“Hem fet el que volíem”

Per a nosaltres, la tria del títol sempre és farragosa; el títol és molt important i no hi ha un manual per triar-lo. Al final, com hem fet amb els anteriors discs, hem triat el títol d'una cançó. En aquest cas, “equilibri” representa molt bé el moment en què estem i el que estem intentant amb aquest tercer disc, que és trobar un punt intermedi entre dos mons que són el primer i el segon àlbum, on hi ha sons molt acústics per una banda i d'altres més contundents per l'altra.

El disc encara és molt fresc per dir-ho del cert, però tenim bones sensacions. Nosaltres en aquest moment sentim que ho hem aconseguit. D'aquí a un any ja ho veurem, potser el nostre punt d'equilibri és un altre, però ara mateix hem fet el que volíem fer.

De fet, de sons electrònics sempre n'hem posat, des del primer disc; encara que fos un disc molt acústic sempre hi havia electrònica de fons. El que passa és que potser en aquest disc és més evident. Té punts bastant contundents i hem intentat que l'electrònica també hi acompanyés; és un color que sempre ens ha agradat i vam pensar que seria interessant fer-lo més evident.

Doncs l'evolució ha estat molt curiosa, perquè aquest projecte va començar d'una manera casual: érem un grup d'amics que ens coneixíem i ens vam anar sumant a tocar tots plegats. Estem molt contents d'on som perquè arribar fins a Equilibri ha estat una conseqüència del que s'ha generat per part del públic i per part del món de la música, que ens han donat molt de suport i sempre ens han animat. Arran de la resposta positiva que hem vist des de Turista ens hem anat posant cada vegada més seriosos amb el tema de fer els discs i les gires. Ens hem professionalitzat cada vegada més. Després d'uns quants anys, ens sentim molt millor amb els directes i amb els discs, i també invertim més temps i diners perquè tot funcioni millor. De moment tot ha estat una evolució en direcció amunt, molt positiva; no creiem que ens hàgim estancat.

No hi havíem caigut fins fa poc, i, de fet, la tria de la data va ser consensuada amb la nostra discogràfica, Global. Però diuen que les casualitats no existeixen, així que potser hi ha una energia en aquesta data que ens dona bona sort.

Després del primer disc vam sortir amb una experiència amb certa discogràfica amb la qual per certs motius no volíem repetir i l'opció que vam tenir més a l'abast va ser autoproduir-nos. Estem contents, creiem que ho tornaríem a fer si ens tornéssim a trobar en la situació en què ens trobàvem. Però no va ser fàcil. Vam haver de posar-nos a aprendre des de zero com funcionava el mercat discogràfic; i, tot i que va estar bé, nosaltres al cap i a la fi som músics. La part de gestió és important i estem molt contents d'haver-la après, però ens resta temps que podem utilitzar per invertir en la part musical. En aquest disc ens hem volgut centrar en les cançons i la música i deixar aquesta vessant a una gent a la qual ja coneixíem, la discogràfica Global, i que ens va fer una molt bona proposta. Creiem que ha estat la millor decisió.

El Manuel, el baixista del grup, és bon amic de l'Ignasi. Quan vam començar a fer l'art del disc vam estar mirant la seva feina i vam pensar que seria un gran honor que ens fes les portades i el llibret. L'Ignasi va escoltar les cançons durant setmanes i es va inspirar en Blaumut i va crear aquesta meravella, aquest paisatge que és invenció seva però en el qual ens veiem molt reflectits. Ha agafat l'essència del que som, aquests paisatges desolats però alhora casolans que tenen un punt de confort però també estan a la intempèrie, i són molt Blaumut aquests paisatges; és molt la nostra atmosfera i la manera com pensem.

Charles Chaplin com a actor, no només amb el seu personatge de Charlot, va ser un home molt controvertit a la seva època i molt polifacètic. Amb les seves llums i ombres, va ser un autèntic geni i va deixar un gran llegat a la humanitat. Després d'estar mirant documentals sobre ell, ens venia molt de gust parlar-ne.

Als àlbums anteriors sí que hi havia una mica un fil conductor entre les cançons del disc, però aquest cop el Xavi ha intentat escriure sobre el que li venia de gust. Ens agrada que la gent interpreti el que vulgui de cada tema. Hem vist que les cançons d'aquest disc tenen un punt força espiritual, de buscar-se a un mateix i de trobar aquest equilibri que és tan difícil.

A cada disc hi ha una instrumental. El camí dels elefants d'alguna manera és una metàfora de la creativitat; comença una melodia tocada amb una guitarra i la cançó va creixent i va creant un món de fantasia i al final és com un camí pesat que vas fent a poc a poc però molt ferm. Al final de la fantasia torna a caure i tornes a estar en aquest espai petit i tancat.

L'1 d'abril comencem la gira a l'Auditori de Girona. Com a nova experiència, la música ens porta a Madrid i València i és una experiència que ens fa molta il·lusió.