Comunicació

QUIM GUTIÉRREZ

ACTOR

“La comèdia no és la solució”

Amenábar va ser un dels motius que el van fer decidir per gravar l'anunci d'Estrella. Ara farà de guàrdia civil al País Basc dels anys 80 per a Tele 5

M'agradava el fet de vincular el concepte d'estiu i festa amb molts aspectes culturals
Televisió.Es va donar a conèixer a
Poblenou (1994). També va participar a El cor de la ciutat (2000-2005) i a la sèrie policial Génesis, en la mente del asesino (Cuatro, 2006-2007)Cinema.Per AzulOscuroCasiNe-gro (2006) va guanyar el Goya a actor revelació. Ha fet comèdies com Primos (2011) o 3 bodas de más (2013)
Com va arribar la proposta?
Com molts projectes, de manera sobtada i amb una trucada del meu representant. Sempre que faig alguna cosa de publicitat, em resulta molt més senzill si tinc alguna vinculació amb la marca. I sempre he consumit Estrella; m'hi identifico plenament. Però també vaig dir que sí a l'anunci per tots els motius a favor de rodar amb l'Alejandro Amenábar [és el director de l'espot curtmetratge].
El format de curt també va ser un punt a favor? Fa que la publicitat es consideri un gènere més artístic.
També he fet anuncis que no tenen un caire tan interpretatiu, però en aquest cas em semblava interessant pel fet que una marca tan potent amb una imatge molt definida i identificable intenti reformular-se amb un projecte diferent. Em sembla un risc amb el qual empatitzo i em solidaritzo. No és una qüestió de principis però sí confio molt en el criteri de l'Oriol Vilar [director creatiu de les campanyes publicitàries d'Estrella Damm] i si ho feien així és perquè tenien una cosa nova a explicar.
Com va ser treballar amb Amenábar?
Ens coneixíem d'abans però no havíem treballat mai junts i hi havia ganes, suposo més per part meva [rialles]. I va ser molt senzill. Té molt clar el què vol però al mateix temps també et permet espai perquè proposis coses. La combinació que té és excel·lent per a qualsevol actor inquiet.
Veu l'anunci com una via per internacionalitzar la seva carrera?
Crec que és la voluntat de la marca, sobretot pel fet d'incorporar-hi la Dakota Johnson i amb la direcció d'Amenábar; el concepte mediterràniament està molt arrelat aquí però convé explotar-ho. Si en trec un benefici, bé, però sóc caut amb les expectatives; solen ser font de frustracions.
I de l'storytelling què el va atraure?
Hi havia un element que personalment em resultava diferent: vincular el concepte d'estiu i festa amb el consum de cultura com una cosa divertida, com el que és. Penso que es fa tan poc per establir vincles de la cultura amb la vida real... potser algú ho titllarà d'esnob; no m'ho sembla: a l'exposició flipen una mica però és el que passa, a vegades hi ha coses que t'agraden quan consumeixes cultura i coses que no
Ara grava una sèrie per a Tele 5 en què fa de guàrdia civil al País Basc als anys 80. Tema dur. Què el va fer decidir?
Diversos motius. El director, Salva Calvo, amb qui vaig tenir molt bona entesa durant els assajos d'una pel·lícula que al final no es va poder fer. Després la història i el rol de personatge, perquè últimament he fet molta comèdia. Em sembla perillosíssim quan es veu un únic gènere com a solució dels problemes d'una indústria. I sembla que fer comèdia és la solució de tot. I el rol que em proposen, és molt ampli tot el que es pot explicar. És curiós perquè fa cinc anys vaig rodar una minisèrie per a TVE i ETB, que no s'ha emès mai per motius ideològics, que és un biopic del polític basc Mario Onaindia. I ara faig un paper a la inversa: el d'un guàrdia civil que va al País Basc en els moments més crus de la lluita contra ETA.
Les sèries haurien de tenir un valor afegit, ajudar a reflexionar, més que el simple entreteniment?
Hi ha d'haver de tot. Al final el que atrapa l'espectador són les histories. És molt perillós alliçonar quan es repeteix reiteradament un tema. I ho veus a la tele estatal i a TV3, actualment amb el tema independentista. No visc a Catalunya i cada cop que vinc, ho trobo excessiu; és la meva opinió. Però trobar el balanç entre l'entreteniment i la reflexió, ja sigui sobre les relacions de parella o fets històrics recents, és difícil com tots els equilibris.
S'ha fet un salt en sèries pròpies?
Malgrat les limitacions s'estan fent esforços notables. Els pressupostos i sobretot el metratge de 70 minuts per episodi ho fan difícil i esgotador en l'aspecte creatiu. Hi ha coses de la ficció de TV3 que em flipen. En aquest sentit, TV3 sí que fa un esforç per reinventar-se i arriscar. Des de Cites, quant al format, a El crac, quant a concepte, em semblen interessants, passant pel nivell de les telenovel·les, que és molt alt.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia