Comunicació

El mapa local televisiu post-TDT

Va suposar empara legal a un sector desordenat però a un alt cost econòmic

Els ajuntaments han renunciat als canals planificats pel govern

L’última generació de la telefonia mòbil obligarà a resintonitzar

Amb el 5G, les locals tenen pensat fer el pas també en HD

El 2009 va ser un any clau per a les televisions locals. Les cadenes més petites van ser les primeres a fer la transició a la TDT i a passar de l’emissió analògica a la digital. La TDT va suposar endreçar el desori territorial de l’audiovisual local. El pla tècnic dissenyat pel govern delimitava en el mapa de les televisions locals entre empreses privades i de titularitat pública. Així, per primer cop, la TDT obligava a obtenir una llicència per emetre: les televisions locals havien crescut des de l’alegalitat i van haver de triar entre professionalitzar-se o renunciar a emetre. No només hi havia empara legal amb un mapa que ordenava el sector sinó que l’adaptació tecnològica va suposar també un gran esforç econòmic.

Vuit canals comarcals

En el cas del concurs dels canals públics, el govern va planificar consorcis entre els municipis de cada zona. S’obligava ajuntaments de diversos colors polítics a una entesa que no va passar gairebé mai més enllà de la redacció dels estatuts dels consorcis locals. En el cas de les comarques gironines, s’havien planificat vuit canals d’àmbit comarcal. Dos per al Ripollès i la Garrotxa, dos per al Gironès i el Pla de l’Estany, un per a l’Alt Empordà, dos per a la Selva i un per al Baix Empordà. Deu anys després del concurs, Canal 10 Empordà és l’única televisió pública d’àmbit comarcal de la demarcació gironina, liderada per l’Ajuntament de l’Escala. De fet, TV L’Escala va assumir, el juny del 2009, el canal públic de la TDT i en el seu moment el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va intentar que s’afegissin al consorci de la TDT de l’Alt Empordà més ajuntaments, com el de Figueres, que hi va renunciar.

La majoria de consistoris de la demarcació van renunciar a posar en marxa els canals públics ja sigui per altres prioritats econòmiques, també per l’inici de la crisi, i veient que ja hi havia una oferta de televisió privada que feia anys que cobria i donava aquest servei. En les condicions del concurs es remarcava que els canals públics havien d’oferir continguts sobretot informatius. És el cas del Gironès-Pla de l’Estany. La planificació del govern unia les dues comarques per emetre-hi quatre canals de televisió: dos de privats i dos de públics. El resultat final és que només emeten els canals locals històricament arrelats al territori: TV Girona i Banyoles TV. El mateix va passar a les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Deu anys després, a la demarcació, s’ha tornat a l’statu quo d’abans de la TDT. Pel que fa als canals privats, a la Selva, TV Lloret va entrar a la xarxa de Canal Català, ara El Punt Avui TV. Dels tres canals privats planificats al Baix Empordà només emet TV Costa Brava. A l’Alt Empordà l’oferta privada prevista era també de tres i només opera Empordà TV.

El desenvolupament de l’emissió per internet va esdevenir per a molts emprenedors una nova finestra . Fer tele és car però les noves tecnologies ho han abaratit propiciant una tele low cost. Són canals que no es poden considerar televisions sinó que ofereixen informació en format vídeo, àudio i text.

Deu anys després de la TDT, l’arribada de la nova generació de telefonia mòbil, el 5G , obligarà a resintonitzar els canals de forma gradual fins al 20 de juny del 2020. Es tracta d’alliberar espai per a les operadores, que necessiten unes freqüències concretes que actualment estan ocupades per les teles, per a la xarxa 5G. Així, els canals han d’emigrar cap a altres freqüències. Coincidint amb la nova transició, les teles locals tenen pensat fer el canvi en HD.

TV Girona

Demostrar el potencial comunicatiu del fet local

El director de TV Girona , Àlex Martí, fa un balanç “molt positiu” ja que la TDT “va posar les teles locals al mateix nivell tècnic que les grans cadenes”: “Sortim amb la mateixa qualitat d’imatge i no hi ha salts quan canvies de canal.” A banda de les millores tècniques, un dels canvis més importants per Martí va ser “fer neteja del parc televisiu ja que s’eliminaven els canals pirates”. El director del canal gironí recalca que el pas digital va suposar també la professionalització dels canals locals, que amb el temps “funcionen com a veritables empreses de comunicació d’informació local”. Martí assenyala que durant aquest temps les televisions locals han pogut demostrar tot el potencial comunicatiu: “El nostre món és el fet local i és una informació cada cop més demanada.” Pel que fa a les teles per internet, no pensa que siguin competència. Quant al futur, considera que la TDT és “present i el futur suposa poder estar dins les plataformes”.

Canal 10 Empordà

L’únic canal públic de la demarcació

El director de Canal 10 Empordà , Miquel Pagès, destaca la despesa econòmica. “El repetidor s’havia de pagar entre els quatre canals, el públic que s’havia de posar en marxa i els tres privats que hi havia. Dos privats no van continuar i entre Empordà TV i nosaltres hem pagat el doble durant els deu anys de contracte que teníem amb l’operadora Tradia.” Pagès, però, considera que hi han sortit guanyant “perquè va suposar la professionalització del personal” i la “millora en la qualitat dels continguts”. Afegeix també que han arribat a més audiència a partir dels continguts a la carta.

Banyoles TV

Fer xarxa, establir sinergies

David Mir, de Banyoles TV, valora “la professionalització de la programació” i la “millor qualitat d’imatge” i de “cobertura”. Destaca que gràcies a la figura de la Xarxa , s’ha permès “establir sinergies entre les teles locals de la demarcació”. Per Mir, la fórmula de col·laboració “público-privada és la més eficient” en aquest sector ja que “tot i ser privats”, la seva funció “esdevé clarament de servei públic”. Quant al futur, “cal donar més importància als continguts, i no al canal”. Així, opta per prioritzar continguts dels municipis i donar un pes especial a les retransmissions en directe.

Olot TV

Un balanç totalment positiu

“Totalment positiu, tenim contractades nou persones”, destaca José Manuel Segade, un dels dos administradors, amb Juanma Abuin, d’ Empordà TV . Amb seu a Roses, és una de les teles que operen a l’Alt Empordà. La retransmissió dels plens municipals, les entrevistes amb preguntes dels espectadors amb el format de L’hora de l’alcalde o programes de debat conformen una graella de televisió local clàssica. En aquests deu anys la majoria de canals locals, com és el cas d’Empordà TV, ofereixen els continguts televisius també a la carta per internet o a través de les xarxes socials.

Empordà TV

Creació de mitjans més potents

“Deu anys més tard t’adones que el que semblava negatiu pel seu cost va suposar un pas endavant per crear mitjans més potents”, assegura Jordi Martí, conseller delegat de Corisa Media Grup, empresa que gestiona TV Ripollès . Sobre els canvis que va suposar la TDT, ressalta la qualitat d’imatge al davant de la cobertura. En relació amb el futur dels canals locals enmig d’un escenari audiovisual global, Martí remarca el “fet diferencial de la proximitat”. “Falta descobrir quina serà la plataforma o plataformes que en un futur distribuiran els nostres continguts”, assenyala.

TV Ripollès

Legalitzar televisions arrelades

El principal canvi que assenyala Manel Rius, director general de TV Costa Brava, és el fet que amb la TDT “hi anava implícita la llicència; significava tenir una legalitat per continuar emetent”. Rius recorda que la majoria de teles locals gironines feia una vintena d’anys que emetien “sense cap títol que n’assegurés la continuïtat”. En una balança, Rius considera que es va perdre poca cosa i se’n va guanyar molta: “Visualment ens igualava a les grans cadenes” i a més la “concessió administrativa significava empresa, inversió i professionalitat”. En resum, “poder ser competitius”.

Nous centres emissors a la geografia

“Vam haver d’instal·lar nous emissors per poder abastar l’àrea geogràfica que, per llei, havíem de cobrir: Garrotxa i Ripollès”, recorda Albert Brosa. Un dels problemes va ser a Rocacorba, que cobria les Planes, Sant Feliu de Pallerols, Santa Pau i Sant Aniol de Finestres; els veïns han haver de reorientar les antenes per seguir Olot TV . “És la planificació sense trepitjar territori”, es queixa, destacant però que la Garrotxa i el Ripollès comparteixen valors. Hi afegeix que la TDT ha permès treballar en coproducció amb altres teles locals i que el futur implica la informació de proximitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La CNMC multa Mediaset i Atresmedia per pràctiques anticompetitives en la comercialització de publicitat

madrid

TDT: cal resintonitzar de nou

GIRONA

Algú utilitza

societat

Canvis a les freqüències de la TDT a Girona, Tarragona i Lleida

En Temps Real, 12 de novembre

En Temps Real, 12 de novembre

BARCELONA
En Temps Real, 11 de novembre

En Temps Real, 11 de novembre

BARCELONA
En Temps Real, diumenge 10 de novembre

En Temps Real, diumenge 10 de novembre

Barcelona
En Temps Real, dissabte 9 de novembre

En Temps Real, dissabte 9 de novembre

Barcelona
En Temps Real, 8 de novembre

En Temps Real, 8 de novembre

BARCELONA