandonada B.K

“Sóc a Udarnik, sense menjar, sense res...”

El càlcul de soldats de l'Estat que van participar en la División Azul és de 47.000, comptant els relleus. Pel que fa a la participació catalana, no va tenir el mateix pes que a d'altres punts de l'Estat,...

El paranimf de la Universitat de Barcelona amb una gran bandera nazi.

De quan Barcelona era nazi

Durant els anys immediatament posteriors al final de la Guerra Civil, Barcelona va viure un apogeu nazi i feixista, amb la presència de líders destacats alemanys i italians

Himmler al Poble Espanyol de  Barcelona el 1940.  Carlos Pérez de rozas / AFB

Laboratori d'espies

L'any 2006, el periodista Jordi Finestres viatjava a Washington enviat per la revista Sàpiens per remenar uns arxius de la Segona Guerra Mundial acabats de desclassificar, tot estirant un fil aportat...

El president Lluís Companys en la seva fitxa policial

La cruel justícia del dictador

L'execució del president de la Generalitat, Lluís Companys, el 1940, i la del sindicalista Joan Peiró, el 1942, van ser dos casos singulars dins la violència de la postguerra

Presó de Pilats de Tarragona, on al 1939 s'hi van arribar a encabir més de 1.300 presoners. MHT

Més de cinquanta mil execucions en acabar la guerra

Les dades encara avui no són definitives. Es calcula que almenys cinquanta mil persones van ser executades per raons polítiques a l'Estat espanyol només en la primera dècada posterior al final de la...

Retrat de Carles Rahola ARXIU AJUNTAMENT DE GIRONA

Afusellar el nom i la memòria

El gironí Carles Rahola va ser l'únic escriptor català que el règim franquista va condemnar a mort arran dels seus escrits. Va ser executat el 15 de març, avui fa 75 anys

‘L'Autonomista', un diari familiar i interclassista

El primer número del diari L'Autonomista va sortir al carrer el 18 de setembre del 1898. Sense cap vinculació a un partit polític en concret (tot i coincidir força amb els postulats d'Esquerra Republicana),...