Cultura

‘Timecode', compte enrere

Juanjo Giménez és a Los Angeles promocionant el seu curt, que avui emet TV3, amb vista als Oscar

Quan només falten dos dies per a la cerimònia de lliurament dels Oscar, el director català Juanjo Giménez, finalista al millor curt de ficció per Timecode, manté l'activitat frenètica que ha viscut durant les darreres setmanes. Són les últimes hores d'un llarg camí que va començar la primavera passada quan va guanyar la Palma d'Or al millor curtmetratge a Canes; des de llavors, Timecode ha participat en més de 120 festivals i ha guanyat 70 premis.

“El que ens ha donat Timecode ha superat totes les nostres expectatives”, comenta Giménez al costat del seu guionista, Pere Altimira, que acaba d'arribar a Los Angeles per assistir a la cerimònia, i explica que quan va enviar el curt a Canes ho va fer sense que la resta de l'equip ho sabés. “Allà va començar tot, perquè a Canes es van visionar més de 5.000 curts i se'n van seleccionar només 10. I quan a sobre vam guanyar, se'ns va obrir un camí que cap de nosaltres esperàvem”, explica el director. “La idea inicial era fusionar la dansa, amb un repte tècnic (jugar amb la multipantalla) i una anècdota personal del mateix Juanjo”, diu Pere Altimira.

Allotjat amb part del seu equip i la seva família en un cèntric apartament de Los Angeles, Giménez explica amb molta lucidesa tota l'experiència de les darreres setmanes: “Ara estem en una voràgine, realment única i possiblement irrepetible. Però som conscients que això acaba aquest diumenge. Després tornarem a la normalitat perquè el que hem viscut aquests dies ha estat una bogeria”, comenta just abans de parlar telefònicament amb un periodista australià. “D'aquesta experiència n'he après moltes coses. El que més m'ha agradat ha estat la consideració que té l'Acadèmia de Hollywood per tots els nominats. Un nominat és un nominat, sigui de la categoria que sigui i el reconeixement que reps per part de tothom –premsa, acadèmics, gent del sector, etc.– és extraordinari”, explica. Un exemple clar va ser el dinar i la fotografia dels nominats on l'Acadèmia de Hollywood barreja tots els finalistes independentment de la categoria. “L'organització de tot el que envolta els Oscar és extraordinària, impecable des de tots els punts de vista. Però la dimensió mediàtica és el que més m'ha impressionat”, diu mentre explica que va coincidir a la seva taula amb els guionistes de Lion i Doctor Strange i amb l'actriu Octavia Spencer.

Agenda atapeïda

Des que va volar als Estats Units just després de la cerimònia dels Goya, l'agenda de Giménez ha estat molt atapeïda. A més de les activitats de promoció a Los Angeles i de participar en diversos actes organitzats per l'Acadèmia –com la projecció oficial dels curts finalistes que es va fer dimarts al Goldwyn Theatre–, el director de Timecode ha volat a Washington i Austin per presentar el seu treball. Durant aquest mes, els curts finalistes es projectaran en més de 700 cinemes dels Estats Units. També es mostra satisfet que Timecode s'emeti per TV3 aquest vespre: “M'agrada que la gent el pugui veure abans de diumenge i espero que això ajudi a visibilitzar més la feina que fem els directors de curts.”

Tot i que moltes de les travesses que aquests dies circulen per Los Angeles donen Timecode com un dels favorits, Giménez creu que el resultat final és difícil de preveure. “Dels 6.500 acadèmics, només una part minoritària acabarà votant la nostra categoria. Prefereixo no pensar-hi gaire, viure el moment i diumenge ja veurem què passa”, explica, i comenta que encara no té cap discurs escrit en cas que hagi de pujar a recollir l'estatueta. “Em posaré el mateix vestit que vaig portar a Canes, que em va donar sort”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dos genis en un de sol

La trobada entre Josep Llorens Artigas i Miró va ser més que una col·laboració: va ser una coautoria que va donar com a resultat un esplèndid conjunt de ceràmiques

Barcelona
 

El pont com a símbol

manresa
 
DINORA VALDÍVIA
PROFESSORA DE DANSA CREATIVA I DIRECTORA DE L’ESCOLA DE DANSA CONT-CLASS DE GIRONA

“La dansa és un art complet, perquè implica ment, cos i ànima”

Girona
 

Bertrana no s’acaba

tordera
 
ANNA PONT
ARQUITECTA, SÒCIA DE L’ESTUDI COMAS-PONT DE VIC, I DIBUIXANT

“M’interessa punxar una mica l’espectador i fer-lo reflexionar”

vic
 

Xavier Escribà es deixa guiar pels afectes a Can Mario

palafrugell
 

Inauguren una instal·lació interactiva en què ‘qui canta els seus mals espanta’

Girona
 

Un viatge de 24 hores ple d’emocions

barcelona
 

Proposen un club de lectura sobre Sacharoff

Girona