Cultura

Literatura

El ‘gat' Pere Romeu

Josep Bargalló descobreix en una biografia l'extrema modernitat i les múltiples facetes del propietari d'Els Quatre Gats, amic de Ramon Casas i esportista

Pere Romeu (Torredembarra, 1862 - Barcelona, 1908), el propietari d'Els Quatre Gats, es va casar l'agost del 1901 en una cerimònia solemne, ben a prop de la cerveseria que regentava, a la catedral barcelonina. Va oficiar el casament ni més ni menys que mossèn Jacint Verdaguer, que ja era un poeta consagradíssim, i Ramon Casas i Santiago Rusiñol, bons amics del nuvi, en van ser els testimonis.

El gran exponent de la Renaixença literària catalana, un símbol per a tot el país, casava, doncs, el propietari de l'espai més bohemi i modern de Barcelona, en presència de dos dels grans artistes del modernisme. “No està malament per a un casament. Renaixement i modernisme, units”, exclama Josep Bargalló, autor de la biografia Les set vides de Pere Romeu (Acontravent), que surt demà a les llibreries, dins de l'Any Casas. És la història d'un personatge del qual coneixem molt bé l'aspecte físic, alt com un sant Pau i barbut, a través de les pintures de Casas (sobretot del cèlebre Tàndem), però que, en canvi, és molt desconegut en la resta d'àmbits de la seva polifacètica vida.

Bargalló, filòleg, exdirector de l'Institut Ramon Llull i expolític (va ser conseller d'Ensenyament i conseller primer del 2003 al 2006), és torrenc com Pere Romeu i des dels anys vuitanta investigava l'interessant personatge. No ha estat fins que s'ha retirat de la política activa que Bargalló ha pogut enllestir aquesta completa biografia de l'hostaler d'Els Quatre Gats, un modernista tan emblemàtic com el seu gran amic Ramon Casas, que coneixia des de la infància, ja que també tenia orígens familiars a Torredembarra, i eren fins i tot veïns. En el llibre, Bargalló descobreix les múltiples facetes de Romeu: hostaler, promotor cultural, fotoperiodista i esportista, l'única activitat que mantindrà tota la vida.

A l'inici del volum, Bargalló explora amb minuciositat els orígens indians de la família de Romeu, a Torredembarra, uns orígens que té també la família de Casas i la d'Eusebi Güell, el principal mecenes de Gaudí. Són un bon munt de planes d'història local, però que personifiquen una història més global. “I és que, sense la riquesa dels indians, no hi hauria hagut modernisme”, sentencia Bargalló. Un món amb llums, però també amb “clarobscurs”, ja que una bona part d'aquesta riquesa econòmica provenia del comerç amb esclaus a Cuba i Puerto Rico.

Cervesa d'avantguarda

Una altra de les línies argumentals del llibre és com el modernisme, “que és la culminació de les tesis de
la Renaixença”, segons Bargalló, “acaba situant Barcelona com una capital europea, d'una absoluta modernitat”. La cerveseria Els Quatre Gats, regentada per Romeu, va ser
un espai aglutinador dels creadors més avançats: acollia exposicions d'art (entre les quals, les primeres de Picasso, Nonell i Xavier Gosé), teatre d'ombres, putxinel·lis, tallers literaris i concerts, i feia també d'espai de reunions d'entitats. Aquest concepte de local, diguem-ne transversal i pluridisciplinari, era moderníssim, fins al punt que tenia fama internacional. “Rubén Darío arriba a Barcelona per primer cop, de pas per anar a Madrid, i el primer que fa després de baixar del vaixell és anar a Els Quatre Gats. Queda meravellat i exclama: “Això és París!” Malgrat la seva fama, el local (dels primers a servir cervesa a la ciutat; en concret, Damm) tenia preus assequibles. “Sobre la qualitat i la quantitat del menjar, en canvi, hi ha opinions molt diverses”, hi afegeix Bargalló.

Pere Romeu va ser, a més, un emprenedor en tota regla. Ja abans de fundar Els Quatre Gats, va ser propietari del Gimnasio Catalán, on va ser mestre d'esgrima –l'esport que el va marcar més–, però on també hi havia una pista de patinatge i on va organitzar exposicions d'art. Després de tancar la cerveseria, Romeu va decidir dedicar-se per complet a l'esport, i va unir així la seva gran afició amb la seva professió. Va ser directiu de la primera gran entitat esportiva catalana, l'Sportmen's Club, on va coincidir amb Joan Gamper. Va acabar organitzant les primeres curses automobilístiques del país i participant-hi. Als 46 anys, edat en què va morir per culpa de la tuberculosi, regentava un concessionari d'automòbils francesos al passeig de Gràcia, “la qual cosa rebat el tòpic que va morir en la misèria”. “Si no hagués mort jove, estic segur que Romeu hauria arribat a volar i hauria fet cinema”, conclou Bargalló.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Calma tensa a Lleida

A punt la vigilància policial i les tanques per acordonar l’accés al Museu de Lleida mentre a Sixena ja munten prestatgeries per rebre les peces enmig de retrets entre els polítics

Lleida
 

Emocions il·lustrades

barcelona
 
Memòria

Boix, primera mirada

La jonquera
 

et meravella per com descriu el traspàs de la foscor a la llum”

Girona
 
Crònica música

Bumerang musical i emocional

Girona
 
La crònica

Lorquiana i minimalista

 

Castelló restaura la muralla medieval del rec del Molí

castelló d’empúries
 

Calonge i la UdG preparen un còmic del jaciment arqueològic del Collet

calonge i Sant antoni
 
Polèmica per l'art de la franja

Presència policial i tanques davant del Museu de Lleida per l’imminent trasllat de les obres de Sixena

Lleida