cultura
Prescripció serièfila
Un llibre sobre medicina i sèries de la Fundació Antoni Esteve divulga realitats com ara la bipolaritat i el trastorn d'Asperger aprofitant la popularitat de la ficció
“No és lupus.” És una de les frases que es repetia molt sovint a l'hora de fer la diagnosi en la sèrie House (2004-2012). “La referència al lupus devia generar moltes entrades a la Viquipèdia d'espectadors que desconeixien el que era”, recorda el crític de sèries Toni de la Torre. Amb aquesta mateixa intenció, la de fer servir les sèries com a porta d'entrada a la descoberta però sobretot la de difondre al gran públic qüestions mèdiques que són presents en ficcions no incloses específicament en el gènere de drama mèdic, s'ha editat el llibre La medicina en las series de televisión, dels quaderns de la Fundació Antoni Esteve.
El llibre, que es pot descarregar de manera totalment gratuïta al web Esteve.org/cuaderno-medicina-en-series té com a objectiu divulgar realitats poc conegudes com per exemple la bipolaritat (Homeland) i el trastorn d'Asperger (The Big Bang Theory). Escrit per professionals de la medicina experts en el camp, Toni de la Torre n'ha fet la coordinació i signa també la introducció, en què desglossa la relació històrica entre medicina i sèries. “El drama mèdic és un gènere fundacional, que comença el 1963 amb General Hospital fins a The Knick (2014)”, relata.
El crític de sèries Toni de la Torre aclareix que el llibre no vol avaluar el retrat que fan les sèries de determinades malalties sinó donar-les a conèixer: “Mostrar aquesta realitat és interessant; ajuda a entendre millor no només el personatge, sinó que també entendràs millor qui tens davant.” A diferència de moure's pels tòpics, que s'atribueixen a les sèries, amb aquesta publicació de la Fundació Antoni Esteve “l'espectador entendrà aquestes realitats sense moure's amb els clixés: “Hem fet el recorregut contrari”, conclou.
La sida, poc tractada
Dels quinze assajos, en què han participat divuit autors, destaca l'article sobre la sida escrit pels actors Aina i Marc Clotet, amb l'assessorament del seu pare, l'especialista Bonaventura Clotet. “La sida no es tracta còmodament en les sèries. Sempre és el personatge, la quota, l'anècdota; és un tema molt poc tractat en profunditat en la ficció televisiva tenint la importància que té. I sempre entra en el territori del clixé, de l'estigma homosexual”, explica Toni de la Torre. Els Clotet analitzen tres sèries, casos comptats, que aborden el VIH: Angels in America (2003), una minisèrie produïda per la cadena HBO que explicava la difusió de la pandèmia en plena era Reagan i la més recent, The normal heart (2014) de l'HBO i que en format de telefilm descrivia els primers anys de desconcert entorn un virus desconegut. El text també destaca el telefilm de TV3 Positius (2007), protagonitzat per dues dones heterosexuals afectades per la malaltia.
El llibre l'obre un assaig de Lisa Sanders, metge i columnista de The New York Times que va inspirar la sèrie House. Sanders desglossa els mecanismes amb què treballen els guionistes, les regles narratives i l'assessorament que tenen. El llibre explora, però, la medicina present en sèries més enllà de l'entorn hospitalari. Patricia Robledo, del Laboratori de Neurofarmacologia de la Universitat Pompeu Fabra, per exemple, analitza l'addicció a les drogues, a partir d'una de les sèries de culte, Breaking bad. Joan R. Villalbí ho fa amb el tabaquisme, a propòsit de Mad Men, i Helena Boadas, amb la sexologia a Masters of sex; dues ficcions amb més pòsit que l'estètica vintage. Hi ha també la reflexió
sobre la por que com a
societat tenim a la pandèmia arran del text de Josep M. Comelles i Enrique Perdiguero Gil sobre els zombis de The walking dead. Un dels assajos més densos és la transformació de l'ésser humà arran del contacte amb el mal que Liana Vehil i Luis Lalucat descriuen tot prenent el camí que fa Rust a True detective.