RAMON MIRABET

FINALISTA EN UN CONCURS DE TALENTS A LA TELEVISIÓ FRANCESA

«A França em veuen com un Julio Iglesias a la moderna»

Un jove de Sitges triomfa a França, on és un dels cinc finalistes del concurs musical «Nouvelle star», del canal M6. Diu que arribar a ser un dels cinc primers ja és un premi

  • Ramon Mirabet, en una imatge promocional del concurs.
  • VÍDEO: Enllaç al vídeo de presentació de Ramon Mirabet al concurs "Nouvelle Star"

De cantar al Racó de la Calma de Sitges a ocupar portades de revistes per a adolescents a França. Ramon Mirabet (Barcelona, 1984) és un dels cinc finalistes d'un concurs de talents, la versió de Factor X a França. Havia fet piano de petit i el seu pare és músic, però no va ser fins fa quatre anys, quan va acabar la carrera d'administració d'empreses, que va decidir viatjar pel món i tocar la guitarra al carrer.

–Com és que s'hi va presentar?
–«L'estiu passat estava tocant a Sitges, vaig conèixer dues noies franceses i amb la meva colla ens vam fer amics. A l'octubre les vaig visitar a París i va coincidir que hi havia els càstings del programa. I una mica en broma em van convèncer perquè m'hi presentés. Jo mai havia vist Operación Triunfo. No és un tipus de format televisiu que m'agradi. Però vaig anar passant els càstings –els del programa m'anaven pagant bitllets d'avió a París–, i fins ara.»
–I ara és un dels cinc finalistes.
–«Sí. Al començament del programa érem quinze concursants, però als càstings s'hi van presentar més de 30.000 aspirants. Cada setmana marxa un dels concursants. I la final es farà d'aquí a quatre dimecres.»
–Quin estil de música li agrada interpretar?
–«El meu univers musical és molt variat. Com que estic acostumat a tocar al carrer, m'agrada agafar la guitarra i fer versions de reggae, blues i jazz; en el programa s'aposta més pel rock i m'està costant trobar el meu lloc en el programa pel que fa a estil. Tot el que a mi m'agrada no entra en els paràmetres del concurs.»
–El seu estil musical no és prou comercial?
–«Sí. Cada vegada que he d'escollir cançons tinc una mica de batalla amb els professors.»
–Quines cançons ha interpretat a les gales?
–«Ain't no sunshine, Hotel California dels Eagles. També vaig fer Last request, de Paolo Nutini... Em donen moltes balades i n'estic una mica cansat; em veuen una mica com un Julio Iglesias a la moderna.»
–Els concursants estan tancats també en una acadèmia?
–«No, vivim tots junts en un hotel, però no se'ns grava les 24 hores del dia. Tinc permís per sortir, tinc internet, puc parlar per telèfon, però sí que tenim classes. Funciona com en una acadèmia però estem més lliures. Per exemple, demà [avui per al lector] anem a veure un musical a Londres, i això ho gravaran i es mostrarà en el programa.»
–És un dels favorits per guanyar el concurs?
–«Arribar a ser un dels cinc finalistes ja és un premi. Però em sembla que la setmana vinent tinc moltes possibilitats de quedar exclòs del concurs. Tots cinc tenim una personalitat molt diferent, i el fet de no ser francès...»
–Però té el suport dels fans a internet i dels residents i estudiants catalans que viuen a França.
–«Sí, no em puc queixar de res perquè el públic i el programa m'estan tractant superbé. També és veritat que els altres concursants tenen molts seguidors des del principi i a mi m'ha costat molt en les cançons. No sé com anirà.»
–Content de l'experiència?
–«L'experiència és molt maca, en l'aspecte personal, sobretot. Estic coneixent quins són els meus límits, si els puc passar.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.