La nova RTVV haurà de tindre tota la plantilla si es produeix la successió d'empreses

L'economista i especialista en dret laboral Adrián Todolí ha advertit aquest divendres que si un tribunal entenguera que entre l'antiga Radiotelevisió Valenciana (RTVV) i la que es posarà en marxa en el futur hi ha hagut una “successió d'empreses”, la nova entitat hauria de readmetre als treballadors, el que implicaria “tornar a la situació de partida de 2012 amb la totalitat de la plantilla”.

Todolí ha comparegut a la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat de les Corts, en la fase de participació ciutadana del procediment d'elaboració de la proposició de llei per a la recuperació del servici públic de radiodifusió i televisió d'àmbit autonòmic, en què ha hagut de respondre a les preguntes dels cinc grups parlamentaris.

L'expert ha indicat que un dels criteris que utilitzen els tribunals per a saber si hi ha “successió d'empreses” és que la nova utilitze els mateixos mitjans patrimonials i tècnics que l'antiga. Tot i això, ha assenyalat que la llei sol obliga a readmetre als treballadors que tinguen contracte vigent en el moment de la successió, per tant “si l'extinció de contractes a l'ERO es considera vàlida i correcta, la nova empresa podria sense cap problema disposar dels treballadors que volgués”.

En qualsevol cas, l'expert també ha destacat que “els tribunals defensen que tot i que l'extinció i l'ERO foren vàlids, si l'extinció es va fer ocultant la intenció de reobertura, es pot entendre que es va fer amb frau de llei”. Tot i això, considera que ací existixen “pocs riscos”, ja que el mateix ERO estableix la possibilitat de reobrir la societat pública quan indica que els extreballadors tindran preferència per a la reincorporació.

També han comparegut en aquesta comissió l'exvicepresident del Consell d'Administració de RTVV i president de l'Associació Ciutadania i Comunicació (Acicom), José Ignacio Pastor, i el professor de Sociologia i exconseller a l'entitat, Rafa Xambó, que han reclamat la necessitat que es depuren responsabilitats polítiques i penals pel tancament de la ràdio i la televisió.

Boca tancada

Pastor ha denunciat que durant els huit anys que ha estat vicepresident del Consell d'Administració mai va poder acudir a les Corts a “rendir comptes” de la gestió. Alhora, ha acusat el PP d'impedir amb la seua majoria absoluta en el Consell d'Administració que els consellers “pogueren defendre l'empresa”.

José Ignacio Pastor ha destacat l'“impacte brutal” que ha tingut el tancament de RTVV i ha manifestat que va deixar als valencians “amb les mans lligades i la boca tancada”. De la mateixa manera, ha acusat al PP de deixar “tot lligat i ben lligat com va fer un altre dictador”.

El diputat popular, Jorge Bellver, qui ha demanat intervindre per al·lusions a la “dignitat” del seu grup parlamentari, ha denunciat les “mencions clarament malvades”. Pastor ha explicat que s'ha referit a l'anterior Consell i a l'anterior grup popular i ha manifestat que espera que l'actual “canvie de posició i treballe per construir un sistema de comunicatiu com es mereix la ciutadania valenciana”.

Perill de mort

De la seua banda, Rafa Xambó ha alertat que “la indústria audiovisual valenciana està en perill de mort”, de manera que “si no reactivem el servici de ràdio i televisió valencià desapareixerà”. Xambó, qui ha criticat que els consells d'administració s'han utilitzat com “cementiris d'elefants”, ha defensat la necessitat que aquest òrgan de la futura ràdio televisió estiga integrat per persones que es dediquen exclusivament a esta tasca, per al que cal pagar “un salari digne”. Alhora, considera que el director general no ha de ser membre del consell d'administració, perquè del contrari és “jutge i part”.

Respecte a la proposició de llei que tramita el Parlament valencià en què s'estableix que els liquidadors han de remetre un informe a les Corts en dos mesos, Xambó ha assenyalat que només hi ha tres liquidadors. “Hem posat liquidadors o conserges, administratius i mecanògrafs?”, ha preguntat el sociòleg, qui ha reclamat “mecanismes provisionals per a resoldre esta qüestió”. D'altra banda, ha considerat que el patrimoni de RTVV té “una custòdia molt feble”.

Comissaris polítics

Per la seua banda, la periodista Amàlia Garrigós, que ha estat presentadora en Canal 9, ha denunciat haver rebut “instruccions de comissaris polítics” durant el seu treball en RTVV. D'altra banda, considera que a l'hora d'obrir una nova ràdio i televisió caldria tenir en compte a les persones que “hem estat professionals des del començament, hem accedit pels nostres mèrits, som independents i volem fer la nostra feina”, tot i que entén que segurament haurien d'abaixar els sous. Garrigós ha centrat la seua intervenció en la ràdio perquè ha estat “la germana pobra de la televisió”. Ha defensat “un nou sistema comunicatiu en què la ràdio valenciana siga tinguda molt en compte”, per al que ha proposat “un model de ràdio municipal associat a l'autonòmica.

Segons la seua opinió, la ràdio pública autonòmica ha d'estar situada a la ciutat de València i ha manifestat que portar-la a Burjassot suposaria un milió d'euros, front a “menys de la meitat” que implicaria reobrir-la a l'avinguda Blasco Ibáñez.