Comunicació

MARTA GRAU

PROFESSORA DEL DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ DE LA UPF

“Volem donar veu a la dona i treure la invisibilitat a l’esport femení”

‘Les de l’hoquei’ és un treball de fi de grau de quatre exalumnes de Marta Grau que serà convertit en sèrie de ‘prime time’ a TV3 l’any vinent. Totes cinc en seran guionistes.

Ona Anglada, Laura Azemar, Natàlia Boadas i Marta Vivet van presentar un treball de fi de grau que ara es converteix en sèrie. Com ha estat el procés?
El concepte sorgeix arran del seu treball de final de grau a la UPF i que jo vaig tutoritzar. Va generar un cert interès a través del món de l’audiovisual, i diverses productores van trobar-lo atractiu. Després d’algunes converses vam arribar a un acord amb una, Brutal Media, i vam decidir que jo seria la directora argumental de la sèrie. La sisena guionista i coordinadora d’escaletes és la Núria Parera. Hem estat uns dos anys fent créixer la idea i TV3 va decidir convertir-la en una sèrie de prime time, i també perquè estigui disponible després a Netflix.
Quin és l’argument?
Pretén ser un retrat femení de l’adolescència però incloent el món adult, fent un retrat més complex. El punt de partida és el d’un grup de jugadores d’hoquei que veuen que la seva secció vol ser eliminada perquè el president del club considera que és un forat negre perquè no hi ha prou jugadores. Elles lluiten per reflotar la secció i demostrar que poden ser bones i guanyar la lliga. A tot això els ajudarà la germana d’una de les jugadores, que farà d’entrenadora perquè és una de les millors jugadores del món però que torna al poble per causa d’una lesió i perquè amaga un secret.
El punt de partida, crec, és un cas real.
Sí, està inspirat en un equip de jugadores d’hoquei que va haver de lluitar per la seva secció i van arribar a ser virals a internet.
Probablement el més fàcil seria rodar-ho en una gran ciutat, però s’ha optat per fer-ho a Palau de Plegamans. Per què?
Sí. El poble de la sèrie no serà Palau de Plegamans sinó un municipi de la Catalunya central. És un municipi on l’hoquei té molta força i té un club molt potent, amb unes instal·lacions que ens donaran molt de joc.
L’hoquei femení no és un esport majoritari. Suposo que això, justament, és volgut?
Sí, totalment. A banda de reivindicar els valors femenins i feministes i donar veu a la dona, també volem reivindicar l’esport femení i l’hoquei femení. Treure-li la invisibilitat. Fins la final d’enguany de la selecció espanyola en la copa d’Europa, pràcticament ningú en sabia res. I va ser perquè els faltava jugar uns minuts a causa de l’huracà Leslie! Gairebé no se n’ha parlat, i crec que han estat sis cops campiones d’Europa... L’esport femení en general és menystingut, però l’hoquei encara més, i això que a Catalunya tenim alguns dels millors jugadors.
Diu que s’hi posarà molt l’accent femení. Això coincideix en un moment d’apoderament de la dona.
I tant! Reivindicar l’esport i el feminisme. Amb tots els valors que implica: l’amistat, la unió, l’esforç, la fidelitat... Però també el paper de la dona amb una mirada totalment femenina. Totes les guionistes som dones i hem intentat donar veu a trames, històries, sentiments... que a vegades en el món audiovisual no han estat prou presents.
De sèries sobre les dones, n’hi han hagut bastants, però vol dir que s’han fet des d’una perspectiva masculina?
Hi ha exemples molt bons, com Infidels, on es va intentar integrar aquesta mirada femenina. Però realment es troba a faltar més produccions, no només a Catalunya sinó a escala mundial.
El fet que les protagonistes siguin adolescents és un plus? Em refereixo al fet que les dones d’una certa edat segurament han hagut de viure situacions que probablement les noves generacions donen per superades.
No és que ho tinguin més fàcil o més difícil que les dones d’altres edats. Però el fet que quatre guionistes siguin molt joves provoca que la mirada a l’hora d’enfocar la lluita contra el patriarcat sigui molt més actual. Estan molt més alerta. A vegades es parla negativament dels millennials, però tenen una vena lluitadora molt clara, d’anar contra l’statu quo. Serà una sèrie molt femenina però, per exemple, també vol representar el col·lectiu LGTBI. Justament el que hem intentat és tracta-ho des de la normalització, tampoc fer-ne tema. Hi és present, però des d’un punt de vista de normalització. Tothom conviu amb la seva sexualitat però sense una necessitat de fer-ne tema.
El càsting està tancat?
És una de les coses per desvelar en breu. La gent jove serà sobretot de cares noves i els adults encara no s’ha fet públic. El rodatge començarà al gener.
Pel que explica, la sèrie té molts punts en comú amb ‘Merlí’. És un referent o se’n volen allunyar?
Es busca el mateix: arribar al públic jove, però també a l’adult. La temàtica és juvenil, però hem volgut anar a una cosa molt actual, molt millennial, molt de xarxes, de famílies amb models diferents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
En Temps Real, 19 d’agost

En Temps Real, 19 d’agost

BARCELONA
En Temps Real, diumenge 18 d’agost

En Temps Real, diumenge 18 d’agost

Barcelona
En Temps Real, dissabte 17 d’agost

En Temps Real, dissabte 17 d’agost

Barcelona
En Temps Real, dijous 15 d’agost

En Temps Real, dijous 15 d’agost

Barcelona
En Temps Real, 14 d’agost

En Temps Real, 14 d’agost

BARCELONA
En Temps Real, 13 d’agost

En Temps Real, 13 d’agost

BARCELONA
En Temps Real, diumenge 11 d’agost

En Temps Real, diumenge 11 d’agost

Barcelona
En Temps Real, dissabte 10 d’agost

En Temps Real, dissabte 10 d’agost

Barcelona

Mor als 71 anys el fotògraf i periodista Carlos Pérez de Rozas 

Barcelona