novel·la
novetat editorial
Des de Gal·les, una Girona ‘negra' i crims per resoldre
Chris Lloyd acaba de publicar a Amazon la tercera novel·la ambientada a la capital gironina i que té com a protagonista una mossa d'esquadra que resol assassinats al més pur estil nòrdic ‘negre'
Que la novel·la negra escandinava està de moda, ho sabíem de fa temps. Que la seva veta és profunda i cada dos per tres ofereix troballes interessants que no fan més que continuar explotant el fenomen, també. I que la seva influència en la resta d'escriptors europeus del gènere s'expandeix és una evidència. El que potser no sabien molts gironins és que un escriptor gal·lès, Chris Lloyd, està adquirint una certa repercussió al Regne Unit, Irlanda, els EUA, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda amb una sèrie de novel·les del gènere policíac, al més pur noir nòrdic, ambientades a Girona ciutat i comarca.
Aquesta estimada Girona aparentment perfecta, com ho pot ser qualsevol ciutat o poble noruec, suec, danès o islandès on, rere les aparences, també cohabita el crim i tot allò obscur que amaga la condició humana. I per no trencar amb el cànon establert en el gènere, també hi coexisteix un investigador, en aquest cas la mossa d'esquadra Elisenda Domènech, disposada a resoldre els casos que li posen al davant.
Després de l'èxit de City of good death i City of buried ghosts, l'autor acaba de publicar, novament a l'editorial digital Canelo –disponible a Amazon en format digital Kindle i en llengua anglesa–, la tercera entrega de la sèrie: City of drowned souls, amb una destacada portada presidida per un pont de Pedra banyat per la llum nocturna que denota que quelcom inquietant es respira en l'ambient.
Amb City of good death (2015), el debut literari d'aquest escriptor de Cardiff, ja va atrapar molts lectors de parla anglesa amb un relat de crims i misteri vertebrat per una trama lligada a la mitologia i les llegendes de Girona. Allunyat volgudament del to folklòric, l'autor ofereix una descripció moderna i realista que té molt en compte detalls de la vida quotidiana de la Girona i la Catalunya actuals, com ara el fet de les tensions que viu la societat amb l'Estat.
Considera que Girona és perfecta per ambientar-hi novel·la negra tal com es fa tradicionalment a la ficció literària amb l'escenari locked room, en què tot el relat transcorre en un espai limitat i demarcat o els sospitosos es coneixen. “La idea sempre ha estat fer servir les convencions del nordic noir i transplantar-les a les terres del Mediterrani” i, com confessa el mateix autor, “és aquí un dels reptes més grans, trobar el terme mig entre escriure perquè lectors angloparlants que potser no coneixen Catalunya puguin gaudir de les històries i viatgin amb la seva imaginació a Catalunya i, alhora, que també un gironí pugui reconèixer la seva terra”.
En aquest primer llibre, Lloyd ja apuntala la personalitat de la protagonista, Elisenda Domènech, la seva Wallander particular. Un personatge en creixement constant, que defineix com a solitària, tossuda, amb una moralitat ben clara i molt lleial a la seva gent i la seva terra. “Aquí també tornem a la idea del nordic noir i dels escriptors escocesos com ara Val McDermind, Ian Rankin i Stuart MacBride, en què la terra i l'ambient creen el personatge”, subratlla. A Elisenda Domènech la identifica amb el Barri Vell de la ciutat, perquè és “tradicional però moguda, mil·lenària però sempre evolucionant, talment com les façanes que amaguen històries i secrets, continuïtat i ruptura”.
Un, dos, tres i...
En el segon llibre, City of buried ghosts (2016), ambientat a Girona però també al Baix Empordà, narra la investigació d'un cadàver trobat en un jaciment arqueològic. Recentment, acaba de publicar el tercer, City of drowned souls, (2017), en què l'acció torna a la capital per centrar-se en la desaparició del fill d'una diputada populista –però poc popular– durant les eleccions al Parlament. Es dona la circumstància que, amb la publicació d'aquesta tercera entrega, els lectors han vist una continuïtat serialitzada i les vendes pugen. Explica l'escriptor que acaba de fer un blog tour per la Gran Bretanya que ha servit per donar a conèixer la sèrie a molta més gent i els bloguers han estat molt positius amb els seus comentaris. Fins i tot, explica, ha suscitat interès per Catalunya, amb algun d'ells publicant una foto amb una llesca de pa amb tomata després de llegir-ho en un dels llibres.
El seu somni? “Continuar la saga i veure publicats els meus llibres en català”, diu Lloyd. I els drets estan disponibles.
Un gal·lès amb coneixement (de causa) de Girona
No sabem si és perquè ja va néixer dins una ambulància en ple trajecte a l'hospital que Chris Lloyd de sempre ha estat un cul inquiet. Va viure de petit a l'Àfrica occidental i, després de graduar-se a la universitat, on va estudiar castellà i francès, va venir de Cardiff a Catalunya, on va establir-se durant 24 anys. Abans, el 1979, ja va conèixer Girona en l'època d'estudiant, on va disfrutar de l'època daurada de l'Arc, l'Enderroc, la Trumfa i el Freaks, en plena “i fascinant” Transició política i social. Estudiava castellà però es va enamorar del català, de la seva gent i del país, per això no va dubtar a tornar a Girona i treballar uns anys com a professor d'anglès. “Em sembla que, pel fet de ser gal·lès, em cridava molt la cultura i la llengua catalanes, hi trobava una connexió amb la meva pròpia experiència”, diu. Se'n va anar a treballar per a una editorial a Bilbao, Barcelona, Madrid... i novament al seu Gal·les natal, des d'on ha escrit guies turístiques per a Rough Guides sobre la Costa Brava i Catalunya i on ara treballa com a escriptor i com a traductor de català i castellà, majoritàriament de textos acadèmics.
