Comunicació

Puyal deixa de fer les retransmissions del Barça després de 50 anys

El periodista va ser el primer en narrar en català els partits del Barça

“No em jubilo. Vull reorientar la meva activitat professional”, ha assegurat

El periodista Joaquim Maria Puyal ha anunciat que deixa de retransmetre els partits del Barça a partir de la temporada, després de 50 anys. “No em jubilo. Vull reorientar la meva activitat professional”, ha assegurat el mateix Puyal al compte oficial de Twitter i la web de la TdP (La Transmissió d’en Puyal).

Puyal va començar a fer les transmissions del Barça la temporada 1968-1969 a Ràdio Barcelona. Va ser la temporada 76-77 que va iniciar les pioneres transmissions en català a la mateixa emissora. Després ja va passar a Catalunya Ràdio, amb La Transmissió de Puyal, laTdP, que s’ha emès durant 33 anys.

Puyal ha fet durant 50 anys una transmissió que ha estat referència per als seguidors barcelonistes. Expressions com “Jo ho sabia, Xarly! Xarly-gol!”, “Urruti, t’estimo!”, “Sant Artola gloriós!”, “Pizzi, ¡sos macanudo!”, “Simonet”, “Mare meva, Maradona!”, “tocarà Stòitxkov, pararà Bakero i picarà Koeman”, “Rivaaaaaaldu!”, “Gauuuuuxu!”, “Titititititi, Henry!”, “Puyol és Puyol”, “Don Andrés”, “El senyor Xavi”, “Ara ja em puc morir!”, “L’aventurer Yayà”, “Impecable Piqué”, “Déu és culer!”, “Uruguayo cazador”, “I més i més i més!”, entre d’altres, formen part de l’imaginari culer. “Són frases o expressions que no es poden preparar, surten de l’ànima per la força emocional del moment”, diu Puyal en declaracions a la web de LaTdP.

Puyal ha volgut tenir un record per als patrocinadors que han fet possibles les transmissions al llarg d’aquests anys: “És clar que si no haguéssim tingut el suport de La Caixa, no hauríem ni començat a radiar partits en llengua catalana l’any 76, ni arribat fins aquí. La Caixa ha estat ininterrompudament al nostre costat durant 42 anys. Això ho diu tot”. Però sobretot ha assegurat que la clau d’haver-se mantingut 50 anys en el primer nivell de l’oferta radiofònica són els oients. “La clau sempre està en l’audiència. L’oient ha de passar davant de tot. La nostra feina només té sentit si, abans que res i ningú, tenim present que el que hem de fer és servir les persones que ens escolten. Elles van davant de tot”.

Sobre el seu futur diu: “No sé què faré demà. Però sé que no podré treure’m de sobre ni la passió per la comunicació ni l’amor per les paraules fins el dia que em mori”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.