Comunicació

cicle de conferències

Clou amb èxit el 5è cicle de ‘Pensar la comunicació’

El coordinador del cicle de conferències i debats, Lluís Costa, fa un balanç positiu d’aquesta proposta acadèmica oberta a la ciutadania, que aporta temàtiques molt transversals

Lluís Falgàs, el periodista de TVE especialitzat en la informació parlamentària, recalcava com han arribat a evolucionar en poc temps les xarxes socials, donant com a exemple que la notícia més important dels últims anys, l’anunci del traspàs de poders a la presidència de la Generalitat per part d’Artur Mas a Carles Puigdemont, es va fer saber a través d’una piulada oficial.

Ho va recordar en el marc d’una de les conferències que s’han ofert en el cicle Pensar la comunicació, una proposta acadèmica oberta al públic en general integrada en el mòdul Tranformacions del món global, que organitza el grau de comunicació cultural de la Universitat de Girona, que va cloure la seva cinquena edició la setmana passada amb una taula rodona celebrada a la Fundació Valvi. Cinc anys que han donat per a molt, com remarca el seu coordinador, Lluís Costa: “Només cal veure l’exemple que donava Falgàs i apreciar com el paper de Twitter no té res a veure ara amb el de fa cinc anys.” I és que les xarxes socials, com bé indica, estan canviant les dinàmiques dels receptors, però també dels mateixos periodistes, “que ara han d’estar pendents de molts més canals d’informació oberts”.

I què dir d’aquest estudi recent que recull que entre el 30 i el 40 per cent de la població s’informa de les notícies a través de Facebook? Aquesta, com altres temàtiques, s’han tractat en aquest cicle que va néixer el 2012 amb un fil conductor: la comunicació. “Volem reflexionar sense prejudicis i des de molts vessants, no únicament periodístics, amb una voluntat temàtica molt transversal”, remarca. Per això, Costa destaca que els conferenciants són gent essencialment vinculada a “la pràctica de la comunicació”. En aquest sentit, tant hi han participat directors de televisions locals (Àlex Martí), com alcaldes que han transformat l’estructura comunicativa (Carles Puigdemont), com periodistes que apliquen recursos literaris al periodisme (Miquel Fañanàs). Així mateix, han sorgit aportacions interessants fins i tot d’exalumnes que d’estar asseguts com a públic fa uns anys han passat a incorporar-se a les xerrades, com ara Eloi Camps –ara investigador de mitjans de comunicació alternatius– i Jordi Fernández.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.