Entre avions, pistes i passatge

Maletes que es perden, vols que es retarden, parelles que es retroben, familiars que s’acomiaden... tot això forma part del dia a dia d’un aeroport, el de Barcelona, un microcosmos que funciona els 365 dies de l’any durant 24 hores al dia, però on molta gent només posa els peus a l’estiu. Un bon moment, doncs, perquè TV3 estreni la seva nova docusèrie, Aeroport, de tretze capítols, el primer dels quals s’emet demà, dimecres, a les 21.55.

El director d’Aeroport és Pol Izquierdo, que admet: “Ens ha costat moltíssim fer aquesta sèrie. Un aeroport és un rellotge suís que funciona a la perfecció, però quan té un aspecte que falla sorgeix el tipus de conflicte que pot nodrir una sèrie.” Izquierdo destaca el fet que Aeroport mostra “la gent parlant com ho fa normalment en els aeroports: s’enfada, crida... Normalment les persones arriben molt nervioses a un aeroport”. Per compensar això, han decidit passar la sèrie “pel filtre de la ironia, de l’humor”.

Un humor aportat en bona mesura per Queco Novell, que hi posa la veu en off –no se’l veu fins a l’última entrega– i aporta un cert distanciament sobre les històries que es veuen. Segons Izquierdo, el de Novell és “un personatge omniscient, fa el paper del mateix espectador ficat dins la sèrie”. Pel director, aquesta producció és una mostra de la “complicitat entre la institució de l’aeroport, els seus treballadors i la televisió”.

Per la seva banda, el director de TV3, Vicent Sanchis, subratlla: “Un aeroport té unes instal·lacions complicades, difícils, amb molta seguretat; rodar allà no és una tasca gens fàcil. Allà hi treballen vint mil persones, és una ciutat laboral.”

El mateix Sanchis explica la raó de l’existència d’Aeroport: “S’han fet moltes pel·lícules i moltes sèries sobre aeroports, però segueixen generant tantes preguntes que vam decidir fer-ne una sèrie.” I fer-la partint d’una premissa: “que resultés creïble, ni massa hostil per les històries que a vegades s’hi viuen ni massa ensucrada”. L’estrena d’Aeroport, d’altra banda, suposa “un desafiament a la tendència a abaixar la guàrdia a l’estiu”.