«Sempre vaig saber que tenia una bona història que atrauria la gent.» Amb aquesta seguretat presentava ahir Salman Rushdie L'encantadora de Florència, publicada en català per Bromera i en castellà per Mondadori. Ambientada al segle XVI, la història és el resultat d'una qüestió que es va plantejar el novel·lista: «Què passaria si uníssim en aquell segle d'esplendor els dos continents, i més a través d'una dona?» Així, s'inventa el personatge d'una princesa aventurera que viatja des de l'Índia fins a l'imperi occidental. Rushdie, que fa 20 anys que viu sota l'amenaça d'una fàtua, també va parlar de l'Índia per criticar la «injustícia social» i la «inestabilitat política» que afecta el país. Reconeix, tanmateix, que el continua «fascinant» completament.
Per desenvolupar aquesta història inventada en què una jove princesa emprèn un viatge des de l'imperi Mogol a l'occidental en ple segle XVI, Rushdie va seguir dues «pistes». La primera és el poema d'Orland Furiós d'Ariosto, que tracta d'una princesa índia (Bramanda, la bella neboda de Carlemany) que arriba a Europa i tothom s'enamora d'ella. L'altra és la història del primer mogol, Babur, que, derrotat per tercera vegada a Samarcanda, es va veure obligat a entregar la seva germana al seu enemic, tal com està escrit en les seves cròniques. «Per a ell va ser una vergonya, però la seva germana va acabar tenint fills i duent una vida feliç fins al punt que mai va voler tornar a casa seva.»
Amb aquests antecedents, Rushdie ha imaginat les peripècies d'una noia, la princesa Qara Köz, Ulls Negres, «d'esperit aventurer i amb ganes de veure el món». A través seu, el novel·lista intenta reunir dos mons que vivien en ple apogeu, però que es donaven l'esquena. Segons Rushdie, l'emperador mogol Akbar –que apareix com un personatge més a la novel·la–, coneixia l'existència d'alguns reis europeus, com ara Felip II. Fins i tot es diu que la reina Isabel I va enviar una carta a la cort mogol, però en general hi havia poca comunicació. «Resulta fascinant pensar que, al mateix temps que a Europa hi havia regnant Isabel I, a orient hi havia l'emperador Akbar.»
Per a l'autor d'Els versos satànics, ha estat «fascinant» poder recrear aquell món medieval en què la gent no distingia allò natural d'allò sobrenatural. «A occident encara es tenia la idea que el món era pla i es pensaven que les naus podien ser devorades per monstres si s'endinsaven pel mar, la protagonista emprèn aquest viatge al nou món que era gairebé ficcional.»
L'ombra de Maquiavel
Rushdie considera que, malgrat estar situada en el passat, la novel·la manté la línia de crítica social que ha caracteritzat els seus anteriors treballs, ja que «parla de la naturalesa del poder». Seguint les reflexions de Maquiavel, que plana en tota l'obra, Akbar es demana com pot dirigir bé, com pot ser un bon emperador: «Akbar va creure que això era possible, mentre que per a Maquiavel no, perquè creia que als prínceps sempre els manca dimensió moral.» Respecte dels «prínceps» actuals, l'escriptor confessa que no hi sent gaire interès, excepte per Obama, a qui va donar suport durant la campanya. «Estic encantat de veure com dirigeix el país, és intel·ligent, subtil i cosmopolita i suposa un gran canvi, tanmateix em sap greu per ell perquè amb la crisi econòmica li ha caigut un problema molt greu a sobre. Hem d'esperar i veure què passa.»
Respecte del seu país, no està segur sobre què pensar del «miracle econòmic indi». Recorda que encara hi ha més multimilionaris a l'Índia que en tota l'Àsia junta al costat d'una majoria molt pobra. En tot cas, diu que hi manté els lligams perquè és un país «terriblement fascinant».
«Els fills...» al cinema
L'escriptor de Bombai té diversos projectes entre mans, entre els quals, dues adaptacions cinematogràfiques: Els fills de la mitjanit, que segons les seves previsions es començarà a rodar el 2010 en dues parts sota la direcció de Deepa Mehta («és difícil condensar més de 600 pàgines), i Haroun and the Sea of Stories (1990), que Bromera publicarà l'any vinent en català, també serà portada al cinema per Alan Parker en un projecte que incorporarà imatges d'animació. Rushdie està escrivint ara una segona part d'aquest llibre que va escriure quan el seu fill Zafar va fer 11 anys, aquest cop dedicat a la seva filla.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.