Comunicació

10 anys d’El Punt Avui

Laura Borràs i Ernest Benach

“Hem maltractat massa polítics, i això no és bo”

“De l’oasi català ara hem passat a un tsunami”

LAURA BORRÀS

Nascuda l’any 1970 a Barcelona, és presidenta del Parlament. Doctora en filologia romànica, ha estat directora de la Institució de les Lletres Catalanes, consellera de Cultura, diputada al Parlament i diputada al Congrés dels Diputats

ERNEST BENACH

Nascut el 1959 a Reus. Entre altres càrrecs polítics, va ser president del Parlament (2003-2010). Ara és en el sector privat com a director d’una empresa consultora dedicada als ‘public affairs’, i professor a la UOC i a la UdL
La judicialització de la política porta al perill de l’autocensura, i que tu mateix et reprimeixis
Fa deu anys, que a la mesa hi hagués dues o tres dones no era valorat. Ara és impensable que no hi siguin
Entrar en política ara és un esport de risc, d’altíssim risc. És un honor, però una càrrega de responsabilitat
Hi ha una certa colonització de la manera de fer política espanyola. Hi ha dies que és un circ LAURA BORRÀS
Ens hem carregat polítics amb massa facilitat. Hi ha gent que hauria de ser a primera línia i no hi és
La política no pot ser un problema. Reivindico la política com a solució, i fer bona política és la clau
En època de Pujol, de Maragall, hi havia respecte i es podia arribar a acords. Ara no és així
El que vull és que els que es dediquin a la política siguin honestos, que no hi vinguin a fer negocis ERNEST BENACH

Quan l’any 2009 El Punt va comprar l’Avui, una de les primeres visites institucionals com a director de l’Avui la vaig fer a l’aleshores president del Parlament, el republicà Ernest Benach. Dotze anys després, i amb motiu del desè aniversari del naixement d’El Punt Avui, ens tornem a veure. Ara amb l’actual presidenta del Parlament, Laura Borràs, de JxCat. Què ha canviat en aquests anys?, els pregunto. “Tot. Ha canviat tot”, diuen gairebé al mateix temps. “Han passat moltes coses. Però un dels canvis fonamentals és el canvi de xip que ha fet molta gent, que ha entès que s’havia acabat una etapa”, explica Benach. I això, ha anat bé o malament?, l’interrogo. “Ja ho veurem. Crec que finalment acabarà bé, però és evident que hi ha hagut un 9-N, un 1-O, i que hi ha hagut discrepàncies. Però allò fonamental és que la mentalitat de molta gent ha canviat”, sosté. La presidenta Borràs ho resumeix de forma contundent quan li pregunto què se n’ha fet, d’allò que se’n deia l’oasi català. “Es parlava de l’oasi català, però després va venir el Dragon Khan i ara, per dir-ho d’alguna manera, estem en ple tsunami.” “Com pot ser que tinguem una presidenta del Parlament condemnada, i polítics a l’exili? Què és això?”, diu. I afegeix que no només s’han complicat les relacions polítiques, sinó també en algunes ocasions les personals. “Com pot ser que hagin vingut al Parlament familiars dels presos i hi hagi hagut polítics que no s’han ni dignat a mirar-los als ulls. Això és una fractura humana, no només política”, conclou.

La conversa és llarga, i com que la fem molts dies abans no surti publicada hem pactat, vista l’actualitat trepidant, que no entraríem al detall. No s’ha fet tot bé, admet Benach. “Hem criminalitzat massa alguns polítics, i això ha estat un error. Ens hem carregat algunes generacions de polítics amb massa facilitat”, reflexiona l’expresident, que parla de la necessitat “de detectar el talent i l’expertesa”. “Hem menyspreat algun capital.” Borràs apunta a la repressió com un dels motius. “Jo mateixa m’acabo d’estrenar i ja tinc dues querelles, una de Vox i una de Ciutadans, per haver permès votar Lluís Puig”, posa d’exemple. “Hi ha hagut una sèrie de gent que ha fet molt per aquest país, i que pateix com a conseqüència la pèrdua de llibertat individual, i en alguns casos de patrimoni personal i familiar”, es lamenta.

Em pregunto si l’origen de tot plegat és la sentència del TC del 2010 sobre l’Estatut. Benach va més enrere, i parla del tripartit. “CiU ho va interpretar com allò d’hostes vingueren que de casa ens tragueren. L’oasi es va començar a acabar allà”, sosté. Borràs no el contradiu, perquè és evident que la situació va generar tensió, però estan d’acord que el trencament de veritat va arribar més tard. “El 2006 entra Ciutadans, i ja es comencen a apuntar coses; comencen a fer numerets”, diu Benach. Per Borràs, aquests darrers anys ha estat un in crescendo. I cita l’entrada de Vox al Parlament com un dels efectes més negatius. “Hi ha gent que es presenta com a víctimes però que en realitat el que fan és aprofitar tots els ressorts de la representativitat democràtica per defensar posicions que no ho són tant; i això genera tensió”, diu. I adverteix d’un dels perills de la judicialització actual de la política: “Hi ha el perill de l’autocensura; que tu mateix, intentant evitar que passi allò que pot passar, et reprimeixis. És el triomf de l’autocensura, de la repressió.”

¿La gran diferència? “Que abans, tot i la tensió, els grups polítics eren capaços d’arribar a acords”, sosté Benach. “Ara no. Ara hi ha dies que és un circ, dit amb tot el respecte pel món del circ. Hi ha qui parla pensant només en les càmeres o en els talls que després farà circular per les xarxes socials”, afegeix Borràs. Per Benach, això abans era més propi de la política espanyola. “Nosaltres no érem així. Recordo haver anat al Congrés dels Diputats durant el debat sobre l’Estatut i vaig passar vergonya. Ara això ha començat a passar aquí”, explica l’expresident. “És una certa colonització de la manera de fer política espanyola”, es lamenta Borràs.

Que siguin crítics amb el que passa al Parlament, però, no té res a veure amb la defensa aferrissada que fan de la política. “La política no és el problema; és la solució, i cal que tothom s’hi impliqui més”, explica Benach. Parlen entre ells de les hores que hi han dedicat o que hi dediquen ara. “No té hores, aquesta feina; no s’acaba mai i t’hi impliques a l’extrem.” I parlen del desprestigi injust que rep sovint aquesta feina. Benach parla fins i tot dels problemes que comporta tornar al món laboral quan has fet el pas per la política. I Borràs fa una teoria: “Tu ets el dipositari dels somnis, les aspiracions, les il·lusions de molta gent. Aquest és un material molt preuat, i si no respons com la gent vol, cosa que en ocasions no és a les teves mans poder-ho fer, hi ha una crítica i un menysteniment, i a vegades un acarnissament, injust”, explica. Reivindiquen, només faltaria, la seva feina. També el paper que hi tenen les dones, i aplaudeixen la transparència a què se’ls sotmet. Només malparlen, en tot cas, de l’ús que de les seves dades personals en fan alguns mitjans. I clamen, un cop més, per deixar la política en mans dels polítics. “Treballem per millorar les condicions de vida de la gent, però moltes no es poden canviar perquè hi ha el TC, el Suprem, el Tribunal de Cuentas, el TSJC... i un munt d’estructures judicials que tot i portar toga fan política.”

Ens allarguem encara una estona més. No he volgut entrar en les discrepàncies entre JxCat i ERC sobre l’estratègia independentista, i hem passat de puntetes pel tema dels indults perquè quan fem aquesta conversa falta un mes perquè es publiqui. “Els indults hi són perquè Espanya té un problema de credibilitat al món, i només el temps dirà si són un intent de solucionar res”, indica Borràs. “El conflicte hi és i no es resol amb els indults; hi ha milers de represaliats”, diu Benach. S’ha fet curt. Espero que a vostès també.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
starzplay. Sèrie / Drama

Dels carrers de Detroit a gran banda criminal

Netflix. Sèrie / acció

Guerra entre atracadors i un narcotraficant

Netflix. Sèrie / Terror

Esperits poc sants a ‘Misa de medianoche’

apple+. Ciència-ficció

‘Fundación’, d’Asimov, fa un salt a l’hiperespai

Movistar+
miniSèrie / aventures

Amenábar busca tresors sota el mar a ‘La fortuna’

L’Última Hora, 23 de setembre

L’Última Hora, 23 de setembre

BARCELONA
L’Última Hora, 22 de setembre

L’Última Hora, 22 de setembre

BARCELONA
L’Última Hora, 21 de setembre

L’Última Hora, 21 de setembre

BARCELONA

Els diaris, la televisió i la ràdio donen més coneixement polític que les xarxes socials

barcelona