“A Amèrica, ‘Merlí’ i Rosalia han fet apropar gent als casals catalans”

Sí, és una idea que ve de lluny; amb el meu germà n’havíem parlat molt. L’any passat vam tenir la desgràcia de la mort del meu germà i vaig prendre la determinació de tirar-ho endavant. Vaig trobar la gent que m’acompanyés en aquesta aventura i ara estem en marxa en les emissions de Ràdio Amèrica a Barcelona.

En l’actualitat hi ha 150.000 catalans amb passaport, diguem-ne, vivint a Amèrica, i es calcula que entre un milió, entre fills, nets i besnets descendents de catalans. I ha dues realitats, hi ha el català que manté viva la flama del català, que és membre d’un casal i que segueix el que passa a Catalunya amb una certa freqüència, però la tipologia més normal del català a Amèrica és la persona que té vincles familiars o afectius amb Catalunya, però que no està al dia del que passa aquí. No ens dirigim tant a la gent dels casals sinó als que no hi tenen una vinculació directa.

El meu avi va anar a parar a Buenos Aires un cop acabada la guerra civil; el meu pare hi va néixer uns anys després d’arribar-hi. Vam créixer tots al voltant del casal català, vam participar-hi en les activitats, i ja fa vint anys vaig instal·lar-me a Catalunya mantenint la doble identitat americana i catalana.

Hem buscat fer una ràdio que tingui sentit i que no quedés com una cosa feta a Barcelona per a Amèrica. A banda de l’estudi que hem muntat a Barcelona, en tenim a diferents casals d’Amèrica, com ara Montevideo, Buenos Aires, Santiago de Xile, Quito o Mèxic, perquè puguin generar continguts. I per salvar el problema de la diferència horària fem una programació musical en què cada tres o quatre cançons entra una càpsula de contingut cultural, social, esportiu, de llengua o informatiu de tres o quatre minuts. També recollim d’un web que es diu La petjada americana els personatges que han deixat la seva empremta a Amèrica, com Bacardí fent rom al Carib fins a escriptors, científics i editors catalans, i també farem a l’inrevés, els americans que han sigut rellevants a Barcelona, com els grans escriptors llatinoamericans que han viscut a Barcelona fins a la nova onada, que fa que un vicepresident del Congrés espanyol sigui argentí. Hi ha una doble anada i tornada entre Catalunya i Amèrica, és una constant. També tindrem l’espai de sardanes de Josep Ribera de Lloret de Mar i incorporarem a la graella el veterà programa L’hora de Pompeu Fabra.

Sí, però els continguts del Barça els començarà a fer la penya barcelonista de Montevideo, que faran la prèvia, el postpartit, el mercat de fitxatges sud-americans a Europa, en la lliga espanyola. Aquest és un tema que els tira molt, com també ho fa la música. Si fa vint o trenta anys era Serrat, ara passa el mateix amb Rosalia, que ha fet que la gent vagi als casals catalans perquè han sentit cantar una cançó en català a Rosalia. La Pegatina també ha triomfat molt. També tenim el fenomen de la sèrie Merlí, que ha funcionat molt bé a tot Sud-amèrica i que ha fet que molta gent hagi descobert continguts catalans fets en català amb tota naturalitat, i són aquests fenòmens els que vinculen Catalunya amb Amèrica, i aquí nosaltres treballarem a fons amb aquests temes perquè això tingui recorregut.

No es tracta d’una iniciativa comercial, no és el cas. L’empenta inicial l’ha fet la revista Esguard, d’on sortim la majoria de les persones que impulsem aquest projecte, però hi ha altra gent que s’hi ha incorporat provinent de la ràdio i també dels casals que produiran els seus espais. Es tracta més una iniciativa per patriotisme més que per interès econòmic.

El que sol passar és que a la segona o tercera generació el vincle es perd, i això passa en totes les cultures. Els fills o nets ja se senten del país on han nascut, i el pòsit català s’esvaeix. Han perdut la llengua, el fet d’estar atents al que passa aquí dia a dia; com a màxim tenen el record de l’avi, i són seguidors del Barça, i quan ve el Serrat el van a veure, i poca cosa més. Si a aquesta gent li posen una emissora catalana, els falta context per entendre-la, i el paper que nosaltres podem fer és aspirar a recuperar aquesta gent per a la cultura catalana i donar-li el context que li manca perquè entenguin el que passa aquí en els contextos esportiu, social i cultural, i fins i tot lingüístic.

Radiarem grups catalans que cantin en català, castellà o anglès. I se’ns pot demanar cançons que sonaran poc després de demanar-les. Ara ja estem en emissions de prova a www.rab.cat.