Comunicació

QUIM GIL

PERIODISTA I GESTOR DE PROJECTES D’INTERNET EN CATALÀ. TREBALLA A LA WIKIMEDIA FOUNDATION

“S’ha entès el rol de la Wikipedia com un filtre editorial diferent”

Davant les ‘fake news’ i la saturació d’informació actual, destaca la credibilitat d’un projecte voluntari i col·laboratiu en què la feina dels ‘wikipedistes’ catalans és excepcional

El 1995 va ser un dels primers a intuir que internet era el futur.“ Sempre m’ha interessat la llibertat, és el denominador comú en tot el que he fet” , explicava fa sis anys en una entrevista en aquest diari.

Què ha canviat en el món digital en aquests sis anys?
D’una banda, les fake news. No és que no hi fossin abans, però ara hi ha més consciència. No parlem del que és veritat o no és veritat, el clàssic del periodisme, sinó que parlem d’exercicis conscients de deformació de la realitat, per distorsionar.
Estic pensant en l’escàndol de Cambridge Analytica.
Sí, aquí és on vaig. No són només les notícies o el que ens arriba com a informació, sinó també com s’està consumint. Fa sis anys, la gent, amb Facebook i Twitter, encara mantenia les seves rutines d’informació. Ara, en canvi, penso que la informació a la majoria de la gent, sobretot la interpretació d’aquesta informació, els arriba des d’aquestes xarxes filtrada. D’aquí prové la importància de les fake news i d’exercicis conscients de creació o d’influència d’opinió massiva, clic a clic, persona a persona, contacte a contacte… És el poder informàtic d’aquestes xarxes, que al capdavall és el seu negoci. No cobren diners directament dels usuaris, com quan compres un diari. Aquest còctel de xarxes socials, la possibilitat d’influir en la gent d’una manera molt directa i les fake news, és molt poderós. Fa sis anys no hi era amb les dimensions d’ara o no érem conscients dels riscos que representen. Tot això fa que es tingui en compte la importància de projectes com la Wikipedia. Es consulta per saber continguts educatius bàsics, això encara hi és, però quan hi ha situacions més complexes, com ara, també aporta coneixement.
Per exemple?
El coronavirus. Hem registrat moltes visites a la Wikipedia per saber. Hi ha tanta informació, que no se sap a qui creure i a qui no. S’ha entès el rol de la Wikipedia com un filtre editorial que és diferent. En aquest context d’incertesa, la Wikipedia està mantenint una credibilitat perquè s’entén que és la suma de la feina de molta gent i que, per tant, hi ha un nivell de credibilitat diferent del que pugui tenir un canal de televisió.
La Wikipedia permet accedir a altres articles publicats...
La Wikipedia té un principi fonamental, i és el punt de vista neutral que s’ha d’aplicar a tots els continguts. El punt de vista neutral és definit d’una manera no utòpica. Perquè la neutralitat, com la veritat o la realitat, són temes molt complexos. La Wikipedia defineix el punt de vista neutral en el sentit que hi ha d’haver diferents opinions. Primer de tot has de citar les teves fonts, i això ja et dona una perspectiva, però, a més, si en un tema hi ha diferents posicions consolidades, les has de mencionar. Aquesta combinació de citar les fonts i presentar les diferents perspectives sobre un tema, com a mínim ajuda a tenir més elements de criteri i per ampliar, que no pas amb una notícia o els trenta segons d’un telenotícies. No hi ha el temps ni les possibilitats tècniques del que ofereix la Wikipedia.
Hi ha consciència, però, d’un consum d’informació crítica?
Tot el moviment de Wikimedia crec que sí que és conscient d’aquesta problemàtica. Tots els voluntaris que treballen en els continguts són conscients de les diferents fonts. En un tema, edites un article i hi afegeixes un contingut que has vist en un diari, un altre voluntari hi afegirà un altre article amb un altre punt de vista d’un altre diari. El fet d’editar a la Wikipedia ja t’està educant per entendre millor totes aquestes complexitats. Pots editar i pots veure com genera una reacció. Tot és transparent a la Wikipedia.
És una bona escola de periodisme del segle XXI?
És una bona escola de periodisme. Com a estudiant de la facultat de periodisme i periodista professional, m’hi vaig trobar com a casa. Però, a més, no tens limitació d’espai ni de temps, no tens dates d’entrega, no tens patrocinadors, consell editorial, trucades d’algú queixant-se..., permet exercir la feina de periodista d’una manera més pura. També no tens un sou a final de mes. Hi ha una sèrie de condicionaments intrínsecs a la feina periodística que els editors de la Wikipedia no tenen. Tampoc vull idealitzar-ho. Perquè tothom pot ser editor de la Wikipedia: tu, jo, la teva veïna. Tots els editors, per tant, tenen virtuts, expectatives, problemes…. però el cert és que la feina és frase a frase, edició a edició, discussió a discussió, tot està molt revisat. És una bona tasca periodística i també acadèmica. És una barreja entre periodisme i recerca.
És molt important la tasca que es fa en català.
La feina que fan les i els wikipedistes en llengua catalana és excepcional. Només has de mirar la quantitat de catalanoparlants i la quantitat i qualitat dels articles en llengua catalana i les activitats que fa l’ Amical . Els catalanoparlants no tenim res de diferent respecte dels altres, sinó que això ve donat per la feina que estan fent aquí els voluntaris que hi treballen. I és un fet excepcional. Quan parlem de la comunitat Wikipedia, es pensa en global, però acaba essent gent que viu en un lloc amb nom i cognoms que es podrien dedicar a una altra cosa i es dediquen a la Wikipedia.
Quin món tindrem en sis anys?
Professionalment treballo en un escenari a deu anys. La Wikimedia està fent un exercici estratègic de com vol ser el 2030. No sé com serà el món en sis anys. El que sí que penso és que hi ha una gran diferència entre un món que tingui una font de coneixement lliure, un projecte col·laboratiu com és el de la Wikipedia, que continuï havent un esforç social per dur a terme aquesta missió altruista del coneixement lliure, un món en què hi hagi aquest recurs conegut, potent i neutral, lliure de les dèries del moment, i un món que no el tingui.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
L’Última Hora, 7 d’agost

L’Última Hora, 7 d’agost

BARCELONA
HBO

Lovecraft en territori afroamericà

Barcelona
Netflix. Drama / Intriga

Amor, intrigues i mentides en un transatlàntic

PLATAFORMA. Drama

‘Hipócrates’, de film a sèrie francesa

Starzplay. Comèdia

‘Ramy’, la vida d’un musulmà als Estats Units

L’Última Hora, 6 d’agost

L’Última Hora, 6 d’agost

BARCELONA
L’Última Hora, 5 d’agost

L’Última Hora, 5 d’agost

BARCELONA
L’Última Hora, 4 d’agost

L’Última Hora, 4 d’agost

BARCELONA
L’Última Hora, 3 d’agost

L’Última Hora, 3 d’agost

BARCELONA