“Facebook és a les acaballes, és com un zombi que encara es belluga”

Justament aquesta setmana han presentat els resultats econòmics, i són bons. Però una cosa és això i l’altra, el funcionament que té com a xarxa social i la seva reputació. Tenint en compte aquests dos aspectes, podem dir que és a les acaballes, que és com un zombi que encara es mou i que a vegades actua d’una manera una mica descerebrada però que encara pot fer molt mal com s’ha vist en algunes eleccions. Però per mi és mort.

Perquè els adolescents, que són els que acaben marcant la tendència de quines són les xarxes socials on s’ha d’estar per estar a l’última, fa molt temps que han desertat de Facebook. Les noves generacions ni tan sols han arribat a incorporar-s’hi, i això per a una xarxa social significa estar tocada de mort. Si els adults tenim present Instagram ara és perquè els adolescents van apostar-hi fort fa tres o quatre anys. Entre altres coses per allunyar-se del control parental. Aquest públic passa completament de Facebook i provoca que els adults ens sentim una mica dinosaures, quan justament el que han de fer les xarxes socials és ajudar que et sentis connectat. Una xarxa passada de moda fa que, al final, els adults també pensin a emigrar a altres xarxes més actuals.

Hi ha un efecte important i perillós per a una xarxa social. Normalment les plataformes tenen unes restriccions d’edat –que no sempre es compleixen– però quan els joves accedeixen a aquesta edat i suposarien el seu creixement natural, es troben que això no passa. El creixement s’atura. A Amèrica del Nord Facebook s’estanca molt i a Europa és molt limitat. D’on surten les xifres de creixement de Facebook, doncs? Bàsicament Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica. I això a l’empresa li suposa un problema, perquè el benefici que li aporta un usuari dels Estats Units, a grans xifres, és de 30 dòlars, mentre que un usuari europeu ja són 10, i en un país emergent pràcticament només són 3 o 4 dòlars. Des d’aquesta perspectiva, dic que és un zombi. Perquè encara té moviment, energia i potencial, però està tocat.

Quan fa un any hi va haver l’escàndol de Cambridge Analytica, hi va haver el moviment Delete Facebook, que va tenir un impacte molt minoritari però que va ser un primer indicador que al final avui dia l’usuari és activista. Quan et sents maltractat o decebut per una plataforma en la qual tu havies posat la teva confiança, la reacció pot ser justament aquesta. La flama no va acabar d’estendre’s, però és un avís.

Hi va haver tot un seguit de compareixences de Mark Zuckerberg fent un acte de contrició dient que ho farien millor la propera vegada. Però des d’aleshores hi ha hagut més escàndols. S’ha seguit fent seguiment dels usuaris –aquest cop amb consentiment, sembla– que implica menors d’edat en què tot el que hi ha al mòbil és accessible per a Facebook. I plou sobre mullat. És tal la fal·lera que tenen per tenir informació que constantment transgredeixen els conceptes bàsics de privacitat. En algun moment, un altre escàndol tipus Cambridge Analytica no donaria cap mena de credibilitat a Facebook.

Als grans mercats la tendència és aquesta. Però fins i tot els “avis” quan parlem de xarxes socials volen estar a l’última i segueixen les tendències. No volen sentir-se dinosaures. Al final una xarxa que no pot connectar amb el públic més jove està condemnada. Si fas l’esforç de voler estar en xarxes i ja no ets nadiu digital ni de broma, el que esperes és una imatge que estàs al dia, connectat. Si la percepció que et genera és que ets un dinosaure, no funciona.

Sí, estem parlant d’una xarxa social amb longevitat, quan la vida de les xarxes és molt més curta. Per exemple, hi va haver un moment que Tuenti estava molt implantat entre els adolescents, i va morir. Els adolescents marquen tendència i els adults els seguim. I la funció principal de la xarxa social és trobar gent que t’interessa. Quan aquesta gent no hi és, no tens cap motiu per continuar-hi.

Les celebrities són a Instagram. Hi ha una empresa xinesa, Tik Tok, que està intentant impactar al món occidental i que està utilitzant celebrities perquè l’impacte global és molt alt. És d’adolescents total. Al final, si aconsegueix fer-se forat, serà tendència. I al final, la xarxa social, entre elles, no ofereixen gaires diferències. Una de les claus de l’èxit d’Instagram ha estat l’ús intensiu que en fan personatges famosos.

Sí, sí. Segur. De fet hi ha un moviment de vet que cada cop té més adeptes. Al final, ningú ens obliga a estar en xarxes socials. Té coses fantàstiques i altres que poden ser molt dolentes. Però cadascú ha de fer el seu propi balanç i decidir si el compensa o no. Facebook compleix quinze anys i és la xarxa hegemònica. Si fa quinze anys podíem viure sense, ara també.

Sí, però la sensació que si no hi ets no existeixes, a la pràctica, si som conscients de què m’aporta i què em comporta, pot desaparèixer o no. Aquesta és una decisió de cadascú.