“L’Agenda del Pagès ens apropa cada any a un sector ben viu”

Molt positiva. És un orgull poder arribar a tanta gent per mitjà d’El Punt Avui. Amb el diari i des de fa una colla d’anys hem trobat la fórmula adequada: que sigui una eina pràctica i eficaç per a la gent del camp i sobretot que sigui un portal pedagògic per potenciar totes les iniciatives que es desenvolupen en l’àmbit rural català. L’Agenda del Pagès també ens permet apropar-nos al sector agrari, a l’alimentació, al territori, i mostrar que és un sector viu, dinàmic, que s’adapta als canvis i a les demandes dels consumidors, que ofereix varietat de productes, que teixeix complicitats amb el territori i al mateix temps també contribueix a mantenir el paisatge ordenat. Com a consumidors n’hem d’estar orgullosos i cofois: podem comprar i menjar productes de qualitat i propers, elaborats per professionals que coneixem.

D’entrada, un monogràfic sobre pomes. Aprofitant que les pomes són les reines de les fruites i atès que a les comarques gironines són el conreu fructícola més important i que a les de Ponent i a les del Pirineu està prenent cada vegada més importància, hem volgut explicar de manera planera, però pedagògica, aquesta petita revolució. També hi trobaran, com és habitual, els dies de la setmana, amb els sants, les diades importants, les llunes, les hores de sortir i amagar-se el sol, el calendari de gestació de les vaques i les truges, els dies que es pot començar a fer foc, el dia que canvien l’hora, etcètera. I, entre moltes altres coses, consells per a cada mes. Quan s’han d’estendre les patates abans de plantar-les i amb quina lluna? Quan es comença a podar? Quan a collir els alls? Com s’han de cuidar les gallines perquè ponguin més? I tota la informació de fires, mercats, mercats ecològics, festes... I les dites del mes, els calendaris fiscals, les assegurances agràries, els preus, el directoris de totes les administracions que tenen tractes amb l’agricultura...

És una agenda per a tothom. Tots mengem cada dia i ens agrada saber el que mengem i cada vegada tenim més interès a saber qui ho fa, com s’elabora i d’on ve. Com a consumidors cada vegada som més exigents i això fa que la pagesia hi hagi de posar més el coll per arribar a l’àmplia gamma de consumidors. El consumidor mana, el pagès s’adapta.

Hem volgut recollir la veu de diferents experiències d’explotació fructícoles d’acord amb els sistemes productius (convencional, en producció integrada, en producció ecològica) i, fins i tot, hem volgut aproximar-nos a algunes transformacions derivades de les pomes: sidra, postres de fruita, confitures, melmelades... Ens agrada mostrar la cara amable de la pagesia i per això hem entrevistat gent convençuda del que fa, nouvinguts a l’empresa agrària, emprenedoria de joves, homes i dones que aposten per fer aliments propers, per reduir la distribució i els impactes ambientals, socials. L’objectiu és donar a conèixer la fortalesa i l’atractiu del sector i obrir-lo a la societat.

En cadascuna de les entrevistes s’ha posat de manifest aquesta problemàtica, que fa que una de cada dues pomes que podem comprar sigui de fora. Tots els productors estan amoïnats perquè saben que difícilment poden actuar. Consideren que és complicat fer-hi front. No disposen ni de l’estructura ni de la capacitat econòmica per poder donar publicitat a les pomes d’aquí. Ara bé, estarien agraïts que el boca-orella funcionés bé i que, a escala més local, comarcal, es promocionessin les pomes produïdes aquí i que es valoressin les seves qualitats en diversos espais col·lectius, com ara la restauració, les escoles, etc. Justament aquesta és la feina de l’Agenda, explicar als usuaris compradors que cal sempre mirar d’on venen els productes i comprar pomes de proximitat. Amb aquesta idea el que fem és potenciar una alimentació més sana i natural, ajudem a la sostenibilitat del planeta i sobretot estem posant el nostre granet de sorra per tenir uns camps ben treballats que donen vida a un paisatge harmoniós i ben integrat als nostres ecosistemes.

Depèn massa de la indústria agroalimentària encara, tot i que durant les darreres dècades pràcticament tots els sectors han fet un esforç important per acostar-se al consumidor, per conèixer els seus gustos i fer productes d’excel·lència. Ara quan es venen aliments es ven territori, es ven paisatge. A escala local hem avançat i seguim en el camí correcte.

Continua el degoteig i fa patir. Les dades no són esperançadores i les polítiques públiques, tampoc. Hi ha municipis on ja no hi ha cap pagès i això fa mal fins i tot explicar-ho. El que preocupa de veritat és que s’acabin perdent, que s’abandonin aquelles explotacions familiars ben dimensionades que contribueixen a estendre la seva activitat al territori, que generen ocupacions indirectes, (mà d’obra eventual, veterinaris, indústries locals subministradores de materials, etc.)que ajuden a la cohesió social del territori. Hauríem de ser capaços de mantenir aquesta activitat agrària per, primer, assegurar-nos aliments propers; segon, conservar el mosaic agroforestal que conforma un paisatge de postal, i, tercer, pressionar perquè les administracions locals actuïn en conseqüència i vetllin per conservar els espais agraris i mimar la poca pagesia que hi ha al territori. També ens calen polítiques agràries més decidides i més clares que ajudin realment el sector. A l’institut La Garrotxa ho passem molt malament quan un jove estudiant es vol incorporar al sector i no pot perquè no troba terres o finques per desenvolupar la seva activitat. Ara mateix hi ha joves que han posat tota la il·lusió, les ganes i els diners per millorar les explotacions de vaques de llet i ara han de tancar les portes perquè les empreses làctiques no els volen recollir la llet. Tot això decep molt.

Si bé és cert que està creixent la demanda social cap a una agricultura més responsable amb els recursos naturals (sòl, aigua i energia) i a més sembla que aquesta aposta no té sostre perquè les xifres van pujant, continua dominant encara la pagesia que fa producció convencional. També hi ha contribuït l’aposta que han fet les institucions públiques amb l’objectiu de vetllar per la salut i la qualitat de vida. A les comarques gironines i precisament amb les pomes som pioners en l’aplicació de sistemes de producció sostenibles a través de la producció integrada. La indicació geogràfica protegida de la Poma de Girona, que ja té 15 anys, és un molt bon exemple de com s’haurien de fer les coses (reg òptim, nul·la erosió, mínims tractaments). I a més a més ha fet una funció disseminadora que l’ha recollit la “farina de Girona”.