Espais amb història

Pròxim capítol: 92. L’homenatge a Guimerà (Passeig d’Àngel Guimerà, Ribes de Freser)

La cova del martiri

El 27 de febrer del 1845, una colla de trabucaires van atracar la diligència que feia el recorregut de Perpinyà a Barcelona i van segrestar tres viatgers, entre els quals hi havia Joan Massot

Després de setmanes d’un cruel martiri, el jove va morir assassinat a la cova que ara duu el seu nom, a prop de la creu de Principi, a Albanyà

Pròxim capítol: 90. La primera llum del far (far de Sant Sebastià, Palafrugell)

El refugi dels infants

El 4 de gener del 1873, els prínceps carlins Alfons Carles i Maria de les Neus van arribar al santuari de Finestres per tal d’entrevistar-se amb Francesc Savalls i fer-se càrrec de la capitania general del Principat

El matrimoni havia travessat la frontera el 30 de desembre des de Sant Llorenç de Cerdans i l’hostal de la Muga

Pròxim capítol: 89.El refugi dels infants (Santuari de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres)

La font de la inspiració

L’agost del 1893, el poeta Joan Maragall, que passava alguns estius a Sant Joan de les Abadesses, va composar-hi un dels seus poemes més coneguts després de topar-se amb una vaca cega a la font del Cubilar

L’indret, actualment en estat d’abandonament, es va identificar amb un monòlit commemoratiu el 1960

Pròxim capítol: 88. Un segrest tràgic (Cova d’en Massot, Albanyà)

L’escriptor oblidat

El 2 de novembre de 1910, diada dels Difunts, Raimon Casellas es va suïcidar a gairebé dos quilòmetres de l’estació de tren de Sant Joan de les Abadesses

L’escriptor i crític d’art va ser enterrat en un nínxol equivocat i la seva tomba va restar en l’oblit durant més de vuitanta anys, quan finalment es va poder identificar

Pròxim capítol: 87. L’escriptor oblidat (Antic traçat del tren, Sant Joan de les Abadesses)

Una festa a la veneciana

El 28 d’agost del 1886, la vila de Puigcerdà celebra la primera Festa de l’Estany, impulsada per la colònia d’estiuejants barcelonins i alguns prohoms locals aplegats a la societat La Recreativa

Més de 130 anys després, encara es mantenen bona part dels ingredients d’aquella primera convocatòria

Pròxim capítol: 86. Una festa veneciana (Estany, Puigcerdà)

A cops de sabre

El 19 d’agost del 1916, alguns joves oficials de l’exèrcit aquarterat de Girona acaben provocant una autèntica batalla campal a la Rambla i el pont de Pedra

L’incident, que provocarà un agre debat en el ple de l’Ajuntament, posa de manifest les contínues tensions entre militars i civils que es produeixen a principi del segle XX

Pròxim capítol: 85. A cops de sabre (Rambla de la Llibertat)

La vila agraïda

El 10 d’abril de 1873, la vila de Puigcerdà aconsegueix resistir l’atac de les tropes carlines comandades pel general Francesc Savalls

Milicians i veïns fan front als atacants, que fugen l’endemà quan arriba una columna comandada pel general Josep Cabrinetty, a qui es va dedicar una estàtua el 1880 i una altra el 2012

La primera trucada

El 27 de desembre del 1877, es va produir la primera conversa telefònica de l’Estat, que va enllaçar les ciutats de Barcelona i Girona

La connexió es va fer seguint el traçat del tren i va tenir com a punt d’arribada l’antiga estació, però pocs dies després es va fer una prova més consistent des d’una aula de l’institut Vell

Pròxim capítol: 80. La primera trucada (Museu d’Història, Girona)

La verge segrestada

La nit del 8 al 9 de juliol del 1967 es produeix el segrest de la marededeu de Núria a càrrec d’un grup de joves antifranquistes autoanomenat Almogàvers

L’acció forma part de la campanya ‘Volem bisbes catalans!’ i vol impedir la celebració dels actes de coronació de la verge, previstos per al dia 13 del mateix mes